El conjunt d’agents i accions que interactuen en l’àmbit de l’activitat física i l’esport a la nostra ciutat conformen el sistema esportiu local (SEL). Durant el segle XX el SEL reusenc es va definir, en una primera fase, per la constitució dels clubs poliesportius i per clubs amb patrimoni propi que van ser el motor del desenvolupament esportiu de la ciutat, tant pel que fa a la construcció d’equipaments com en l’oferta d’activitats esportives, especialment en l’àmbit de la competició.
Amb la recuperació dels ajuntaments democràtics s’introduí la demanda de serveis i instal·lacions esportives públiques i d’organització d’activitats d’esport escolar i esport per a tothom. Malauradament aquesta etapa coincidí amb un moment delicat, degut a crisis econòmiques de les entitats, cosa que feu que a finals dels 80 i principis dels 90, l’Ajuntament assumís un paper rellevant en l’impuls de programes i instal·lacions esportives.
En l’actual legislatura, després d’una primera etapa de consolidació de programes i de posada en funcionament de reformes o nous equipaments esportius (camp del districte V, nova tribuna de l’Estadi Municipal, vestuaris del camp de Mas Iglesias), entrem en una etapa de planificació i nova estructuració de cara al futur. La constitució de la Fundació Esport Base ens ha de permetre implicar agents públics i privats en una sola taula per aconseguir la màxima extensió de la pràctica esportiva i la promoció dels valors de l’esport. Amb el MIEM (mapa d’instal·lacions i equipaments esportius) podem avaluar i planificar millor per garantir un creixement suficient i ordenat dels equipaments esportius, i amb la creació de l’Observatori de l’esport i l’activitat física i el Pla director de l’esport, tindrem els instruments que permetran definir cap on volem que vagi l’esport a Reus durant els propers 10 anys.
D’ara en endavant, la bona evolució del SEL s’ha de fonamentar en la bona coordinació entre les institucions públiques i els clubs de la ciutat, ja que en tot moment hem d’evitar interferències i duplicitats. La bona salut esportiva de la ciutat necessita d’una entesa i treball conjunt de l’Ajuntament i clubs. Tenim exemples de com podem millorar el suport als clubs ajudant a la formació dels equips directius, amb la concreció dels nous projectes d’instal·lacions o amb una política de subvencions orientada a generar més activitat en els àmbits d’interès social. Però hi ha un repte que ens permetrà consolidar el treball i fer un salt qualitatiu: es tracta de fer un pas més i compartir o delegar la gestió d’instal·lacions o programes nous i fer créixer el pressupost (públic i privat) destinat al foment de l’esport.
Tots plegats podem fer molta feina per reivindicar les bondats de les pràctiques esportives i d’això se’n derivarà la necessitat d’incrementar els pressupostos per promoció d’activitats i d’invertir més en equipaments. Ens cal fer camí junts per fer avançar encara més l’esport a la nostra ciutat, sense oblidar la voluntat individual que ha de provocar el fet més bàsic: que tothom faci esport.
Àngel Cortadelles i Bacaria.
Regidor de l’Esport. Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Reus.
(26/09/2006)
Àngel Cortadelles 