Paraules de comiat com a regidor de l’Ajuntament de Reus

Hi ha moments a la vida en què per evitar que la cruesa de les paraules pugui ferir altres persones, és del tot convenient poder trobar alguna imatge o text que expressi allò que el teu estat d’ànim potser et faria dir de forma incorrecta.

Es preguntava Pau Casals: “Clàssic? Romàntic? Modern? No sé què volen dir. El temps no existeix. En art només hi ha bo o dolent.”

Trobo que en política passa ben bé el mateix. Si creiem que la nostra actuació és creativa, la política la podem entendre com l’art d’aconseguir servir a la comunitat mitjançant estratègies de diàleg i pacte.

Fa dos anys i quatre mesos, des d’aquest mateix lloc els vaig manifestar “la gran il·lusió que em fa poder servir la meva ciutat des del lloc públic on més significativament s’ha d’evidenciar la voluntat de treball per la millora de la qualitat de vida i de superació de qualsevol injustícia”. Jo no he de valorar si allò fet és bo o dolent; només afirmo que l’intent ha estat de crear felicitat i de servir la ciutadania amb les arts del diàleg i el pacte,  amb l’esperança que el resultat fos una bona obra d’art.

Watanabe, el personatge que Akira Kurosawa ens dibuixa de forma magistral a la seva pel·lícula “Ikiru”, ens fa veure la necessitat d’utilitzar el nostre migrat temps vital de la manera més intensa possible. Ell ho veu clar amb l’anunci d’un malaltica incurable i dedica, des de l’ajuntament, els seus darrers mesos de vida a la construcció d’un parc infantil a una zona degradada de la ciutat.

Estic convençut, però, que a tots nosaltres no ens cal un anunci tràgic per saber que hem de servir la nostra ciutat a tot hora i des de qualsevol lloc: això ho portem al cor i des d’on sigui i com sigui, així ho farem.

Per això, malgrat que hi hagi moments a la vida en què l’estat d’ànim soni com Bach va voler que ho fes la Sarabanda de la 5a suite per a cello sol, a més d’agrair l’escalf humà de totes aquelles persones que me l’han volgut donar, i la bona feina feta pel funcionariat i pel personal de RELLSA amb qui he tingut la gran sort de poder treballar, per acabar utilitzaré  les paraules d’un reusenc d’adopció, en Joan Loperena Romà, qui l’any 1931 des de l’editorial del diari Foment, expressava: “Solament podem dir que tenim la consciència tranquil·la del deure complert per Reus, la ciutat estimada, i per Catalunya, la pàtria volguda.”

Àngel Cortadelles i Bacaria

27/04/2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s