Ahir, 12 d’agost, amb un any més a les espatlles, vaig deixar Lima i es pot dir que el dia només el vaig dedicar a volar, cues als aeroports i alguna becaina a les sales d’espera.
Vol Lima Buenos Aires, canvi d’aeroport, vol Buenos Aires Córdoba i arribada a aquesta ciutat que té en el seu nucli antic “la manzana jesuítica”: un conjunt d’edificis de l’època colonial on els jesuïtes hi tenien els centres d’estudis.
He sortit a les 7 del matí de Lima i arribo a Córdoba (Argentina) a les 7 tocades del vespre.
Quan arribo em trobo amb els amics del Casal català de Córdoba que em venen a buscar a l’aeroport i després de deixar les maletes a l’hotel, cap el casal. Com molts dels edificis d’aquestes ciutats, és una caseta de planta baixa + pis molt ben adaptada a la seu de l’entitat.
Petit, però molt bé ja que estan molt ben aprofitats. La sala gran és polivalent i tant serveix per fer-hi classes de dansa, actuacions o assaigs de la coral, com tot tipus d’activitats on no hi falta la possibilitat de fer-hi àpats ben nombrosos.
La bellesa dels arbres a l’exterior t’ofereix una bona acollida, millorada encara més per la gent del Casal.
D’entrada, salutació als membres de la comissió directiva, petita reunió i al gra!!! La coral, que em deien que feia un assaig, realment ens ofereix un concert, ballada de tangos (no s’havia de notar que ja estic a l’Argentina?) i dansa catalana. És tot un honor que et rebin amb aquest acolliment.
Després de la bona estona de dansa i música, sopar amb una part dels socis (més de 100 persones al mateix local).
Menú: us l’imagineu?? Com no podia ser d’altra forma, la carn sempre a la taula i aquesta vegada amb unes salses boníssimes.
Després de dormir encara amb el son alterat, el dia d’avui l’hem dedicat a treballar reunits amb la comissió directiva.
Repàs de temes que els afecten i preparació d’una trobada que farem l’any vinent (la tardor 2009) a Córdoba, on reunirem la gent de tots els casals del Con Sud d’Amèrica.
Ells volen una trobada amb un aire més social, de germanor, i jo els vull fer treballar una mica més. Sempre els recordo que tot allò que es fa, es paga en una part important amb els impostos de la gent catalana i que no és qüestió de trobar-se només de fer relacions socials.
Ens entenem i em sembla que podrem fer una trobada molt profitosa en tots sentits.
Aquesta tancada a la secretaria durant tot el matí és profitosa i hem fet molt bona feina. A la fotografia, d’esquerra a dreta drets em veieu a mi mateix, la Candelaria, l’Antoni, en Carles i l’Estefania i asseguts, la Ninona, en Josep M i la Maria.
A l’hora de dinar aprofitem per fer un descans i em porten a veure el conjunt històric Patrimoni de la Humanitat.
Un parell d’horetes dins un ambient de centres universitaris, de secundària, catedral i esglesioles que ràpidament em recorden la pel·lícula “La Missió”. Com si m’hi pogués trobar en Jeremy Irons i la resta d’actors que representen els jesuïtes i la jerarquia eclesiàstica i el poder civil i militar reunits en algun d’aquells patis.
No són edificis que impressionin per la grandesa sinó pel fet desaber que aquelles són les mateixes pedres on es van viure escenes tan vinculades a la promoció del saber, del coneixement, de l’intercanvi de cultures, alhora que també a la incomprensió i al genocidi.
És un punt de trobada de cultures.
Després que els dos metges membres de la directiva vetllin una mica per la meva salut i de la compra a una farmàcia (això de volar em destrossar l’oïda interna!!!), tornem al Casal a treballar fins tard i s’acaba la jornada.
Àngel Cortadelles 