Una mica de sana enveja finlandesa.

Enguany l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) celebra la seva assemblea anual a Tampere (Finlàndia). De part de la Generalitat de Catalunya hi participem persones dels departaments de Treball (Servei d’Ocupació de Catalunya) i Vicepresidència (Secretaria d’Afers Exteriors).

Tampere és la segona ciutat de Finlàndia, amb una població que passa una mica dels 200.000 habitants. Ens esperàvem molt de fred i neu, i vés per on, ni una cosa ni l’altra. La temperatura normal és de 5º o 6º C i de neu no en veuran fins la setmana vinent, quan ja haurem marxat. O sigui que ens hem quedat amb les ganes.

L’assemblea es realitza al centre de convencions, amb un auditori preparat tant per sessions de treball com per a concerts. Sorprèn veure com una ciutat de la dimensió de Tampere té equipaments com el Tampere Hall, un conjunt hoteler important i una concentració d’empreses i fàbriques considerable. Tot plegat demostra una gran activitat econòmica que, per la dimensió de la ciutat, no m’imaginava possible. Tot plegat sembla que és degut a una bona previsió que van tenir durant l’anterior forta crisi econòmica: la inversió pública no va minvar i van concentrar recursos en àmbits estratègics com l’educació i la recerca. No és estrany que ara ens sigui tan conegut el nom de Nokia (nom d’una ciutat i riu a la vora), o que l’activitat econòmica sigui basada en la innovació i l’excel·lència en un país de només 5,3 M d’habitants. Enveja sana de veure com en lloc perdre el temps amb baralles de campanar, van fer una aposta unitària el govern, sectors econòmics i agents socials. Ara en recullen els fruits.

Em fixo normalment en els temes ambientals i en aquesta ocasió remarco la presència d’una paperera de recollida selectiva a l’habitació de l’hotel. Ja és normal veure els típics avisos sobre l’estalvi d’aigua, el no fer netejar les tovalloles cada dia si no estan brutes, etc. Aquí m’he trobat en què han implantat la separació de residus també a les habitacions o que a l’avió el personal et passa a recollir primer els envasos de llauna per separar-los i després la resta de la safata del menjar. I l’etiqueta de garantia de qualitat ambiental nòrdica l’he vist a més productes d’allò que és comú a d’altres llocs. En fi, una mica més d’enveja sana.

A l’assemblea, amb el tema central de la immigració, hem participat a diferents activitats, així com a les sessions de rigor: pressupostos, balanç d’activitats i, enguany, elecció dels càrrecs de presidència, vicepresidències i membres del buró.

Ha estat escollida Presidenta en segona volta, la Sra. Michèle Sabban. Ha estat un bon símptoma que de les 3 candidatures presentades, 2 fossin dones. Anem avançant.

Demà l’Angelina del SOC exposarà les experiències catalanes en el tema de contractació en origen de persones estrangeres i les actuacions específiques en àmbits com el dels temporers a l’agricultura. És convenient que des del Govern anem pel món explicant les nostres experiències positives, que n’hi ha i moltes, al nostre país. Això ajuda al nostre posicionament internacional.

No us ompliré el cap amb altres detalls; de moment, però, quedeu-vos amb la imatge de com de bé s’ho han passat l’Esther i l’Angelina a l’hora de sopar amb la visita més típica i tòpica que podíem tenir en aquestes terres. Els qui em coneixeu ja podeu suposar que, en això dels tòpics, no em fan cap mena d’enveja sana.

(veure àlbum d’imatges)

(una mica de música de Värttinä a iTunes o al seu lloc web – Katariina (Värttinä)