El segon dia de l’assemblea de l’ARE

L’Angelina Puig del SOC ha fet la seva presentació sobre el suport que es dona des del Govern de la Generalitat a les empreses que contracten treballadors immigrants seleccionats en origen, i dels plantejaments de les campanyes de per als temporers a l’agricultura. Ha estat una exposició molt interessant en la línia de veure com al nostre país estem responent al fort increment de la immigració en pocs anys. És curiós veure com nosaltres ens hem trobat immersos en aquest creixement sense una estratègia definida prèviament, quan tocava vaja, i en canvi a Finlàndia ja estan pensant en com plantejar les accions, ja que preveuen que a ells els podria passar el mateix. Previsió i planificació, dues paraules que m’agraden.

Una bona exposició del Sr. Gérard Bouchard, copresident del comitè consultiu de Québec sobre integració cultural, qui ha hagut de fer la seva exposició en anglès ja que així se li havia demanat des de l’organització. I el tema anava en gran part sobre immigració i llengua!! Molt poca sensibilitat, ja que els serveis de traducció simultània hi eren!! Sembla que això del multilingüisme no s’ho creuen algunes persones de les que actualment dirigeixen l’ARE.

Pràcticament amb aquesta intervenció s’ha acabat la feina interessant.

Després dinar amb gent de Valònia, en el qual hem aprofitat per contrastar visions sobre la situació actual de l’ARE i fets tan lamentables com “l’obligació” de fer parlar anglès al quebequès, i tot seguit cap a l’aeroport, que ja hi havia ganes de tornar a casa.

Una sensació que he tingut aquests dies és que les diferències culturals s’evidencien en tot tipus de detalls. A Tampere (com a tants altres llocs, alguns a casa nostra) he vist el gran ús que fan de la bicicleta, però la gran diferència és veure com les deixen aparcades amb tota tranquil·litat al carrer sense lligar. Com a casa nostra, no? Quan veig com han patit a l’institut la canalla de casa cada vegada que els desapareixia un tros de bicicleta….

El poc que he vist del paisatge de Finlàndia ha estat avui a primera hora de la tarda en sortir de Tampere. Primer en el bus cap a l’aeroport he pogut veure els boscos de coníferes barrejades amb bedolls. En algun lloc he llegit precisament que el bedoll és considerat l’arbre nacional de Finlàndia. A casa ens agraden molt i sempre és agradable veure’n de grans i bonics com aquests.

La tardor m’ha permès gaudir d’una visió diferent dels arbres. Els perfils dels caducifolis de gran envergadura, amb les formes definides en contrast amb l’horitzó, són un espectacle paisatgístic.

Finalment, dir-vos que des de l’avió he confirmat que Tampere és una ciutat entre llacs i que en el poc tros de viatge en què he vist terra, aquí hi ha aigua per tot arreu.

(veure àlbum de fotos)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: