Festa de comiat de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, celebrada el 4 de juny de 2010. Text de comiat i algunes fotografies.

El divendres 4 de juny de 2010, alumnes, professorat i famílies vam viure la festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat. Aquesta fou una festa especial. A casa ja és la 3a que vivim (i la darrera…) i com totes significa molt per a tota la comunitat educativa. Emotiva, com sempre, aquest any l’Anna es va regalar a tothom el text de comiat.

L’adjunto amb algunes fotografies de la festa per tal que en pugueu gaudir.

TEXT DE COMIAT DELS ALUMNES DE 2n DE BAT. Anna Cortadelles i Adzerias

Final de curs 2010

VEU EN OFF: Alumnes, jo he estat també professor vostre. Recordo la primera classe que vau fer en aquest institut; va ser aleshores quan ens vam conèixer. Jo observava en silenci les vostres cares, àvides de tastar els dies que vindrien, i també em preguntava, com vosaltres, quantes coses seríem capaços d’aprendre junts. No sé si mai us heu pres les meves classes gaire seriosament ni si mai m’heu considerat un professor. De fet, ni tan sols sé si sou conscients de tot el que he intentat ensenyar-vos.

Des d’aquella primera classe m’he sentit com l’artista que modela amb paciència la seva obra, com el científic que busca amb perseverança la fórmula adequada, com l’escriptor que cultiva lentament les seves paraules; i amb aquesta mateixa tenacitat he procurat que el vostre pas pel Gabriel Ferrater us omplís de sentit.

Quan donàveu el millor de vosaltres, les nostres classes es convertien en moments inoblidables, desbordants de vivències intenses. Però no sempre era així, de tant en tant també em fèieu enfadar, i llavors em veia obligat a castigar-vos fent que els divendres a última hora us semblessin eterns. Està bé, posats a dir la veritat, reconec haver escurçat els trenta minuts d’algun pati, però no em podeu negar que més d’una vegada us ho vau merèixer.

Entre aquests moments i d’altres més memorables, hem arribat a final de curs i, avui, celebrem junts la nostra última classe. No us penseu que us abandono, però. Els professors no acabem de deixar mai els nostres alumnes perquè tot el que us ensenyem us acompanyarà en els anys que vindran. Ara que us torno a observar, amagat com el dia que ens vam conèixer, no puc evitar sentir-me orgullós de veure que heu aprovat la meva assignatura, la més important de totes les que mai heu cursat.

Bé, em sembla que ja he parlat massa i comença a ser hora que desaparegui perquè jo, en definitiva, només sóc una al·legoria del temps que heu passat en aquest institut. S’acaba el curs i ara m’extingeixo; però vosaltres no, lluny de metàfores, continuareu transitant pel camí que us heu anat construint aquests anys.

M’acomiado, doncs. No voldria, però, acabar la classe sense que m’entreguéssiu els últims deures que us he manat. Els heu fet, no? A veure, encara tenim una mica de temps… Vinga, algun voluntari vol sortir a llegir la seva redacció?

VOLUNTARI: És molt difícil trobar el més significatiu dels nostres anys d’institut; hi ha tantes anècdotes que mereixen ser recordades…

Podríem parlar dels viatges: Cerdanya, Canàries, Albi, Colònia…; de sortides i excursions: Sitges, el Parlament, Montblanc, la ruta del Cister, la Via Verda…; d’activitats com les olimpíades de 1r d’ESO, la venda de castanyes per Tots Sants i de llibres i roses per Sant Jordi, la coral que es va crear el mateix any que nosaltres vam arribar a l’institut, els Cangurs, aquell crèdit de síntesi a la platja, en què més d’un s’escapava per anar a prendre el sol…

Però més enllà de tot això, hi ha una sèrie de records que defineixen encara millor els anys d’institut: em refereixo als petits moments del dia a dia, d’aquesta quotidianitat que avui pren una nova dimensió: exàmens i treballs; estones al bar, al pati, a la biblioteca; classes interminables, d’altres que passaven volant; professors, llibres; la pols de guix, el so celestial del timbre…

Però avui això s’acaba i, com en tot final, cal aturar-se, girar el cap i acomiadar el temps que es deixa enrere. Em pregunto qui voldria, ara, marxar de classe; qui voldria, ara, sentir el timbre que anuncia el final de…

(Sona el timbre)

VEU EN OFF: S’ha acabat la classe, podeu sortir.

VOLUNTARI: Un moment! No volem marxar de l’institut sense agrair la tasca de les persones que ens heu acompanyat aquests anys. Gràcies als pares, i, molt especialment, a tots els professors que, dia rere dia, amb il·lusió, esforç i dedicació, heu aconseguit omplir de sentit el nostre pas per l’institut.

Gràcies, també, a tots els que esteu aquí compartint amb nosaltres la darrera classe.

Us deixem amb el power point, un resum en imatges d’allò que hem viscut junts.

(després del text van passar un power point amb imatges de tots aquests anys)

RECULL FOTOGRÀFIC (per veure el recull complet clica a àlbums web picasa)

Actuació musical

Actuació musical d'alguns alumnes de 2n de BAT

L'Ada i professorat adreçant-nos unes paraules

L'Ada i professorat adreçant-nos unes paraules

El teatre/gimnàs ple de famílies

El teatre/gimnàs ple de famílies

Un pensament sobre “Festa de comiat de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, celebrada el 4 de juny de 2010. Text de comiat i algunes fotografies.

  1. Gràcies per oferir-nos l’oportunitat de recordar aquell moment i i poder llegir el text (els que erem darrera quasi no el vàrem sentir).
    I l’enhorabona pels èxits aconseguits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s