El futur de tots

He rebut el darrer número de la revista “Opcions” , en la qual hi ha dos interessants articles: un molt complert sobre el paper, que explica amb detall molts conceptes que s’han de conèixer, i un altre sobre els cotxes i el seu balanç energètic.

Degut a les experiències que hem patit la setmana de Nadal amb cotxes de la família, he llegit amb atenció les orientacions sobre si convé canviar un cotxe per comprar-ne un de més eficient i, oh! sorpresa, la conclusió és que, fins que el cotxe de casa no tingui entre 20/22 anys, no compensa ambientalment canviar-lo per un de nou i que consumeixi menys. En l’anàlisi evidentment calculen l’energia i materials de la construcció, reciclatge i no només el consum energètic per conducció.

Altres conclusions sorprenents fan referència a “l’efecte rebot” segons el qual les persones que utilitzen cotxes més eficients, acaben fent més quilòmetres o comprant cotxes més potents “per l’estalvi” que suposen els models nous.

L’article en qüestió m’ha fet pensar en l’interessantíssim reportatge emès per televisió de Catalunya dins el programa “Sense ficció”. Amb el títol “Comprar, llençar, compar” s’explica amb tot detall l’obsolescència programada, és a dir, com les empreses productores de béns provoquen una durada inferior dels productes per tal que, amb una durada menor, els fabricants vendran més. Es posen exemples molt clars de bombetes, mitges, impressores i altres electrodomèstics.

Ja us podeu imaginar que, quan apliques les conclusions de l’article sobre els cotxes i les evidències del programa de TV3, acabes amb la conclusió que comprar-te un cotxe, ara per ara, sempre és un mal negoci per al planeta. L’alternativa quina és: que les persones conscienciades ens autocastiguem encara més, quan ja som fidels usuaris del transport públic o ja fem el màxim de trajectes possibles a peu o en bicicleta Creieu que tal i com es fan els cotxes, el nostre de l’any 1999 aguantarà fins el 2020? Molt em temo que no.

Ja sé que els qui defensen la total llibertat dels mercats no hi estan d’acord, però estic totalment convençut que per salvar aquest planeta no tenim altra solució que fer normatives encara més estrictes que regulin la total repercussió en el preu dels béns els costos ambientals que provoca la seva producció, ús i tractament com a residu. No podem pensar que només demanant esforços de bona voluntat a la població aconseguirem trencar la tendència al desastre ambiental. La força dels consumidors és important, però també ho ha de ser la de les lleis.

Viure moments de crisi té conseqüències desastroses per a totes les persones que la pateixen cruelment, però també ens permet adonar-nos que ens hem acostumat a viure com a nous rics, pensant que el nostre planeta aguantarà el creixement il·limitat. Són moments dramàtics per prendre decisions, però si hem de fer els deures, no prenguem decisions només pensant en termes econòmics sinó que també ho hem de fer en funció del futur del planeta, que és el futur de tots.

Un pensament sobre “El futur de tots

  1. Passa alguna cosa semblant amb una bombeta led si ho calcules el consum d’una bombeta de 5w(equivalent a 60W) és de 7,5€ per any, si fem una instal·lació nova ¿quans anys de consum necessitem per pagar l’interruptor i cost muntar-ho regata…..?
    Conclusió Ens sortirà més econòmic consumir una mica més d’energia però estalviarem cales.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s