Bon Nadal i feliç any nou!

No deixis que les nuvolades tapin la bellesa de la vida i de la terra.

Amb els millors desitjos per al 2012

Bon Nadal i feliç any nou!

Anuncis

6 Respostes to “Bon Nadal i feliç any nou!”

  1. Lluís Says:

    Bon Nadal, amic!

  2. ilu Says:

    Molt bones festes i els millors desitjos per un 2012 del tot incert

  3. Ignasi Says:

    Bon Nadal amb la certesa de la humanitat més propera, la que ens exigim a nosaltres per a saber reconèixer als que ens envolten, sense excepció. Una abraçada a la Montse i als fills. Ens veurem l’any vinent amb l’excusa d’una o altra calçotada!

  4. Jaume Forés i Llasat Says:

    Bones festes i que l’Any Nou 2.012 sigui el més bo posible. Aprofiten els moments dificils per produir canvis desitjats.

  5. Joan A. Montesinos Says:

    Àngel,
    Amb els millors desitjos per al 2012, rep una forta abraçada amic!!!
    M’has fet recordar l’Oda a la pàtria!!!
    A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
    O serras desiguals, que allí en la patria mia
    Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
    Per lo repos etrern, per lo color mes blau.

    Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
    Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
    Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
    E al mitg del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors,
    Com coneixer pogués lo front de mos parents;
    Coneixia també lo só de los torrents
    Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.

    Mes arrancat després per fals perseguidors
    Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
    Axi d´arbre migrat á terras apartadas
    Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.

    ¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
    A veurer de mes prop las torres de Castella,
    Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,
    Ni desperta en mon pit un generos recort ?

    En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
    E veig del Llobregat la platja serpentina;
    Que fora de cantar en llengua llemosina
    No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.

    Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
    Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
    La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
    Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.

    Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
    Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
    Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
    Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.

    En llemosí soná lo meu primer vagit,
    Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
    En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
    E cántichs llemosins somiaba cada nit.

    Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
    En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
    E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
    Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

  6. cortadelles Says:

    Joan A., has fet pujar el nivell ràpidament!
    Una abraçada!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: