Hi seran tots

El 22 de maig, a les urnes del País Basc hi seran presents totes les opcions. El Tribunal Constitucional ha revocat la il•legalització de les llistes de la coalició Bildu a les eleccions municipals. Després de les protestes dins i fora d’Euskadi, s’ha posat fi a una situació inadmissible, la possibilitat que una part de la població restés orfe d’una llista que els representés.

Aquesta és una premissa bàsica del funcionament de la democràcia: totes les opcions ideològiques han d’ésser admeses al debat. Quan dins de la societat s’articula una proposta de gestió del funcionament col•lectiu i es concreta en una candidatura i un programa, cal donar sortida a aquestes inquietuds. No s’hi val a trencar les regles del joc per excloure ningú. Per sort, la lògica democràtica s’ha acabat imposant.

La notícia va arribar molt tard, en temps de descompte dins del procés electoral. S’acostava la mitjanit de dijous i faltaven pocs minuts perquè s’esgotés el termini d’admissió de les llistes electorals.

Me’n vaig assabentar en un moment ben especial. Els membres de la candidatura d’Esquerra a Reus érem reunits a punt de començar la campanya, abans del ritual de l’enganxada del primer cartell. Vaig prendre la paraula per encoratjar-los en el camí que ens esperava. Els parlava de la bona feina feta fins ara i de la que resta per fer; de les persones amb qui volem parlar, dels mitjans a través dels quals anirem donant a conèixer les nostres propostes per a la ciutat.

Llavors, a través de la xarxa ens va arribar la bona notícia. La resposta va ser un aplaudiment general i espontani de tots els que érem reunits. És un motiu d’alegria, que al final s’hagi imposat el criteri de donar valor a les propostes democràtiques que han d’acabar amb la violència al País Basc.

Arxivat a Escrits. Etiquetes: . Leave a Comment »

Pels camins del terme

Aprofitant que avui es feia la pedalada popular, hem presentat la ruta “Pels camins del terme”, inclosa dins la guia “REUS, PAÍS… PERSONES”.

La pedalada ha servit per posar en relleu la importància dels camins en el desenvolupament de Reus. Reus, cruïlla de camins, ha estat històricament una ciutat feta de mercats, intercanvis comercials, exportacions. Per aquest motiu, a través d’aquesta ruta, donem a conèixer la rellevància dels camins i senders de l’entorn de Reus.

El fet que sempre hàgim estat enmig de l’anar i venir ens ha donat unes potencialitats extraordinàries. Avui que el nostre món està connectat amb tot el món, que Reus tingui la capacitat de seguir exercint aquesta capitalitat, poder mantenir el lideratge respecte el Camp i l’entorn més proper, passa per aprofitar les infraestructures com l’aeroport, l’eix mediterrani per a mercaderies i passatgers i l’aprofitament del paper motor que fa la Universitat Rovira i Virgili per seguir projectant-nos al món i ser un actor de primer ordre en tota mena d’intercanvis comercials.

Estic convençut que l’èxit d’aquest lideratge passat necessitarà de cara al futur de l’enfortiment de les accions conjuntes per a la promoció econòmica i turística. El nostre objectiu és treballar des de l’Ajuntament per fer possible el progrés basat en un bon sistema educatiu, un aeroport internacional, una universitat capdavantera per crear sinèrgies per a la innovació i la recerca en sectors econòmics emergents.

Reivindiquem el paper de lideratge que ja ha exercit Reus al llarg de la història. Des de la Boca de la Mina al Mas del Burgar, passant pel Castellvell del Camp fins a arribar al Campus de Bellissens, els senders de l’entorn de Reus menen de la tradició a la modernitat. La internacionalització de Reus passa per una millor connexió amb l’entorn i una aposta clara per l’economia del coneixement i les infraestructures. Noves oportunitats i visió de futur.

Pels camins del terme

L'equip "Per Reus, fem feina", a la pedalada popular

La Ciutat de la Cultura

En una tarda de primavera de temps variable, com toca en aquest època, hem tingut l’oportunitat de fer una passejada per Reus acompanyats per Joan Manuel Tresserras. Hem pogut gaudir de la seva presència donat que hem fet una de les 12 rutes imprescindibles que proposem en el llibre “Reus, país… persones”, guia que la gent d’Esquerra Reus oferim a la ciutadania per conèixer d’on venim i cap on proposem que avanci el futur de la ciutat.

Amb inici a Cal Massó, antiga destil·leria que ara acull el centre d’art des d’on es dóna suport a la creació artística, i s’aporta una programació estable que combina diferents llenguatges artístics, hem seguit el recorregut per veure, viure i entendre la festa, valorar la tradició teatral de la nostra ciutat i l’aposta per la producció, així com el mapa de biblioteques públiques de la ciutat que es va fent realitat.

És precisament al pati de la biblioteca central Xavier Amorós on Joan Manuel Tresserras ha posat la cirereta al pastís amb les seves paraules. La visió de la cultura com una eina de progrés intel·ligent o els nous conceptes de democratització, han estat algunes de les seves reflexions.

Tradicionalment l’exercici del poder ha estat fet amb el control de la violència, amb la gestió de la riquesa i control dels recursos. Però en els nostres dies el gran repte és com podem facilitar a la població el pas de la mera informació al coneixement. La democratització de la cultura és el que ens ha de permetre posar a l’abast de la ciutadania el control dels instruments d’accés al coneixement. Lluitar contra els nous analfabetismes ha de ser el repte dels governants dels nostres dies.

Reus està molt ben situada en aquest àmbit, per servir-se’n en un moment com l’actual. No només pel fet que la producció cultural és una activitat econòmica amb la qual ens podem posicionar internacionalment, sinó perquè des d’Esquerra volem fer de Reus un centre de generació i d’intercanvi de coneixement, caracteritzat per una cultura innovadora i una bona qualitat de vida. Cal fer algunes actualitzacions, com la que proposem amb el Pla Director de Museus, però estem en la línia correcta.

Per això treballem, per això per Reus, fem feina.

La Ciutat de la Cultura

Intervenció de Joan Manuel Tresserras

Sant Jordi 2011

La diada de Sant Jordi sempre ens fa revisar com anem en el tema de la lectura i porta, al menys a mi, a dues conclusions: durant el darrer any he llegit més (cosa positiva); malauradament no ho puc fer de forma continuada i les vacances acaben sent el meu espai preferit per devorar tot tipus de llibres (cosa negativa).

Com que les bones intencions no s’han de perdre mai, anem per feina. Quin llibres són els que em criden l’atenció?

Si analitzo les darreres lectures, semblaria que soc poc lector d’autors de casa nostra o de novetats recents, ja que les darreres lectures han estat Kafka a la platja, d’Haruki Murakami i Tots els noms, de José Saramago

Ambdós autors em tenen el cor robat però la perspectiva més propera em portarà una mica més lluny en el temps, ja que el primer llibre que aquesta setmana m’han regalat ha estat Manual per a unes eleccions. Si no us dic res més, pensareu que no em volen deixar que em tregui del cap el #Reus22M i que em plantegen un curs accelerat, però si us dic que qui me l’ha regalat ha estat l’Anna, la filla petita que estudia filologia clàssica i us afegeixo que es tracta d’un recull de textos d’autors com Quint Tul·li Ciceró, Marc Tul·li Ciceró o de grafits electorals de Pompeia, ja veureu que la seva lectura se m’emportarà vora 2.000 anys enrere. Sembla una lectura que promet i que potser em farà descobrir que la política no ha canviat tant des dels temps dels romans.

Dels que em criden l’atenció, remarco aquells que segurament compraré (o espero que em regalin…) d’autors de qui m’han parlat molt bé i desitjo descobrir: L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez i Els castellans, de Jordi Puntí. D’aquest darrer n’he sentit dir que és imprescindible ja que és un mirall de les nostres pors al desconegut.

En llengua castellana he de recuperar a la biblioteca La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza i El Juego del Ángel, de Carlos Ruiz Zafon. I possiblement compraré Un naturalista y otras bestias, de George B. Schaller per no oblidar el gust per la lectura naturalística.

Per no perdre el plaer de la lectura en francès, he de reprendre la lectura de les obres completes de Simenon (Tout Simenon). Tinc feina per a dies, però sempre és un plaer retrobar les seves novel·les. I espero obrir amb delit Léon l’Africain, d’Amin Maalouf, i endinsar-me en aquesta autobiografia imaginària. Finalment no sé si demanar-lo o esperar a un pròxim viatge a França per comprar Le monstre doux, edició francesa de Il mostro mite. Perché l’Occidente non va a sinistra de Raffaele Simone. Em diuen que és un llibre clau d’aquest lingüista italià per entendre l’evolució política a Europa.

I finalment una confessió que si la descobreix el meu professor d’anglès, em pelarà. Encara tinc pendents les seves 3 darreres recomanacions per a les vacances de Nadal: The Curious Incident of the Dog in the Night-Time, de  Mark Haddon; How to be Good, de Nick Hornby i Disgrace, de J. M. Coetzee. Tom: algun dia m’hi he de posar, però de moment, sembla que tinc poc temps. 😉

Que tingueu una feliç diada de Sant Jordi!

Bona diada de Sant Jordi 2011

Bona diada de Sant Jordi 2011

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , . Leave a Comment »

4t aniversari de la Víbria de Reus

Avui és un dia molt especial. Com a pare biològic recordes de forma intensa i afectuosa l’aniversari de naixement dels teus fills i filles. Però hi ha també els aniversaris de naixement de projectes o elements els quals, per la teva especial vinculació, t’agrada recordar i, alhora, t’emociones en fer-ho.

El primer ball de la Víbria de Reus (en privat)

Avui és un dia d’aquests. El 21 d’abril de 2007 vàrem presentar en públic la Víbria de Reus. Fou un part llarg i no exempt de dificultats, sobretot econòmiques.

Sabeu quin fou l’origen? Us l’explico.

El dia 25 d’octubre de 1906 es constituí a Reus el Foment Republicà Nacionalista (FRN) amb domicili al C/Vallroquetes 12. L’entitat edità una publicació periòdica (el Foment) i s’implicà plenament en la dinàmica ciutadana amb activitats polítiques, culturals i lúdiques. Del 17 al 19 de març de 1931, el Foment participà a la Conferència d’Esquerres Catalanes i, per tant, participà en el naixement d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Quan la gent del Casal Foment d’ERC i les JERC a Reus ens vam plantejar el actes de celebració del centenari del Foment (FRN) vam veure clar que, a més de les activitats pròpiament polítiques, volíem que el centenari no passés desapercebut i deixés un llegat clar i permanent a la ciutat de Reus. Així fou com nasqué el projecte de la Víbria de Reus. Des d’un partit polític vam voler donar a la ciutat un element festiu que recordés com des de feia 100 anys la gent republicana de Reus estàvem implicats també en la festa.

Ens estimem la víbria però, encara més, ens agrada com Reus l’ha feta seva, com la colla fa que la ciutadania se l’estimi i visqui amb intensitat el seu ball i el foc, com es vibra amb el seu esperit d’animal d’aspecte ferotge, amb cos de drac, cap de serp i pits de dona.

Des d’aquestes línies una abraçada molt especial a totes les persones amb qui vam treballar i viure intensament els mesos que costà fer realitat la Víbria. Malgrat que em pugui oblidar d’algú, cito que es mereixen tot l’agraïment del nostre poble: Manel Llauradó, Ferran Benach, Gerard Baiget, Pep Enric Martí, Òscar Subirats, Maria Riera, Marc Bergés.

De la nostra acció en queda un record permanent en el cos de la víbria: l’escut del FRN. El sabeu localitzar?

Per molts anys, estimada Víbria de Reus!!!

Visca el foc, visca la Festa!!!

L'escut del Foment Republicà Nacionalista

Escut del Foment Republicà Nacionalista

Voleu conèixer millor el projecte de la víbria de Reus? Consulteu el DOSSIER

Podeu veure algunes imatges inèdites de la Víbria de Reus dins el bressol, acabada de néixer a l’ÀLBUM WEB

Us convido a la conferència que faré el proper dilluns.

Conferència del candidat d'Esquerra a l'alcaldia de Reus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vídeos de la conferència

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , , . Leave a Comment »

Estalvi, eficiència i energies renovables

Les notícies que ens arriben del Japó m’han frapat en dos sentits.  El primer, humanament més colpidor, en el sentit de recordar-nos qui som i com de vulnerable arribem a ser  davant els esdeveniments imprevisibles de la natura. Som humans, som intel·ligents, però no som els amos del món. Desastres naturals com el del Japó ens han de recordar que ens convé ser humils i previsors. Durant la meva curta experiència com a regidor d’Emergències i Seguretat Civil vaig poder treballar en aquest sentit i, vista l’experiència, ens cal ser exigents en la prevenció d’emergències i la coordinació dels operatius que han d’actuar en cas de necessitat. I mitjançant totes les vies d’acció, ajudar a pal·liar el patiment de les persones. Els fenòmens naturals no es poden aturar, però les seves conseqüències sí que es poden minimitzar. En aquest sentit, no sempre estem fent bé els deures, només cal mirar a casa nostra com es continua construint en zones on algun dia l’aigua tornarà a passar i llavors ens planyirem pel desastre provocat.

El segon és el debat que ha ressorgit sobre les centrals nuclears. Els debats tècnics sobre la seguretat d’aquestes centrals acaben sempre amagant allò que per a mi és el més important: el debat sobre el model energètic, l’origen de l’energia que utilitzem, si som conscients de l’ús que en fem i si volem un model de societat basat en el paradigma de la producció i l’ús il·limitat de l’energia. El tema de fons no és el risc de l’energia nuclear, sinó fins quan el nostre planeta aguantarà un model basat en energies no renovables, siguin d’origen fòssil o nuclear? Per què els governs no fan apostes molt més fermes per les energies renovables?

Diguem-ho clar, els interessos econòmics del guany a curt termini continuen passant pel davant de garantir un futur viable per al nostre planeta. Fins ara, s’han promogut les energies renovables amb primes que al cap d’un temps van disminuïnt, generant inseguretat als inversors. Com volem, en aquestes condicions, desenvolupar alternatives si no promovem una inversió estable? Si sabem que el nostre model energètic actual no té futur, com és que enlloc d’esforçar-nos en garantir la inversió per tenir en poques dècades un model energètic sostenible, centrem el debat només en tecnologies de risc? S’ha de fer negoci, i tant que sí, però no a qualsevol preu. Deixem-nos de debats nuclears i apostem decididament per l’estalvi, l’eficiència i l’energia renovable. És el millor favor que ens podem fer.