Compromisos de l’Innovador Públic

M’ha agradat trobar aquesta notícia a l’Espai de la direcció pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
La llàstima és que encara sigui una excepció i no una norma/guia en la mentalitat/acció de totes les persones servidores públiques.
Des d’aquí el meu reconeixement envers totes les persones que estan fent tanta feina per a la innovació en l’àmbit públic (un clar exemple és la Xarxa Xip).
Em comprometo:
A creure que una administració millor és possible i a no rendir-me mai en la demanda de millores i canvi
A fomentar la transferència del coneixement, la cultura del canvi i la innovació oberta
A promoure l’eficiència i els principis ètics
A mantenir una actitut d’aprenentatge contínuo, beta permanent, disposats al canvi i a no tancar-me a noves oportuinitats, obrint finestres allà on em trobi portes tancades.
A colaborar a interoperar, a crear connexions amb tothom aprofitant les seves potencialitats i cercar i recolzar a aquells que comparteixin aquests compromisos
Al lloc de treball
Em comprometo:
A implicarme a les noves iniciatives, assolir objectius i a acceptar el fracàs
A analitzar cada situació com si fos nova fugint del “sempre s’ha fet així”
A integrar el capital intel·lectual dispers al voltant de nous projectes
A no condicionar-me per polítiques o jerarquíes i treballar per quelcom cregui
A formar-me i a cercar l’excel·lència
Amb l’equip
Em comprometo:
A potenciar la creativitat i a estar ober a noves propostes
A fomentar un entorn participatiu i la implicació de l’equip
A escoltar, compartir i delegar, a generar confiança i a confiar
A formar, informar i motivar
Amb l’administració
Em comprometo:
A posar en pràctica els valors de la cosa pública: equitat, servei, transparència i col·laboració tant endins com cap a fora
A fer-ho de manera simple, ràpida i ubiqua
A treballar amb criteris de legalitat, transparència, eficiència en la despesa i solidaritat
A prestigiar i humanitzar la meva administració, millorar la seva valoració pels ciutadans i a treballar pels seus objectius
Amb la ciutadania
Em comprometo:
A situar a la ciutadania al centre de la meva activitat professional
A escoltar-la fomentant els canals de participació i comunicació
A cercar i recolzar les millors solucions, facilitant l’accés als serveis públics
A fer-la partícep, coautora i corresponsable del disseny i prestació dels serveis públics
A tractar a cada persona de manera individual, amb ètica pública, transparència i agilitat.
Anuncis

Innovació inspiradora a l’EMPA ESADE

Alguns exemples motivadors d’innovació a les administracions públiques extrets del treball fet al màster de Direcció Pública.

La força de la terra

Sovint ens pensem que ho podem governar tot o que en les nostres mans tenim la possibilitat del control total.
Imatges vistes els darrers dies ens recorden que no és així. Donada l’espectacularitat i bellesa d’algunes d’elles, he volgut fer un recull com a homenatge a la força de la terra (en minúscula, no com a nom del planeta), ja sigui en forma de volcà terrestre o d’explosió solar.

Gaudiu-ne.

ERUPCIÓ DEL VOLCÀ PUYEUHE A XILE

Volcà Puyehue a Xile Volcà Puyehue a Xile
Volcà Puyehue a Xile Volcà Puyehue a Xile
Volcà Puyehue a Xile Volcà Puyehue a Xile
Volcà Puyehue a Xile

(totes les imatges estan extretes de mitjans de comunicació de la zona)

EXPLOSIÓ SOLAR EL DIA 7 DE JUNY 2011

Bon seguiment fet al lloc web Helioviewer (podeu veure diferents vídeos aquí)

Reus, laboratori d’ecoinnovació

Fa temps que em plantejo com ens ho podrem fer per mantenir les properes dècades la qualitat de vida i els avenços socials que havíem aconseguit, i que ara veiem perillar. Les veus expertes sempre responen que, en un segle en què no queda petroli per descobrir, es tracta de descobrir idees; i viatjant pel món sovint m’han fet notar que el nostre país té les condicions institucionals, educatives i socials més propícies per dissenyar i innovar. Només ens hi hem de posar.

Encara hi ha qui creu que la política industrial municipal ha de consistir en arrencar més avellaners que el poble del costat. Una política basada en oferir sòl i taxes low-cost potser no incomoda les empreses, però no faria sorgir noves iniciatives, a banda de no estar a l’alçada del paper de Reus com a capital. L’ajuntament té mà en molts més elements que si s’alinien en la mateixa direcció poden convertir Reus en el que des d’ERC proposem, una factoria de la innovació.

La innovació no implica necessàriament caríssimes instal·lacions científiques. Hi ha àmbits molt prometedors a desenvolupar, com el de l’ecoinnovació, per als quals la base tecnològica ja està inventada, i el que cal ara és aprendre a implantar-la. En els propers anys caldrà que alguns territoris facin les proves pilot de nous sistemes sostenibles i especialment dels que impliquin més eficiència energètica. Per exemple, alguna ciutat haurà de ser la primera a tenir una implantació àmplia del cotxe elèctric. La regió de Victoria, a Austràlia, i la ciutat de Peterborough, a Anglaterra, ja han emprès aquest camí, però si Reus s’hi afegís seria el referent a l’Europa del sud. El premi per als pioners serà dominar el mercat d’uns nous sistemes que després s’exportaran arreu, i per tant generar llocs de treball de qualitat, que són el que ara ens cal.

Per aconseguir-ho cal tanta iniciativa privada com de l’ajuntament, que a través dels seus importants volums de compra pública té la capacitat d’impulsar les innovacions. Sobretot, a través del sistema de compra anticipada l’ajuntament pot plantejar necessitats futures que incentiven la innovació i la generació de nous béns i serveis amb un alt valor afegit per l’empresa que els produeixi perquè la permet situar-se al mercat amb un producte diferenciat.

Cal generalitzar aquesta política de compres públiques orientada a la innnovació i en tot això hi pot tenir un paper determinant les empreses que formen part del grup Innova, fent honor al seu nom.

Per canviar el model econòmic a Reus calen noves maneres de fer des d’un ajuntament obert i despert, i això és el que proposem des d’ERC.

#perReus, fem feina

Publicat a Reusdigital.cat el 3 de maig de 2011

Reus, experience city

Fa uns dies vaig participar en un debat d’alcaldables organitzat per la Unió de Botiguers, sobre comerç. És bo poder contrastar les diferents propostes, però com sovint em passa vaig trobar a faltar una visió més àmplia. Als polítics ens toca gestionar 4 anys però ho hauríem de fer pensant en els propers 20, com a mínim. Si Reus vol seguir sent capital comercial no n’hi ha prou amb anar fent; el món canvia molt de pressa i per ser líders hem d’estar al cas de les tendències i dels models proposats per les ciutats més pioneres a nivell mundial.

 El nou concepte que en la meva opinió millor s’ajusta al que Reus en l’àmbit comercial ja és i al que podria arribar a ser és el d’experience city, la ciutat de les experiències però no en el sentit de “veterania” sinó d’experimentacions o vivències. La idea, aplicada amb èxit en diverses ciutats mitjanes de Dinamarca, és que els nous consumidors no en tenen prou amb adquirir productes o serveis (això ja ho poden fer en qualsevol gran superfície, o més còmodament per internet) sinó que volen viure experiències i emocions que facin que comprar no sigui només comprar sinó que estigui integrat en un combinat que valgui la pena recordar i explicar. Un bon combinat d’art, cultura, comerç, turisme, restauració, patrimoni, urbanisme i oci, que són aquelles coses que fan que valgui la pena viure o anar a una ciutat, i contra les quals ni internet ni les Gavarres poden competir.

 La idea no ens resulta estranya, i per exemple en els darrers anys ja hem construït l’urbanisme adient per dur-la a terme, però cal anar molt més enllà d’allò de “l’art de comprar passejant”. Hem de crear espais i activitats creatives per a per a la canalla, per a la trobada de diversos perfils de gent, per a la música, les arts, la poesia, el disseny… Compte amb els amants de les retallades: els festivals i esdeveniments de Reus (Trapezi, festes majors…) ens posicionen al país i al món, i una política cultural intel·ligent és una peça clau d’aquesta estratègia de ciutat dins aquesta nova economia vivencial, que ha de sostenir una part important dels nostres llocs de treball en les properes dècades. I per aconseguir-ho, cal que un ajuntament obert, una societat civil activa i unes empreses dinàmiques treballem per innovar plegats.

#perReus, fem feina.

Publicat a diari més, Reusdirecte.cat i a delCamp.cat el 27/04/2011

A espatlles de gegants:

 

Els partits independentistes a Reus

Fa unes setmanes vaig començar converses amb les diferents formacions independentistes presents a la ciutat de Reus per plantejar una possible candidatura unitària de cara a les eleccions municipals. Després de parlar separadament amb representants de les CUP, RCat i SI, era evident la diferència de ritme, d’implantació i de feina feta de cara a poder concretar una proposta programàtica per a la ciutat de Reus però, com que ningú no va tancar la porta a poder establir un diàleg més a fons, ens vam emplaçar a continuar-ne parlant.

Ahir es va concretar amb un sopar (impulsat per un patriota reusenc) la trobada dels 4 partits. El diàleg fou franc, positiu i aclaridor sobre la realitat de l’independentisme a la nostra ciutat. Després de reflexions prèvies, ens concentràrem en l’anàlisi de les propostes programàtiques de les formacions que ho tenim treballat (CUP i ERC). Es va veure clar que a Reus l’espai electoral independentista polític no es troba situat en un sol espai ideològic, cosa que implica que els programes electorals siguin prou diferents com per dificultar una proposta única i coherent de cara a la ciutadania. Una reflexió que sorgí a la taula fou de l’estil que si tinguéssim un únic plantejament ideològic, el sensat seria que existís un sol partit independentista. Aquesta i altres reflexions, al meu entendre, també posaren damunt la taula la pregunta de si l’actual diversitat de partits és fruit d’una veritable reflexió ideològica o bé producte d’altres factors. En tot cas aquest és un tema que cada formació ha d’analitzar i l’electorat ha de decidir donant representació política, o no, a les possibles candidatures que es puguin presentar.

Per ERC les bases del diàleg han estat positives i totes les aproximacions les hem fetes des del respecte i la voluntat de diàleg. Creure que podem jugar el paper de pal de paller de l’independentisme no ens fa oblidar que només ens en sortirem des de la generositat i l’actitud de oberta.

Mentrestant, i a l’espera que RCat i SI valorin si es presenten per plantejar propostes des d’un àmbit ideològic propi (a més de l’eix independentista), cal que actuem amb una clara voluntat de consolidar l’espai independentista i avançar cap a la majoria social. Ahir vam dir clarament que creiem en l’estratègia de construir i no en la destruir; en proposar positivament i no en la desqualificació.

D’aquestes reflexions sorgeix l’article publicat avui a delCamp.cat i que tot seguit us transcric.

Consolidar des de Reus l’espai independentista i avançar cap a la majoria social

La contribució d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’extensió de l’independentisme aquests darrers 15 anys ha estat fonamental. Com a pal de paller de l’independentisme, hem estat al peu del canó en la defensa del país i hem propiciat debats en solitari que han acabat essent assumits per tothom. Debats com el concepte de dèficit fiscal o accions com l’impuls del procés de redacció del nou estatut i la consolidació de la idea que la via estatutària és un carreró sense sortida.

En definitiva, ERC ha posat la independència al centre del debat polític, l’ha tret de la marginalitat, l’ha institucionalitzat i ha permès que avui en dia hi hagi més independentistes que mai. Esquerra representa a una franja de ciutadans que creuen en la plena sobirania nacional dels Països Catalans i com a partit ens devem a ells. És per això que treballarem per recuperar la confiança perduda a les darreres eleccions, mentre ens proposem sumar més gent.

En clau municipalista, el que importa són les idees i el model de ciutat pensat per a Reus. Així doncs, cal desdramatitzar la diversitat d’oferta de partits independentistes i l’hem d’interpretar com una oportunitat per poder arribar a més capes de la societat, per eixamplar l’espai electoral i per esdevenir una majoria social. I aquest és un objectiu bàsic que ha de ser assumit per totes les forces independentistes. No és la diversitat la que ens afebleix, sinó la falta de respecte mutu que ens tinguem. Serà un error estratègic per l’independentisme el partit que faci una campanya electoral en contra de la resta de partits independentistes, perquè cap de nosaltres som l’impediment per l’alliberament nacional.

Per tant, la campanya electoral i tota acció política plantejada pels partits independentistes no ha de consistir en batallar per tenir l’hegemonia de l’espai independentista actual i fer servir la desqualificació per aconseguir-lo, sinó per fixar cada partit un objectiu per créixer fora de l’espai independentista i poder avançar cap a la majoria social. La ciutadania ja es pronunciarà donant suport a uns o altres.

És per aquest motiu que ERC ens presentem a la societat de la mateixa manera que ho hem fet sempre: amb respecte per la diversitat i centrant-nos en exposar les nostres propostes polítiques per millorar el benestar de la gent de Reus.

 

Àngel Cortadelles

És alcaldable per ERC a Reus

 

Publicat a delCamp.cat el 24/02/2011