La força de la terra

Sovint ens pensem que ho podem governar tot o que en les nostres mans tenim la possibilitat del control total.
Imatges vistes els darrers dies ens recorden que no és així. Donada l’espectacularitat i bellesa d’algunes d’elles, he volgut fer un recull com a homenatge a la força de la terra (en minúscula, no com a nom del planeta), ja sigui en forma de volcà terrestre o d’explosió solar.

Gaudiu-ne.

ERUPCIÓ DEL VOLCÀ PUYEUHE A XILE

Volcà Puyehue a Xile Volcà Puyehue a Xile
Volcà Puyehue a Xile Volcà Puyehue a Xile
Volcà Puyehue a Xile Volcà Puyehue a Xile
Volcà Puyehue a Xile

(totes les imatges estan extretes de mitjans de comunicació de la zona)

EXPLOSIÓ SOLAR EL DIA 7 DE JUNY 2011

Bon seguiment fet al lloc web Helioviewer (podeu veure diferents vídeos aquí)

Reus, laboratori d’ecoinnovació

Fa temps que em plantejo com ens ho podrem fer per mantenir les properes dècades la qualitat de vida i els avenços socials que havíem aconseguit, i que ara veiem perillar. Les veus expertes sempre responen que, en un segle en què no queda petroli per descobrir, es tracta de descobrir idees; i viatjant pel món sovint m’han fet notar que el nostre país té les condicions institucionals, educatives i socials més propícies per dissenyar i innovar. Només ens hi hem de posar.

Encara hi ha qui creu que la política industrial municipal ha de consistir en arrencar més avellaners que el poble del costat. Una política basada en oferir sòl i taxes low-cost potser no incomoda les empreses, però no faria sorgir noves iniciatives, a banda de no estar a l’alçada del paper de Reus com a capital. L’ajuntament té mà en molts més elements que si s’alinien en la mateixa direcció poden convertir Reus en el que des d’ERC proposem, una factoria de la innovació.

La innovació no implica necessàriament caríssimes instal·lacions científiques. Hi ha àmbits molt prometedors a desenvolupar, com el de l’ecoinnovació, per als quals la base tecnològica ja està inventada, i el que cal ara és aprendre a implantar-la. En els propers anys caldrà que alguns territoris facin les proves pilot de nous sistemes sostenibles i especialment dels que impliquin més eficiència energètica. Per exemple, alguna ciutat haurà de ser la primera a tenir una implantació àmplia del cotxe elèctric. La regió de Victoria, a Austràlia, i la ciutat de Peterborough, a Anglaterra, ja han emprès aquest camí, però si Reus s’hi afegís seria el referent a l’Europa del sud. El premi per als pioners serà dominar el mercat d’uns nous sistemes que després s’exportaran arreu, i per tant generar llocs de treball de qualitat, que són el que ara ens cal.

Per aconseguir-ho cal tanta iniciativa privada com de l’ajuntament, que a través dels seus importants volums de compra pública té la capacitat d’impulsar les innovacions. Sobretot, a través del sistema de compra anticipada l’ajuntament pot plantejar necessitats futures que incentiven la innovació i la generació de nous béns i serveis amb un alt valor afegit per l’empresa que els produeixi perquè la permet situar-se al mercat amb un producte diferenciat.

Cal generalitzar aquesta política de compres públiques orientada a la innnovació i en tot això hi pot tenir un paper determinant les empreses que formen part del grup Innova, fent honor al seu nom.

Per canviar el model econòmic a Reus calen noves maneres de fer des d’un ajuntament obert i despert, i això és el que proposem des d’ERC.

#perReus, fem feina

Publicat a Reusdigital.cat el 3 de maig de 2011

Reus, experience city

Fa uns dies vaig participar en un debat d’alcaldables organitzat per la Unió de Botiguers, sobre comerç. És bo poder contrastar les diferents propostes, però com sovint em passa vaig trobar a faltar una visió més àmplia. Als polítics ens toca gestionar 4 anys però ho hauríem de fer pensant en els propers 20, com a mínim. Si Reus vol seguir sent capital comercial no n’hi ha prou amb anar fent; el món canvia molt de pressa i per ser líders hem d’estar al cas de les tendències i dels models proposats per les ciutats més pioneres a nivell mundial.

 El nou concepte que en la meva opinió millor s’ajusta al que Reus en l’àmbit comercial ja és i al que podria arribar a ser és el d’experience city, la ciutat de les experiències però no en el sentit de “veterania” sinó d’experimentacions o vivències. La idea, aplicada amb èxit en diverses ciutats mitjanes de Dinamarca, és que els nous consumidors no en tenen prou amb adquirir productes o serveis (això ja ho poden fer en qualsevol gran superfície, o més còmodament per internet) sinó que volen viure experiències i emocions que facin que comprar no sigui només comprar sinó que estigui integrat en un combinat que valgui la pena recordar i explicar. Un bon combinat d’art, cultura, comerç, turisme, restauració, patrimoni, urbanisme i oci, que són aquelles coses que fan que valgui la pena viure o anar a una ciutat, i contra les quals ni internet ni les Gavarres poden competir.

 La idea no ens resulta estranya, i per exemple en els darrers anys ja hem construït l’urbanisme adient per dur-la a terme, però cal anar molt més enllà d’allò de “l’art de comprar passejant”. Hem de crear espais i activitats creatives per a per a la canalla, per a la trobada de diversos perfils de gent, per a la música, les arts, la poesia, el disseny… Compte amb els amants de les retallades: els festivals i esdeveniments de Reus (Trapezi, festes majors…) ens posicionen al país i al món, i una política cultural intel·ligent és una peça clau d’aquesta estratègia de ciutat dins aquesta nova economia vivencial, que ha de sostenir una part important dels nostres llocs de treball en les properes dècades. I per aconseguir-ho, cal que un ajuntament obert, una societat civil activa i unes empreses dinàmiques treballem per innovar plegats.

#perReus, fem feina.

Publicat a diari més, Reusdirecte.cat i a delCamp.cat el 27/04/2011