Després de l’11 de setembre

Una data maleïda, alguns actes (pocs, poquíssims), una emocionant conferència en l’acte oficial a l’ajuntament, algunes senyeres i estelades… i poca cosa més. Ja hem celebrat la Diada Nacional de Catalunya del 25è aniversari de la massiva concentració unitària que es realitzà a Sant Boi de Llobregat l’any 1976, en què la representació de l’Assemblea de Catalunya va reivindicar, amb fermesa, el dret a l’autodeterminació del poble català, com una de les bases fonamentals d’aquell moviment cívic i polític per la democràcia i l’autogovern. Va ser un clam del poble.

I 25 anys desprès, el poble què? I de les reivindicacions nacionals què?

Doncs les reivindicacions com a nació són vigents més que mai, ja que els objectius conjunts que es van plantejar no s’han assolit. I l’estat actual es correspon al d’un poble que no es creu de veritat ni assumeix els drets que li són propis i que, per tant, no combrega amb el fet que el dret a l’autodeterminació, tant a nivell individual com col·lectiu, no es demana, sinó que s’exerceix.

El sentiment de poble l’anem matant entre tots si seguim la línia de diluir les voluntats col·lectives. En un dels textos de la campanya “Jo també em planto” es diu que “Cap poble no parla una vegada per sempre, sinó que ho fa cada dia i per a cada cosa.”

I el poble per parlar, necessita aprendre a participar i exercir aquest dret de forma efectiva en la presa de decisions. Per expressar la voluntat col·lectiva, volguda (en el nostre cas) per persones de molt diferent procedència, ens cal, ara més que mai, il·lusió i formació per aconseguir ser un POBLE de veritat.

Àngel Cortadelles, president del Casal Foment d’ERC

(17/09/2001)

Anuncis
Arxivat a Escrits. Etiquetes: , . Leave a Comment »