El segon dia de l’assemblea de l’ARE

L’Angelina Puig del SOC ha fet la seva presentació sobre el suport que es dona des del Govern de la Generalitat a les empreses que contracten treballadors immigrants seleccionats en origen, i dels plantejaments de les campanyes de per als temporers a l’agricultura. Ha estat una exposició molt interessant en la línia de veure com al nostre país estem responent al fort increment de la immigració en pocs anys. És curiós veure com nosaltres ens hem trobat immersos en aquest creixement sense una estratègia definida prèviament, quan tocava vaja, i en canvi a Finlàndia ja estan pensant en com plantejar les accions, ja que preveuen que a ells els podria passar el mateix. Previsió i planificació, dues paraules que m’agraden.

Una bona exposició del Sr. Gérard Bouchard, copresident del comitè consultiu de Québec sobre integració cultural, qui ha hagut de fer la seva exposició en anglès ja que així se li havia demanat des de l’organització. I el tema anava en gran part sobre immigració i llengua!! Molt poca sensibilitat, ja que els serveis de traducció simultània hi eren!! Sembla que això del multilingüisme no s’ho creuen algunes persones de les que actualment dirigeixen l’ARE.

Pràcticament amb aquesta intervenció s’ha acabat la feina interessant.

Després dinar amb gent de Valònia, en el qual hem aprofitat per contrastar visions sobre la situació actual de l’ARE i fets tan lamentables com “l’obligació” de fer parlar anglès al quebequès, i tot seguit cap a l’aeroport, que ja hi havia ganes de tornar a casa.

Una sensació que he tingut aquests dies és que les diferències culturals s’evidencien en tot tipus de detalls. A Tampere (com a tants altres llocs, alguns a casa nostra) he vist el gran ús que fan de la bicicleta, però la gran diferència és veure com les deixen aparcades amb tota tranquil·litat al carrer sense lligar. Com a casa nostra, no? Quan veig com han patit a l’institut la canalla de casa cada vegada que els desapareixia un tros de bicicleta….

El poc que he vist del paisatge de Finlàndia ha estat avui a primera hora de la tarda en sortir de Tampere. Primer en el bus cap a l’aeroport he pogut veure els boscos de coníferes barrejades amb bedolls. En algun lloc he llegit precisament que el bedoll és considerat l’arbre nacional de Finlàndia. A casa ens agraden molt i sempre és agradable veure’n de grans i bonics com aquests.

La tardor m’ha permès gaudir d’una visió diferent dels arbres. Els perfils dels caducifolis de gran envergadura, amb les formes definides en contrast amb l’horitzó, són un espectacle paisatgístic.

Finalment, dir-vos que des de l’avió he confirmat que Tampere és una ciutat entre llacs i que en el poc tros de viatge en què he vist terra, aquí hi ha aigua per tot arreu.

(veure àlbum de fotos)

Anuncis

Una mica de sana enveja finlandesa.

Enguany l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) celebra la seva assemblea anual a Tampere (Finlàndia). De part de la Generalitat de Catalunya hi participem persones dels departaments de Treball (Servei d’Ocupació de Catalunya) i Vicepresidència (Secretaria d’Afers Exteriors).

Tampere és la segona ciutat de Finlàndia, amb una població que passa una mica dels 200.000 habitants. Ens esperàvem molt de fred i neu, i vés per on, ni una cosa ni l’altra. La temperatura normal és de 5º o 6º C i de neu no en veuran fins la setmana vinent, quan ja haurem marxat. O sigui que ens hem quedat amb les ganes.

L’assemblea es realitza al centre de convencions, amb un auditori preparat tant per sessions de treball com per a concerts. Sorprèn veure com una ciutat de la dimensió de Tampere té equipaments com el Tampere Hall, un conjunt hoteler important i una concentració d’empreses i fàbriques considerable. Tot plegat demostra una gran activitat econòmica que, per la dimensió de la ciutat, no m’imaginava possible. Tot plegat sembla que és degut a una bona previsió que van tenir durant l’anterior forta crisi econòmica: la inversió pública no va minvar i van concentrar recursos en àmbits estratègics com l’educació i la recerca. No és estrany que ara ens sigui tan conegut el nom de Nokia (nom d’una ciutat i riu a la vora), o que l’activitat econòmica sigui basada en la innovació i l’excel·lència en un país de només 5,3 M d’habitants. Enveja sana de veure com en lloc perdre el temps amb baralles de campanar, van fer una aposta unitària el govern, sectors econòmics i agents socials. Ara en recullen els fruits.

Em fixo normalment en els temes ambientals i en aquesta ocasió remarco la presència d’una paperera de recollida selectiva a l’habitació de l’hotel. Ja és normal veure els típics avisos sobre l’estalvi d’aigua, el no fer netejar les tovalloles cada dia si no estan brutes, etc. Aquí m’he trobat en què han implantat la separació de residus també a les habitacions o que a l’avió el personal et passa a recollir primer els envasos de llauna per separar-los i després la resta de la safata del menjar. I l’etiqueta de garantia de qualitat ambiental nòrdica l’he vist a més productes d’allò que és comú a d’altres llocs. En fi, una mica més d’enveja sana.

A l’assemblea, amb el tema central de la immigració, hem participat a diferents activitats, així com a les sessions de rigor: pressupostos, balanç d’activitats i, enguany, elecció dels càrrecs de presidència, vicepresidències i membres del buró.

Ha estat escollida Presidenta en segona volta, la Sra. Michèle Sabban. Ha estat un bon símptoma que de les 3 candidatures presentades, 2 fossin dones. Anem avançant.

Demà l’Angelina del SOC exposarà les experiències catalanes en el tema de contractació en origen de persones estrangeres i les actuacions específiques en àmbits com el dels temporers a l’agricultura. És convenient que des del Govern anem pel món explicant les nostres experiències positives, que n’hi ha i moltes, al nostre país. Això ajuda al nostre posicionament internacional.

No us ompliré el cap amb altres detalls; de moment, però, quedeu-vos amb la imatge de com de bé s’ho han passat l’Esther i l’Angelina a l’hora de sopar amb la visita més típica i tòpica que podíem tenir en aquestes terres. Els qui em coneixeu ja podeu suposar que, en això dels tòpics, no em fan cap mena d’enveja sana.

(veure àlbum d’imatges)

(una mica de música de Värttinä a iTunes o al seu lloc webKatariina (Värttinä)