Feliç diada de #SantJordi !

Reflexions a l’escocesa

Salmond
Estic content que Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia i líder del Partit Nacional escocès, pugui complir la seva promesa de celebrar un referèndum d’independència pel seu país. Estic content que sigui Salmond, que va patir enormement per aconseguir que el seu partit vinculés la construcció nacional amb l’ubicació al centre esquerra i les polítiques socials, qui hagi aconseguit ser un polític admirat a tota Escòcia. Estic content que lluny de simplismes populistes digui que el referèndum se celebrarà quan s’hagi sortit de la crisi i que cal treballar molt per superar la situació actual i aconseguir tenir la majoria democràtica per esdevenir un nou estat de la Unió europea.

Cameron
Estic content que David Cameron , primer ministre del Regne Unit i líder del partit conservador, digui que no s’oposarà al referèndum. Estic content que Cameron digui que farà campanya activa, encara que sigui pel no. Estic content que pugui governar amb un partit que l’hagi portat a preguntar a la ciutadania quin sistema electoral volia i que, malgrat impulsar la pregunta, hagi decidit que ell no hi estava d’acord.

Llàstima
Llàstima que Espanya no sigui el Regne Unit. Llàstima que Catalunya no tingui un president a qui no fa por liderar un procés d’independència. Llàstima que ni el partit conservador espanyol ni el progressista no tinguin la cultura democràtica que es respira a les Illes Britàniques.

Sort
Sort que la voluntat d’un poble és imparable. Sort que no es pot anar en contra de la democràcia. Sort que podem canviar els nostres polítics. Sort que podem canviar la manera de fer política. Sort que hem decidit parlar i votar per confrontar les nostres opinions. No sé si és sort, però és un orgull, militar i presentar-me a les eleccions encapçalant la llista del partit independentista, republicà i d’esquerres del meu país.

Somescola.cat

Ahir vaig participar a l’acte en reivindicació de l’escola catalana Somescola.cat, organitzat a casa nostra per Òmnium Cultural en representació de totes les entitats que formen la plataforma impulsora.

La presència de la societat civil en moments clau de la història del nostre país és una clara mostra de maduresa i seriositat. Per això, quan el 16 de febrer vaig veure als mitjans de comunicació la fotografia on sortien entre d’altres persones, la Muriel Casals i en Miquel Àngel Essomba, amb la notícia que s’havia constituït la plataforma d’entitats per l’escola catalana, ràpidament em vaig adherir via el lloc web.

L’acte d’ahir va ser dens, emotiu, reivindicatiu i, malauradament, necessari. No ens podem despistar ni un moment o finalment els espanyols se’n sortiran de destruir el nostre model educatiu que busca la cohesió social en base a una llengua comuna, que no pot ser altra que la nostra, la pròpia.

Com a pare he viscut molt intensament l’educació del meu fills i filles i tinc molt clar que l’existència d’una escola catalana, pública i de qualitat, és una garantia bàsica per al futur del nostre país. No hi pot haver cap mena de dubte, cap mena de rebaixa. És massa important.

En va saber greu no poder escoltar la totalitat de la conferència de Joaquim Arenas ni seguir el final de l’acte, ja que a 2/4 de 10 hi havia un important partit de l’OK lliga que enfrontava el Reus Deportiu amb el Vic. Però allò que valoro com a més important va ser la presència massiva de persones a la sala que són garantia del futur de la defensa de la nostra escola i la nostra llengua.

I ens cal animar a moltes persones més, ja que les estadístiques continuen jugant en contra nostra; les sentències també. Si tinguéssim un estat propi la meitat dels problemes no els tindríem. L’altra meitat els podríem resoldre.