Malgrat que el títol podria enllaçar amb un comentari sobre la crítica situació en què malauradament sobreviuen massa persones en el nostre planeta, avui parlo literalment del pa que cada dia mengem a casa.
Des de fa un parell d’anys que a casa ens fem el pa artesanalment, és a dir, sense panificadora.
Va ser una activitat relaxant que quan era el director general de Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya vaig començar els caps de setmana. Una forma de connectar amb una realitat vital i de treballar amb les mans. De fet és un procés que dura força hores però que no necessita de la teva atenció constant, ja que la feina la fan els llevats. Bé, la feina de pastar vol el seu temps, així com fer la barra o el pa rodó i enfornar, però no és res d’especial que no puguis fer simultàniament amb altres activitats.
A base de fer proves, llegir i moltes cerques a la xarxa, s’ha convertit en una “necessitat”. De fet hem passat de comprar el pa a comprar només farina, i de tant en tant, llevat de cervesa si no tenim la massa mare gaire activa.
El pa d’avui (ja perdonareu, ha sortit una mica “boterut”), està fet amb farina d’espelta: 50 % integral i 50% blanca. Amb la massa mare que guardem a la nevera, aigua, sal i una mínima quantitat de llevat de cervesa comercial (uns 5gr per kg de farina). Vaig pastar la massa ahir després de dinar (1/2 h), vaig fer la “bola” i cap a la nevera a fer una fermentació lenta. Avui després de dinar (24h després), he tret la massa fermentada de la nevera, he afegit una mica d’aigua ja que l’he notat poc humida i l’he deixada fermentar unes 2h més. Després he moldejat el pa (2′) i ha fermentat més d’1h. Amb el forn preescalfat a 240 graus, s’ha cuit 15′ a 240 i 15′ a 220.
Del pa resultant no us puc transmetre ni l’olor ni el gust. De moment aquí us deixo la imatge.
Vaig a tastar-lo!
Àngel Cortadelles 