Els partits independentistes a Reus

Fa unes setmanes vaig començar converses amb les diferents formacions independentistes presents a la ciutat de Reus per plantejar una possible candidatura unitària de cara a les eleccions municipals. Després de parlar separadament amb representants de les CUP, RCat i SI, era evident la diferència de ritme, d’implantació i de feina feta de cara a poder concretar una proposta programàtica per a la ciutat de Reus però, com que ningú no va tancar la porta a poder establir un diàleg més a fons, ens vam emplaçar a continuar-ne parlant.

Ahir es va concretar amb un sopar (impulsat per un patriota reusenc) la trobada dels 4 partits. El diàleg fou franc, positiu i aclaridor sobre la realitat de l’independentisme a la nostra ciutat. Després de reflexions prèvies, ens concentràrem en l’anàlisi de les propostes programàtiques de les formacions que ho tenim treballat (CUP i ERC). Es va veure clar que a Reus l’espai electoral independentista polític no es troba situat en un sol espai ideològic, cosa que implica que els programes electorals siguin prou diferents com per dificultar una proposta única i coherent de cara a la ciutadania. Una reflexió que sorgí a la taula fou de l’estil que si tinguéssim un únic plantejament ideològic, el sensat seria que existís un sol partit independentista. Aquesta i altres reflexions, al meu entendre, també posaren damunt la taula la pregunta de si l’actual diversitat de partits és fruit d’una veritable reflexió ideològica o bé producte d’altres factors. En tot cas aquest és un tema que cada formació ha d’analitzar i l’electorat ha de decidir donant representació política, o no, a les possibles candidatures que es puguin presentar.

Per ERC les bases del diàleg han estat positives i totes les aproximacions les hem fetes des del respecte i la voluntat de diàleg. Creure que podem jugar el paper de pal de paller de l’independentisme no ens fa oblidar que només ens en sortirem des de la generositat i l’actitud de oberta.

Mentrestant, i a l’espera que RCat i SI valorin si es presenten per plantejar propostes des d’un àmbit ideològic propi (a més de l’eix independentista), cal que actuem amb una clara voluntat de consolidar l’espai independentista i avançar cap a la majoria social. Ahir vam dir clarament que creiem en l’estratègia de construir i no en la destruir; en proposar positivament i no en la desqualificació.

D’aquestes reflexions sorgeix l’article publicat avui a delCamp.cat i que tot seguit us transcric.

Consolidar des de Reus l’espai independentista i avançar cap a la majoria social

La contribució d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’extensió de l’independentisme aquests darrers 15 anys ha estat fonamental. Com a pal de paller de l’independentisme, hem estat al peu del canó en la defensa del país i hem propiciat debats en solitari que han acabat essent assumits per tothom. Debats com el concepte de dèficit fiscal o accions com l’impuls del procés de redacció del nou estatut i la consolidació de la idea que la via estatutària és un carreró sense sortida.

En definitiva, ERC ha posat la independència al centre del debat polític, l’ha tret de la marginalitat, l’ha institucionalitzat i ha permès que avui en dia hi hagi més independentistes que mai. Esquerra representa a una franja de ciutadans que creuen en la plena sobirania nacional dels Països Catalans i com a partit ens devem a ells. És per això que treballarem per recuperar la confiança perduda a les darreres eleccions, mentre ens proposem sumar més gent.

En clau municipalista, el que importa són les idees i el model de ciutat pensat per a Reus. Així doncs, cal desdramatitzar la diversitat d’oferta de partits independentistes i l’hem d’interpretar com una oportunitat per poder arribar a més capes de la societat, per eixamplar l’espai electoral i per esdevenir una majoria social. I aquest és un objectiu bàsic que ha de ser assumit per totes les forces independentistes. No és la diversitat la que ens afebleix, sinó la falta de respecte mutu que ens tinguem. Serà un error estratègic per l’independentisme el partit que faci una campanya electoral en contra de la resta de partits independentistes, perquè cap de nosaltres som l’impediment per l’alliberament nacional.

Per tant, la campanya electoral i tota acció política plantejada pels partits independentistes no ha de consistir en batallar per tenir l’hegemonia de l’espai independentista actual i fer servir la desqualificació per aconseguir-lo, sinó per fixar cada partit un objectiu per créixer fora de l’espai independentista i poder avançar cap a la majoria social. La ciutadania ja es pronunciarà donant suport a uns o altres.

És per aquest motiu que ERC ens presentem a la societat de la mateixa manera que ho hem fet sempre: amb respecte per la diversitat i centrant-nos en exposar les nostres propostes polítiques per millorar el benestar de la gent de Reus.

 

Àngel Cortadelles

És alcaldable per ERC a Reus

 

Publicat a delCamp.cat el 24/02/2011

S’ha acabat la campanya….

Certament, s’ha acabat la campanya i els darrers dies els ànims dins els sectors indenpendentistes s’han escalfat i s’ha caigut en la malaurada estratègia d’anar uns contra els altres, retrets…. enlloc de l’enfoc positiu.

Hi ha persones, entre les que m’hi poso, que tenim l’ànim i l’esperança per lluitar per allò que creiem a partir de la història que hem viscut, sense renegar-ne, ja que el nostre no ha estat un camí ni curt ni fàcil. I per això tenim amb una clara voluntat d’explicar, d’enfocar el present i el futur d’una forma positiva. Per això, ara que podem triar entre les diferents opcions independentistes, jo faig una clara opció per ERC-Esquerra. I vull compartir amb tots vosaltres unes reflexions que ahir em passava un bon amic, escrites a partir de veure com han anat els darrers mítings dels partits independentistes per deixar clar que els qui defensem l’independentisme des d’Esquerra, no creiem que sigui justa la demonització que s’està fent de nosaltres:

1. ERC ha tingut un paper determinant en el creixement social de l’independentisme. Ara, aquest debat està normalitzat, està al carrer, arreu. Està entre els votants i simpatitzants de tots els partits catalanistes d’esquerres, de liberals, de conservadors, de democristians, de…

2. ERC ha tingut el monopoli de la representació electoral i parlamentària en els darrers 20 anys i ara l’independentisme ha anat creixent i s’ha fet transversal havent-hi persones que, partidàries de la independència, no s’han sentit representats per l’ideari d’esquerres d’ERC o per les decisions estratègiques que s’han pres com a partit, les quals han servit, precisament, per ampliar l’abast independentista, i també, i això és clau, per fer polítiques socials d’esquerres com mai s’havien fet a Catalunya.

3. Esquerra és un partit únic: republicà, d’esquerres, independentista, amb visió i acció territorial (de la debò) com cap altre partit, orientat al desenvolupament sostenible, sabedor la necessitat d’una economia basada en el coneixement. Un partit que no li han fet por mai els grans lobbies, ni les grans corporacions, ni els grans mass media (que mai ha tingut a favor i molt en contra). Un partit que no l’han untat amb calers.

4. Esquerra és un partit únic si agafem en conjunt lo anterior però no pas únic en cadascun dels seus elements desagregadament. No ho és en la visió de desenvolupament sostenible, …. no ho és, ara, en voler la independència, però si ho és en la visió de com assolir la independència: gradualment, amb passos sòlids i mentrestant fent polítiques d’esquerres i amb mans netes. ERC no pretén ser, no pot ser, un partit de tots els independentistes.

5. Ara han sortit altres fronts patriòtics independentistes (i amb alguna altra cosa més?) de diferents ideologies (quines?). Cap d’elles ha demostrat el més elemental respecte per un partit de 80 anys d’història, el partit de Macià i Companys, de milers i milers de persones militants i simpatitzants que al llarg de la història han bregat per una Catalunya lliure (i alguns hi han deixat la pell). Ara els nouvinguts (i benvinguts) es mostren com la solució immediata i express a tants i tants anys de lluita.

6. Tots aquests nous partits, que no han passat mai per les urnes, sense saber ningú quina representativitat real tenen, negadors i renegadors tots ells d’ERC i que entre ells no han sabut posar-se d’acord per personalismes messiànics (i en els que hi ha molta gent ben intencionada sense dubte), no poden ni podran resoldre res si és que esgarrapen vots d’ací i d’allà i entren al nou Parlament amb uns quants (pocs) diputats (sense programa).

7. És cert que és el moment històric de fer un pas al davant i arriscar-se pel futur en llibertat del país. Mai s’havien donat, potser, tantes i tantes circumstàncies i elements que facin que des de els vessants cultural, social, econòmic,… i de sentiment, es puguin tenir arguments per dir prou, s’ha acabat, adéu Espanya, aquí us quedeu. Però no podem confondre aquesta realitat per donar un pas endavant amb una fugida endavant sense cap mena de possible resultat positiu en el termini express, jugant frívolament amb els desitjos més íntims de molts (que compartim!). No es pot ser còmplices d’aquestes operacions basades en premisses falses, per molt ben intencionades que siguin.

8. Cal propostes lligades a la realitat i ERC representa encara avui un partit lligat a la realitat i a la il·lusió. Un partit únic: republicà, d’esquerres, independentista, amb visió i acció territorial (de la debò) com cap altre partit, orientat al desenvolupament sostenible, sabedor la necessitat d’una economia basada en el coneixement. Un partit sempre en lluita on el mateix partit no ha esta mai l’objectiu en sí mateix (i ben car que s’ha pagat sovint) sinó el país, el benestar de la seva gent. I així s’ha demostrat des d’una acció de govern ontundent i efectiva (mal explicada i amb soroll mediàtic dels que no ens volen) com en els serveis socials, la llengua, la recerca i la innovació, l’immigració, la projecció exterior, la cultura, el suport als municipis, a l’esport,…

Sabem governar, tenim projecte, tenim full de ruta i ho compartim i compartirem amb aquells que facin avançar cap el futur d’un país amb alts nivells de prosperitat i benestar que visqui en una societat cohesionada dins d’uns límits mediambientals sostenibles.

I en llibertat !!!

Visca Catalunya lliure !!!

Pare, volem votar.

-Voleu votar?

-Si. Quan hi podem anar?

No sé pas a què ve aquesta sobtada conscienciació democràtica de les meves filles menors d’edat.

Potser deguda als comentaris fets a casa sobre els resultats de les proppassades municipals, en les quals ERC ha estat l’únic partit que ha pujat en nombre de vots i en percentatge a tots els col·legis electorals de la ciutat, malgrat que no hagi estat suficient per alterar els resultats en nombre de regidors. Això significa que ERC a Reus va clarament a més i que aconsegueix millores de resultats fins i tot als col·legis electorals on el perfil dels votants no han estat mai tradicionalment d’ERC.

Aquesta interessant tendència farà que de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya ERC superi a Reus el llindar dels 5.000 vots i ens apropem o, fins i tot, arribem a superar els millors resultats obtinguts des de la represa democràtica. A la vegada, vistos els resultats de les municipals, ERC aspira a duplicar els diputats electes a la nostra demarcació (passar de 2 a 4) i en el conjunt del país passarà a ser la força que podrà garantir un govern sòlid, en el qual representarà la coherència d’unes idees al servei del país i l’aportació de Josep-Lluís Carod-Rovira com la persona candidata a la Presidència de la Generalitat amb aire més renovador i creïble per a una gran part de la ciutadania de Catalunya.

Des de Reus, la visualització d’aquests resultats engresca a treballar encara molt més per garantir que el nostre país recuperi la il·lusió per la política al servei a la ciutadania i que no traeixi el país amb pactes o dependències de caire estatal. És bonic pensar podrem ser els actors d’un moment històric de canvi políticament interessant, malgrat que de vegades les dèries del pare no siguin ben bé les mateixes que les de les filles….

-Però xiquetes, si encara no podreu votar a les properes eleccions al Parlament.

-Ja ho sabem, pare, però de moment si que podem votar en el concurs de focs…

Ja ho veieu, visca Sant Pere!! qui també vetlla per la democràcia en l’àmbit de la pirotècnia.

Àngel Cortadelles

President del Casal Foment d’ERC

(03/07/2003)

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , , . Leave a Comment »

Anem al tros o al teatre?

“Passin, passin, que l’espectacle és a punt de començar… ”

En la imaginació de gran part de la ciutadania, aquesta frase de presentació podria ser la que introduís l’inici del cicle electoral. La política espectacle al seu màxim exponent.

Vet aquí, però, que per a la gent d’ERC la visió en la qual creiem és força diferent, i és així com des d’ERC ho volem comunicar cap a la totalitat de la ciutadania. L’arribada del nou cicle electoral no és per a nosaltres l’inici de cap espectacle; no és el moment d’intentar maquillar els oblits o les “maleses” realitzades durant la legislatura. És el punt en el qual s’ha de demostrar que la feina ha estat ben feta i que la ciutadania confia en la ideologia i en les persones que intentem aplicar-la a la gestió diària.

Des de fa molts anys sembrem llavors les quals, malgrat les tempestes i els mals vents que, com sempre, venen de ponent, donen uns fruits cada vegada més esplendorosos.

La feina pacient del pagès pot ser el símil més bo per analitzar la nostra situació. Igual que amb la feina del camp, ERC ha patit hiverns molt durs, anyades amb tempestes internes i atacs de plagues que volien debilitar-nos. Però vet aquí com la nostra soca es va fent cada vegada més ampla i les arrels penetren més profundament dins l’imaginari de la nostra societat.

El nostre treball no es fonamenta en utilitzar plantes manipulades convenienment per ensarronar al personal, ni en utilitzar herbicides que matin tot allò que és viu fins convertir el partit en un camp erm amb un pensament únic al servei exclussiu del líder. La nostra manera de fer parteix de la proximitat amb la ciutadania, del bon fer en els governs municipals, de fomentar el pensament intern i la crítica constructiva, ja que així el nostre planter es fa fort i resistent per superar les males anyades.

El 25 de maig, amb les municipals, i a la tardor amb les eleccions al Parlament, la ciutadania ha de demostrar si creu en la nostra manera de pensar i de fer. Si vol posar a les institucions tecnòcrates de disseny que es miren el camp des d’un despatx i que només el valoren pels diners que en poden treure, o bé a la gent del territori que cada dia trepitja el terrós i està entre les persones que vetllen per defensar la terra des de cada racó del nostre país.

Amb les municipals comença un nou cicle electoral i la previsió del temps, aquesta vegada, anuncia que els aires bufen a favor d’ERC. Que sigui veritat, ja que al tros hi ha molta feina a fer.

(09/02/2003)

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , . Leave a Comment »

Un moment històric

Gràcies a l’organització del Centre de Lectura, a Reus tenim l’oportunitat de veure i escoltar els líders dels diferents partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya. El passat 16 de novembre fou el torn del secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Malgrat la grip que l’afectava, vàrem poder gaudir (tal i com ja ens té acostumats) d’un Josep-Lluís Carod-Rovira amb un discurs imaginatiu, clar, contundent i positiu, més propi d’un estadista (voldria poder dir d’un cap d’estat) més que d’un “només” secretari general de partit. I és que per a qui encara no hagi pogut veure, escoltar o llegir els darrers discursos d’en Josep-Lluís Carod-Rovira (debat de política general, moció de censura o conferència a Reus), sàpiga que s’està perdent l’anunci i l’evidència d’un moment important en la història d’aquest país.

Els discursos són plens de realisme, de voluntat de servei a la ciutadania i de propostes progressistes per governar. Un nou cicle històric que comença i en el qual ERC passa a ser-ne un protagonista important, amb propostes clares sobre el paper de la dona en el segle XXI, els reptes de les noves tecnologies, amb temes com la immigració i realitat nacional que, ben resolts, ens han de permetre ser “l’Holanda de la Mediterrània”. Un conjunt d’objectius a assolir i possibles de realitzar gràcies a la feina que estem fent.

Malgrat l’apagada de llum, el dia 16 amb la sala d’actes del Centre de Lectura plena de gent, ho vam veure molt clar.

Àngel Cortadelles, president del Casal Foment d’ERC

(18/11/2001)

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , . Leave a Comment »