Naissance d’un « eurocampus » de 500 000 étudiants

Article paru dans l’édition du 27.06.09 Le Monde.fr

Quatre régions françaises et espagnoles ont décidé de mettre en réseau leurs universités

Un gros bébé et quatre papas. Le 18 juin, les présidents de l’« eurorégion Pyrénées- Méditerranée » se sont retrouvés à Palma de Majorque, aux Baléares, pour annoncer la naissance d’un « eurocampus » comptant un demi-million d’étudiants. Il permettra à Midi-Pyrénées, au Languedoc-Roussillon, à la Catalogne et aux îles Baléares de revendiquer « le premier campus européen et le septième au niveau mondial ».

L’idée vient de Martin Malvy, président (PS) du conseil régional de Midi-Pyrénées, mais c’est Georges Frêche, nouveau titulaire de la présidence tournante de l’eurorégion, qui portera le nouveau-né sur les fonts baptismaux. Lors de la cérémonie officielle, le président du conseil régional du Languedoc-Roussillon s’est lancé dans un « discours d’histoire » au terme duquel il a fait trembler les murs de la magnifique cour du château des anciens rois de Majorque : « Au Moyen Age, c’était nous le moteur de l’intelligence européenne. Il faut que nous retrouvions la splendeur de notre passé ! »

Dix jours après des élections européennes marquées par l’abstention, les quatre présidents ont défendu une Europe concrète, utile et proche des gens. « La construction de l’Union européenne au niveau des Etats est dépassée par celle qui se fait au niveau des citoyens, estime Angel Cortadelles, directeur général des relations internationales du gouvernement catalan. Les régions sont plus agiles pour apporter des réponses économiques, et c’est un niveau de décision plus proche des gens. »

TOUT RESTE À FAIRE

Symbole européen novateur, l’eurocampus est d’abord un outil. « C’est une idée parfaite en cette période de crise, poursuit M. Cortadelles. La crise impose de bâtir une nouvelle économie de la connaissance. Avec l’eurocampus, nous aurons une masse critique de matière grise plus grande, et donc de meilleurs résult ats. » Car l’idée est bien de provoquer un bouillonnement intellectuel : stimuler la recherche, produire des connaissances, les transmettre aux étudiants et en faire profiter les entreprises.

Le potentiel est là : 510 000 étudiants, 45 000 chercheurs, 22 universités, 23 autres établissements du supérieur, des coopérations bilatérales… L’eurocampus devra lui permettre de s’exprimer. « Chacune de nos universités est leader sur tel ou tel secteur, a précisé M. Frêche . Quand l’une d’elles ira négocier à Boston ou à Shanghaï, elle parlera au nom de la grande puissance que nous sommes. »

Certes, tout reste à faire. Lors de la conférence de presse, les présidents se sont bien gardés d’avancer un budget. Mais « ce n’est pas du virtuel, c’est du concret », s’est défendu M. Malvy. Les régions s’engagent à aider les étudiants à bouger (par les bourses ou des moyens de transport moins chers) et à multiplier les diplômes communs. Les enseignants et les chercheurs seront incités à travailler dans plusieurs régions. Les liens avec les entreprises seront favorisés. L’idée est aussi de créer « un véritable eurocampus virtuel ». « Nous espérons que ce sera un élément d’attractivité pour les universités et les étudiants étrangers », confie Daniel Weissberg, directeur des relations internationales de l’université Toulouse-II – Le Mirail. L’eurorégion s’est dotée d’un groupement européen de coopération territoriale (GECT), structure juridique qui permet que « toutes les régions fonctionnent comme une seule, parlent d’une même voix au niveau européen et demandent ensemble des moyens à Bruxelles », souligne Francesc Antich, président du gouvernement des îles Baléares.

Seul nuage dans le ciel bleu de Majorque : le cinquième membre de la famille Pyrénées-Méditerranée avait boudé la fête. L’Aragon dispute à son voisin catalan la propriété d’oeuvres d’art sacré et, pour le moment, pratique par rétorsion la politique de la chaise vide.

Les présidents ne se sont pas appesantis sur cette vieille histoire de famille, les Français offrant cependant leur aide pour rabibocher les voisins espagnols. Certains espèrent aussi que l’eurocampus améliorera les relations pas toujours faciles entre les universités de Toulouse, Montpellier et Perpignan.

Benoît Floc’h

Anuncis

Entrevista al butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors-Novembre de 2008

Llegir l’entrevista al butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors

‘Hem d’actuar directament a l’escenari internacional, per defensar millor els interessos de Catalunya’

El director general de Relacions Internacionals, Àngel CortadellesEl director general de Relacions Internacionals, Àngel Cortadelles, defensa en aquesta entrevista la utilitat de les relacions bilaterals per a Catalunya, i també detalla les accions que el Govern duu a terme per enfortir-les.

El Govern té com a prioritat desenvolupar les relacions bilaterals amb els estats. Ara que estem a mitja legislatura, quines fites s’han aconseguit en aquest àmbit?

Estem avançant en el desenvolupament del memoràndum d’entesa amb la República de l’Uruguai, i també en els acords amb Andorra, Argentina i Xile. A més, estem mantenint una relació continuada i particular amb els governs de França, Alemanya i el Regne Unit gràcies a les delegacions que el Govern ha obert en aquests països. L’any que ve se n’obriran més, i podrem estrènyer els llaços amb més governs. D’altra banda, cal afegir les relacions amb altres estats amb qui estem signant acords sectorials de gran importància, com per exemple el Marroc, Moçambic o Colòmbia.

Així mateix, cal destacar les relacions que mantenim amb els consolats a Barcelona i les que desenvolupem a través de viatges institucionals, com els recents a Mèxic, Portugal, Finlàndia o el Marroc.

Com es beneficia el Govern de les relacions directes amb els estats?

Ens permet visualitzar que Catalunya és, cada vegada més, un actor significatiu a nivell internacional. I també ens ajuda a tenir informació i fer arribar el nostre posicionament en les temàtiques i fòrums reservats als estats. En un moment com l’actual, en què la crisi econòmica mundial ens afecta directament, ens convé està presents més que mai en els àmbits on es prenen les decisions. Com més directament actuem, més es tindran en comte els nostres posicionaments, i més directament podrem defensar allò que convé a Catalunya. En definitiva, podrem millorar la qualitat de vida i les oportunitats de la ciutadania del nostre país.

L’Estatut de 2006 dóna el mandat a la Generalitat de reforçar, de forma especial, la participació a la UNESCO. Què s’ha fet en aquest terreny?

D’una banda, estem seguint de forma especial la implementació de la Convenció 2005 sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals. També estem plantejant la renovació del Memoràndum d’Entesa entre la Generalitat i la UNESCO. Finalment, hem obert una nova etapa de col·laboració amb UNESCOCAT, que s’encarrega de coordinar les accions de la societat civil, mentre que la Secretaria té la missió de posicionar el Govern davant la UNESCO.

L’Euroregió està seguint el procés per convertir-se en una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Quin benefici tindria això?

L’Euroregió no es convertirà en un ens diferent, sinó que l’AECT serà un nou instrument de treball complementari, amb personalitat jurídica pròpia, dins el marc polític de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. L’instrument de l’AECT ens permetrà accedir al finançament de fons de la UE amb més facilitat. A més, l’Euroregió liderarà directament aquests projectes.

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) gestiona el Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, que subvenciona projectes transfronterers. N’hi ha algun que sigui especialment rellevant?

De moment encara estem en la fase de rebre projectes i de valorar els presentats a la primera convocatòria. En tenim 94 en els quals la participació de socis catalans és molt gran. Les temàtiques afecten àmbits molt concrets que afavoreixen les persones que viuen en el territori, com per exemple la salut, la cultura, la promoció econòmica, el foment de la sostenibilitat ambiental, la promoció de nous filons d’ocupació, etc.

Al final d’octubre les comunitats catalanes a l’exterior es van queixar que encara no havien rebut les subvencions d’enguany. La Secretaria ho ha resolt?

Ja estava previst que el pagament dels imports del conveni corresponents al 2008 es fessin majoritàriament entre el 15 i el 31 d’octubre, i algunes entitats ja havien cobrat amb anterioritat. Això era una de les principals queixes i, tal com estava previst, es va poder complir gràcies a l’esforç del Departament d’Economia i Finances que, malgrat les dificultats de tresoreria, va prioritzar els pagaments als Casals Catalans. Altra cosa és el debat de fons de com s’han de finançar els Casals i quines mesures de control s’han d’exercir. Estem en un procés que requereix molta pedagogia i que esperem poder fer amb la tranquil·litat necessària de part de tots plegats.

Quina estratègia té la Direcció General pel que queda de legislatura?

Tenim la voluntat de definir una estratègia més àmplia i a més llarg termini en l’àmbit de l’acció exterior. Per això, hem començat a elaborar el Pla estratègic, que ultrapassa els límits de la direcció i de la pròpia Secretaria d’Afers Exteriors. Pel que fa estrictament a la direcció general, volem acabar de consolidar el treball en dos àmbits citats anteriorment, l’Euroregió i la CTP, per consolidar la cooperació transfronterera. Quant a la cooperació regional, mantindrem els lligams a través de les xarxes de les quals som membres, com els Quatre Motors. Així mateix, volem continuar plenament implicats en el procés Euromediterrani i reforçar l’acció bilateral amb els països prioritaris. També cal millorar el posicionament del Govern en l’àmbit UNESCO i, en general, en el marc dels organismes multilaterals.

Finalment, en l’àmbit de les Comunitats Catalanes de l’Exterior, cal consolidar la reforma del sistema de suport econòmic i promoure el treball en xarxa dels casals. També hem de fomentar la formació en habilitats directives i facilitar el recanvi generacional.

(Llegir el butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors)