Si de Cornudella estant alces la teva mirada, veuràs els immensos llençols de pedra del Montsant, els diferents tons de verd dels boscos de la Gritella o bé els tons rogencs i ocres de les cingleres de Siurana. Si pel contrari, adreces la teva mirada cap a terra, trobaràs els teus peus o bé damunt la llicorella o d’una barreja de terra i còdols.
Allí, al bell mig d’aquesta terra esquerpa, en Ramon i la M Teresa van plantar la llavor del seu amor de la qual en nasqué una olivera, a qui la vida ha anat platejant les fulles i recargolant el tronc revellit; que n’ha vist de tots colors: hiverns freds i llargs que gelen l’ànima, estius ardents de foc, primaveres en què naixien plançons, tardors en què s’han pansit algunes flors.
Els qui d’alguna manera o altra formem part d’aquesta olivera familiar, hem estat molt afortunats. En Ramon, amb les seves grans mans i forts braços, ens ha acollit, ja sigui en el moment de néixer, o bé quan hem arribat enamorats per la bellesa dels plançons i la fortalesa de l’olivera. Tots nosaltres hem somrigut amb el “Rei de la risa…. Charlot!!!”; o ens hem recargolat veient al Ramon, amb un acudit a mig explicar, però sense poder seguir ja que ell mateix es posava a riure pensant en com s’acabava. Amb bon humor fins el darrer moment… I és que el Ramon ha tingut un cor immens dins un cos que feia respecte; amb la seva pell aspra et donava la mà i et podies imaginar que era com una abraçada…
Ningú s’estranyarà si diem que el Ramon ha estat sempre amatent a com podia fer el bé al proïsme. L’estimació i la caritat han estat per a ell una sola cosa. Parlem de valors, us sona? Només cal que penseu en ell i segur que trobareu un bon exemple a seguir. Només cal que mireu al vostre voltant i trobareu alguna persona a qui ha ajudat…
Però no hem esta
t només nosaltres, els humans, els qui hem pogut compartir amb ell els valors positius de la vida. Qui no ha pensat alguna vegada “si jo fos gat, voldria estar a la seva falda”? La immensa comunió amb tots els éssers, animals, plantes, amb tota la natura que ha rebut el benefici del seu exemple a partir de l’eix conductor de la seva existència: la seva fe, una immensa fe que li traspuava a l’igual que ho feia la suor en el moment de treballar. Una fe viscuda, una fe predicada amb l’exemple, una fe expressada a tot hora i a tot arreu, també en els seus poemes, com el que va escriure per a la celebració dels 90 anys. Aquí en teniu un fragment:
He caminat amb seny i mesura
Pel camí que Déu ha volgut traçar
I avui veig el camí fet, que dura,
Que vol cloure’s en el més enllà.
Ramon, no som capaços de recordar els teus defectes, ja que a un home bo tot se li perdona.
Ramon, no podem recriminar-te que el teu cos ens deixi, ja que sabem que estàs obrint-nos camí i ens esperes, al mig de la boira de la Serra Major, per obrir-nos la porta del cel blau damunt del Montsant.
Moltes gràcies Ramon.
I moltes gràcies a tots vosaltres pel vostre suport, per ser-hi, per ajudar-nos a continuar vivint amb el Ramon.
Àngel Cortadelles 