Arxiu d'etiquetes: FOGAR

FOGAR: una participació activa.

Publicat el per
Respon

Des del Govern estem treballant per tal que Catalunya estigui plenament present en els debats sobre els nous models de governança mundial.

Ja tenim acords signats amb organismes multilaterals com PNUD, FAO, UNRWA… però no ens volem quedar en el fet de ser uns col·laboradors econòmics per als projectes d’aquestes organitzacions de Nacions Unides. Volem participar activament en la definició de les polítiques de la mateixa forma que els estats i les ONG ja ho estan fent dins aquestes organitzacions.

Per això ens relacionem cada vegada amb més organitzacions i programes de Nacions Unides i a través de la CGLU i el FOGAR treballem per aconseguir que la veu dels governs no estatals sigui no només escoltada, sinó que es prengui com un referent de l’experiència que tenim en temes com l’avaluació de la cooperació al desenvolupament, els treballs a nivell mundial per lluitar contra el canvi climàtic o la lluita contra la fam al món.

Tenim experiència, participem amb els limitats recursos que tenim però on els estats tenen diners que de vegades no saben com aplicar, nosaltres tenim gent experta, idees i il·lusió.

Per això ens hem implicat aquests dies d’una forma activa en els debats que el FOGAR ha promogut en la seva reunió de Buró/Assemblea. Amb membres del govern de Senegal que preparen estratègies amb la FAO per lluitar contra la crisi alimentària, amb els grups actius i xarxes com NRG4SD que aportaran propostes a la cimera sobre el canvi climàtic i on l’argumentari que es prepara des del govern de Catalunya hi serà presentat; amb membres de governs no estatals de Sud Amèrica implicats en la cooperació Sud-Sud i en l’evolució cap a nous models de formació d’electes i membres de les seves administracions amb organitzacions com el PNUD amb qui el Govern de Catalunya ja hi treballa activament…

En fi, estem fent feina i en podríem i n’hauríem de fer més. La crisi és un element que ens obliga a ser austers i mesurats, però alhora l’injust finançament que patim ens impedeix no poder ser tant actius com voldríem, en el treball vers un nou model de governança i per nous models econòmics més justos, responsables i sostenibles.

De moment una mica més d’info sobre el FOGAR.

The FOGAR: Forum of Global Associations of Regions

In this context, the Forum of Global Associations of Regions was set up in March 2007 on the occasion of the 1st International Convention for a Territorial Approach to Development organised in Marseille by the CPMR, UNDP and Provence-Alpes-Côte d’Azur Region. This is the first mouthpiece for the world’s regions within a globalised system.

The founding regional associations of this network signed a “Declaration of the Regions on their participation in the governance of globalization”.

The Forum presently has 17 members:

The CPMR’s President and Secretary General have been entrusted with the presidency and secretariat of the Forum.

List of FOGAR member networks

Its actions:

The Forum has three main lines of action:

  • Shaping and promoting a regional dimension for development strategies within States and continental or sub-continental groupings;
  • Supporting the competences of regional players to help them formulate and implement their development projects;
  • Exchanging good practices between Regions throughout the world with regard to regional development and participating in the globalisation process.

El Consell Mundial de la CGLU a Istanbul

Publicat el per
Respon

El curt desplaçament a Istanbul ha estat motivat per participar a les reunions del Consell Mundial de la CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), ja que s’ha fet un pas més en el debat de si cal unificar a nivell mundial la veu de tots els nivells dels governs per sota de l’estatal. És un debat interessant ja que implica un equilibri entre el paper que han de tenir les ciutats amb veu clara en els fòrums internacionals, sobretot els associats a Nacions Unides, i la voluntat de les anomenades regions (governs ni estatals ni locals) que també treballem per incidir en els mateixos fòrums.

Ha estat un dia i mig de contactes a les sessions de treball i als passadissos, profitosos per avaluar si les regions han d’anar pel seu costat amb una xarxa de xarxes creada el 2007 (FOGAR) o bé hi ha possibilitats d’entesa de FOGAR amb CGLU.  Estem presents en el debat i hem fet sentir la nostra veu.

Donada la important presència catalana, amb representació de Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de persones catalanes membres dels equips de xarxes de ciutats, i al lligam institucional i personal, hem pogut gaudir de l’hospitalitat de l’actual ambaixador d’Espanya a Turquia Joan Clos, cosa que ens ha permès conèixer millor i de primera mà aquest apassionant país a partir de les seves explicacions.

La ciutat d’Istanbul, l’antiga Constantinopla fundada per l’emperador Constantí el segle IV, simbolitza per ella mateixa una història particular, ja que es tracta d’un enclavament clau a cavall entre Europa, Àsia, l’Orient Mitjà. Turquia és cruïlla i lloc de pas, el punt de contacte del món d’arrels cristianes i el món islàmic, de les llengües indoeuropees i les que no ho són, el lloc d’origen o de pas d’imperis i cultures com les dels hitites, grecs, romans, otomans…; lloc de pas d’Alexandre el Magne per derrotar els perses, de contacte amb els armenis o d’esplendor de l’imperi Bizantí que ens ha deixat a Istanbul exemples d’edificis com el de Santa Sofia, primer església, després mesquita amb l’aparició de l’Islam; també capital de l’imperi Otomà en el cènit del qual al SXVI, Istanbul guanya gran esplendor. A partir d’aquí venen temps de decadència i els segles XIX i XX nou punt de cruïlla vora els Balcans, el Càucas, l’Orient Mitjà, Armènia, els Kurds. Només cal pensar en un detall: la República de Turquia té com a països veïns Grècia, Bulgària, Romania,  Ucraïna, Federació Russa, Georgia, Armènia, Azerbaidjan, Iran, Irak, Síria i Xipre. Ben bé al centre del “xou”.

Els desplaçaments de feina quan són a països on no hi havies anat, acaben sempre amb la conclusió “aquí hi he de tornar de viatge”.

Si des del cotxe quan vas de l’aeroport al centre d’Istanbul ja tens la impressió d’arribar a una ciutat cosmopolita, ho puc confirmar pel poc que m’hi he pogut passejar. Tens alhora la visió d’estar a una ciutat moderníssima, clarament europea, alhora que toques les pedres dels imperis Bizantí i Otomà. La circulació caòtica, els basars, la gent pescant dalt d’un pont sobre l’estret del Bòsfor degut a la riquesa piscícola de les aigües del mar de Màrmara, les olors… Tot et colpeix dins aquesta ciutat de 15.000.000 d’habitants, construïda a les dues bandes del Bòsfor, banyada per la circulació d’aigües entre el mar Negre, el mar de Màrmara i d’allí cap a l’Egeu.

Queden enrere museus per veure, a Istanbul o a Ankara, on poder gaudir amb la visió de les pedres on es troben evidències de l’origen d’escriptures. Queda pendent poder menjar o prendre un te fora dels hotels on es fan les trobades, ja que quan estàs dins podries trobar-te a qualsevol lloc del món. En el fons, queda pendent poder viure intensament la realitat d’aquesta part del món.