“La fruita que és bonica” i la formació.

Avui he menjat de postres un plat que estava fet amb “la fruita que és bonica”, és a dir, amb maduixes, d’acord amb el nom que reben en xinès.

Ha estat la fi d’un matí i migdia en el qual he acompanyat la delegació xinesa de Guandong (Canton) en la seva visita institucional al nostre país. Encapçalada pel Governador, s’han reunit amb el President Montilla, amb el Vicepresident Carod, s’ha signat un conveni de col·laboració amb Turisme de Catalunya, hem fet una visita al Parc de Recerca Biomèdica i una reunió amb responsables del DIUE-ACC1Ó.

La finalitat de rebre visites institucionals com aquesta és de poder promoure la màxima internacionalització de Catalunya, fet prou important en els moments actuals en els quals ens convé tenir unes empreses que aprofitin al màxim els avantatges de la internacionalització, amb l’objectiu de generar riquesa que afavoreixi el màxim  desenvolupament tant dels països receptors com del nostre. Alhora, també és ara el moment per captar les màximes inversions possibles i promoure el nostre país en els mercats emissors turístics.

D’això se n’ocupa el Govern de Catalunya junt amb les corporacions empresarials i la societat civil en general.

En dies com avui, però, t’adones de la importància que té que sigui tota la societat catalana la que s’impliqui en l’assoliment d’aquest objectiu.

Cada grup cultural té unes normes de comportament, uns codis, una llengua que conformen el seu “univers” propi. Has d’interpretar en la justa mesura allò que és normal per a la persona d’aquella cultura diferent a la teva: que et parli amb la boca plena mentre mastega i fa soroll, que tingui el costum de brindar 3 vegades o que trobi que el millor moment per tancar un tracte sigui quan l’alcohol hagi començat a fer el seu efecte després de prendre unes quantes copes. Alhora, si a la taula o a la reunió es troben amb alguna persona del nostre país que parli la seva llengua o que l’ús de l’anglès sigui normal entre els interlocutors, es genera una facilitat en la relació que en la seva absència faria del tot impossible establir relacions comercials.

No descobreixo res de nou; allò que vull remarcar i preguntar-nos, és si la ciutadania de Catalunya té plena consciència de la importància de la formació; si com a pares i mares ens preocupem prou per facilitar als nostres fills i filles l’aprenentatge de com a més llengües millor; que puguin tenir experiències de conviure amb persones de procedències culturals diverses per així conèixer els múltiples codis de comportament presents en el món; si som capaços d’ajudar-los a créixer amb capacitats d’empatia envers persones de cultures diferents.

L’univers intel·lectual d’una persona catalana no és el mateix que el d’una persona xinesa. Cada cultura genera costums i construccions intel·lectuals diverses. Per això cal que entre tots afavorim que les persones del nostre país es formin per tenir els instruments necessaris, no només per entendre’s amb els qui saben què és el pa amb tomàquet, sinó també amb els qui segons la seva llengua pensen en “la capsa feta de farina amb la cosa vinguda de l’oest” tal i com es diria en xinès.

Àngel Cortadelles i Bacaria

24/10/2008

Anuncis