Un projecte ambiciós: Per Reus, fem feina

A Reus patim les conseqüències de tres crisis diferents: la financera global, la provocada per la bombolla immobiliària a nivell de l’estat espanyol i la de l’espoli fiscal que ens ofega.

Nosaltres no tenim ni el poder mediàtic ni el poder financer al nostre costat per ajudar-nos a vetllar per les persones. Però tenim un instrument encara molt més potent: la POLÍTICA, en majúscules. L’art d’orientar cap a on ha d’anar la gestió de les administracions, de com fixem els objectius i ens organitzem en l’espai comú.

Malgrat que la política està tant desprestigiada i en boca de tothom, hi ha un grup de persones d’Esquerra Reus que estem fent campanya a base de dedicar-hi moltes hores del nostre temps, de la família, del nostre lleure i, també, sacrificis econòmics.

Serveixi doncs aquest escrit d’agraïment a tothom que ho fa possible, la gent honesta i compromesa, militants o no del partit. Amb ganes, cohesió, treballant molt però també gaudint d’allò que fem, anem tirant endavant.

La gent d’Esquerra Reus sempre hem estat pioners i ara ens agradaria pensar que també estem a l’avançada de la recuperació del partit. I ho volem fer des de Reus ja que veiem que les principals forces polítiques estan esgotades. A Reus possiblement tindran la solució fàcil de pactar amb el PP si només pensen en governar a qualsevol preu.

Permetreu que algú es quedi a casa i deixi el govern de Reus als qui pactaran per deixar les retallades socials i nacionals en mans del PP?

Creiem en Reus, la seva gent, les seves potencialitats. Sempre ens hem sortit de les crisis mirant endavant, innovant, però no es pot innovar des del discurs de la por, només pensant en retallar des de la dreta o amb un cert progressisme clientelista.

És molt difícil innovar si et mires el món en blanc i negre. N’hi ha que tot ho troben fantàstic, mai reconeixen errors; també hi ha els qui ho troben tot mal fet i ens dibuixen el desastre constant o diuen que només van bé les coses quan ells governen; fins i tot hi ha aquells de qui no hem sentit altra idea que la del canvi pel canvi.

Nosaltres ens imaginem un Reus ric i ple, amb tots els colors, amb idees noves contrastades, amb una feina basada en el diàleg i el consens.

Hem de mirar cap el món, tenir autoestima i confiança. I això no ho podem fer sols, necessitem del nostre territori proper i d’un un país fort. Els grans partits estatals retallen sempre pel mateix costat: pels drets de Catalunya, de la llengua catalana. Nosaltres volem un estat propi ja que el necessitem per servir millor la gent.

La independència no és un objectiu, és l’eina per fer que la gent visqui millor. I afirmem que no és més independentista qui més crida, sinó qui més treballa dia a dia per servir millor a la gent amb els recursos que són nostres. Treballem pel país tant quan ens preocupem de l’hora que ha de passar el camió de les escombraries, com quan hem estat els responsables de la política exterior del govern. El passat novembre la ciutadania ens va castigar a les urnes pels nostres errors. D’acord, però els qui ara són responsables de representar Catalunya al món, són aquells qui van en contra de les consultes i del dret a decidir. Aquest és el càstig que havíem de pagar? No ens equivoquem i que no ens passi el mateix a Reus, que després ens planyirem.

Nosaltres sempre hi som. Fem feina treballant per un Reus millor a l’igual que n’hem fet pel reconeixement internacional de Catalunya.

No hi ha cap drecera: hem de convèncer tothom en base a la feina feta, la que fem i la que farem. Per això a Reus hem editat la guia “REUS, PAÍS…. PERSONES”. Creiem i volem fer possible un Reus amb ambició, amb un futur millor.

El dia 22 de maig, ens donaràs la teva confiança per fer-ho possible?

PER REUS, FEM FEINA

Intervenció d'Àngel Cortadelles a l'acte central de campanya

Anuncis

Reflexions a l’escocesa

Salmond
Estic content que Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia i líder del Partit Nacional escocès, pugui complir la seva promesa de celebrar un referèndum d’independència pel seu país. Estic content que sigui Salmond, que va patir enormement per aconseguir que el seu partit vinculés la construcció nacional amb l’ubicació al centre esquerra i les polítiques socials, qui hagi aconseguit ser un polític admirat a tota Escòcia. Estic content que lluny de simplismes populistes digui que el referèndum se celebrarà quan s’hagi sortit de la crisi i que cal treballar molt per superar la situació actual i aconseguir tenir la majoria democràtica per esdevenir un nou estat de la Unió europea.

Cameron
Estic content que David Cameron , primer ministre del Regne Unit i líder del partit conservador, digui que no s’oposarà al referèndum. Estic content que Cameron digui que farà campanya activa, encara que sigui pel no. Estic content que pugui governar amb un partit que l’hagi portat a preguntar a la ciutadania quin sistema electoral volia i que, malgrat impulsar la pregunta, hagi decidit que ell no hi estava d’acord.

Llàstima
Llàstima que Espanya no sigui el Regne Unit. Llàstima que Catalunya no tingui un president a qui no fa por liderar un procés d’independència. Llàstima que ni el partit conservador espanyol ni el progressista no tinguin la cultura democràtica que es respira a les Illes Britàniques.

Sort
Sort que la voluntat d’un poble és imparable. Sort que no es pot anar en contra de la democràcia. Sort que podem canviar els nostres polítics. Sort que podem canviar la manera de fer política. Sort que hem decidit parlar i votar per confrontar les nostres opinions. No sé si és sort, però és un orgull, militar i presentar-me a les eleccions encapçalant la llista del partit independentista, republicà i d’esquerres del meu país.

Els partits independentistes a Reus

Fa unes setmanes vaig començar converses amb les diferents formacions independentistes presents a la ciutat de Reus per plantejar una possible candidatura unitària de cara a les eleccions municipals. Després de parlar separadament amb representants de les CUP, RCat i SI, era evident la diferència de ritme, d’implantació i de feina feta de cara a poder concretar una proposta programàtica per a la ciutat de Reus però, com que ningú no va tancar la porta a poder establir un diàleg més a fons, ens vam emplaçar a continuar-ne parlant.

Ahir es va concretar amb un sopar (impulsat per un patriota reusenc) la trobada dels 4 partits. El diàleg fou franc, positiu i aclaridor sobre la realitat de l’independentisme a la nostra ciutat. Després de reflexions prèvies, ens concentràrem en l’anàlisi de les propostes programàtiques de les formacions que ho tenim treballat (CUP i ERC). Es va veure clar que a Reus l’espai electoral independentista polític no es troba situat en un sol espai ideològic, cosa que implica que els programes electorals siguin prou diferents com per dificultar una proposta única i coherent de cara a la ciutadania. Una reflexió que sorgí a la taula fou de l’estil que si tinguéssim un únic plantejament ideològic, el sensat seria que existís un sol partit independentista. Aquesta i altres reflexions, al meu entendre, també posaren damunt la taula la pregunta de si l’actual diversitat de partits és fruit d’una veritable reflexió ideològica o bé producte d’altres factors. En tot cas aquest és un tema que cada formació ha d’analitzar i l’electorat ha de decidir donant representació política, o no, a les possibles candidatures que es puguin presentar.

Per ERC les bases del diàleg han estat positives i totes les aproximacions les hem fetes des del respecte i la voluntat de diàleg. Creure que podem jugar el paper de pal de paller de l’independentisme no ens fa oblidar que només ens en sortirem des de la generositat i l’actitud de oberta.

Mentrestant, i a l’espera que RCat i SI valorin si es presenten per plantejar propostes des d’un àmbit ideològic propi (a més de l’eix independentista), cal que actuem amb una clara voluntat de consolidar l’espai independentista i avançar cap a la majoria social. Ahir vam dir clarament que creiem en l’estratègia de construir i no en la destruir; en proposar positivament i no en la desqualificació.

D’aquestes reflexions sorgeix l’article publicat avui a delCamp.cat i que tot seguit us transcric.

Consolidar des de Reus l’espai independentista i avançar cap a la majoria social

La contribució d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’extensió de l’independentisme aquests darrers 15 anys ha estat fonamental. Com a pal de paller de l’independentisme, hem estat al peu del canó en la defensa del país i hem propiciat debats en solitari que han acabat essent assumits per tothom. Debats com el concepte de dèficit fiscal o accions com l’impuls del procés de redacció del nou estatut i la consolidació de la idea que la via estatutària és un carreró sense sortida.

En definitiva, ERC ha posat la independència al centre del debat polític, l’ha tret de la marginalitat, l’ha institucionalitzat i ha permès que avui en dia hi hagi més independentistes que mai. Esquerra representa a una franja de ciutadans que creuen en la plena sobirania nacional dels Països Catalans i com a partit ens devem a ells. És per això que treballarem per recuperar la confiança perduda a les darreres eleccions, mentre ens proposem sumar més gent.

En clau municipalista, el que importa són les idees i el model de ciutat pensat per a Reus. Així doncs, cal desdramatitzar la diversitat d’oferta de partits independentistes i l’hem d’interpretar com una oportunitat per poder arribar a més capes de la societat, per eixamplar l’espai electoral i per esdevenir una majoria social. I aquest és un objectiu bàsic que ha de ser assumit per totes les forces independentistes. No és la diversitat la que ens afebleix, sinó la falta de respecte mutu que ens tinguem. Serà un error estratègic per l’independentisme el partit que faci una campanya electoral en contra de la resta de partits independentistes, perquè cap de nosaltres som l’impediment per l’alliberament nacional.

Per tant, la campanya electoral i tota acció política plantejada pels partits independentistes no ha de consistir en batallar per tenir l’hegemonia de l’espai independentista actual i fer servir la desqualificació per aconseguir-lo, sinó per fixar cada partit un objectiu per créixer fora de l’espai independentista i poder avançar cap a la majoria social. La ciutadania ja es pronunciarà donant suport a uns o altres.

És per aquest motiu que ERC ens presentem a la societat de la mateixa manera que ho hem fet sempre: amb respecte per la diversitat i centrant-nos en exposar les nostres propostes polítiques per millorar el benestar de la gent de Reus.

 

Àngel Cortadelles

És alcaldable per ERC a Reus

 

Publicat a delCamp.cat el 24/02/2011

S’ha acabat la campanya….

Certament, s’ha acabat la campanya i els darrers dies els ànims dins els sectors indenpendentistes s’han escalfat i s’ha caigut en la malaurada estratègia d’anar uns contra els altres, retrets…. enlloc de l’enfoc positiu.

Hi ha persones, entre les que m’hi poso, que tenim l’ànim i l’esperança per lluitar per allò que creiem a partir de la història que hem viscut, sense renegar-ne, ja que el nostre no ha estat un camí ni curt ni fàcil. I per això tenim amb una clara voluntat d’explicar, d’enfocar el present i el futur d’una forma positiva. Per això, ara que podem triar entre les diferents opcions independentistes, jo faig una clara opció per ERC-Esquerra. I vull compartir amb tots vosaltres unes reflexions que ahir em passava un bon amic, escrites a partir de veure com han anat els darrers mítings dels partits independentistes per deixar clar que els qui defensem l’independentisme des d’Esquerra, no creiem que sigui justa la demonització que s’està fent de nosaltres:

1. ERC ha tingut un paper determinant en el creixement social de l’independentisme. Ara, aquest debat està normalitzat, està al carrer, arreu. Està entre els votants i simpatitzants de tots els partits catalanistes d’esquerres, de liberals, de conservadors, de democristians, de…

2. ERC ha tingut el monopoli de la representació electoral i parlamentària en els darrers 20 anys i ara l’independentisme ha anat creixent i s’ha fet transversal havent-hi persones que, partidàries de la independència, no s’han sentit representats per l’ideari d’esquerres d’ERC o per les decisions estratègiques que s’han pres com a partit, les quals han servit, precisament, per ampliar l’abast independentista, i també, i això és clau, per fer polítiques socials d’esquerres com mai s’havien fet a Catalunya.

3. Esquerra és un partit únic: republicà, d’esquerres, independentista, amb visió i acció territorial (de la debò) com cap altre partit, orientat al desenvolupament sostenible, sabedor la necessitat d’una economia basada en el coneixement. Un partit que no li han fet por mai els grans lobbies, ni les grans corporacions, ni els grans mass media (que mai ha tingut a favor i molt en contra). Un partit que no l’han untat amb calers.

4. Esquerra és un partit únic si agafem en conjunt lo anterior però no pas únic en cadascun dels seus elements desagregadament. No ho és en la visió de desenvolupament sostenible, …. no ho és, ara, en voler la independència, però si ho és en la visió de com assolir la independència: gradualment, amb passos sòlids i mentrestant fent polítiques d’esquerres i amb mans netes. ERC no pretén ser, no pot ser, un partit de tots els independentistes.

5. Ara han sortit altres fronts patriòtics independentistes (i amb alguna altra cosa més?) de diferents ideologies (quines?). Cap d’elles ha demostrat el més elemental respecte per un partit de 80 anys d’història, el partit de Macià i Companys, de milers i milers de persones militants i simpatitzants que al llarg de la història han bregat per una Catalunya lliure (i alguns hi han deixat la pell). Ara els nouvinguts (i benvinguts) es mostren com la solució immediata i express a tants i tants anys de lluita.

6. Tots aquests nous partits, que no han passat mai per les urnes, sense saber ningú quina representativitat real tenen, negadors i renegadors tots ells d’ERC i que entre ells no han sabut posar-se d’acord per personalismes messiànics (i en els que hi ha molta gent ben intencionada sense dubte), no poden ni podran resoldre res si és que esgarrapen vots d’ací i d’allà i entren al nou Parlament amb uns quants (pocs) diputats (sense programa).

7. És cert que és el moment històric de fer un pas al davant i arriscar-se pel futur en llibertat del país. Mai s’havien donat, potser, tantes i tantes circumstàncies i elements que facin que des de els vessants cultural, social, econòmic,… i de sentiment, es puguin tenir arguments per dir prou, s’ha acabat, adéu Espanya, aquí us quedeu. Però no podem confondre aquesta realitat per donar un pas endavant amb una fugida endavant sense cap mena de possible resultat positiu en el termini express, jugant frívolament amb els desitjos més íntims de molts (que compartim!). No es pot ser còmplices d’aquestes operacions basades en premisses falses, per molt ben intencionades que siguin.

8. Cal propostes lligades a la realitat i ERC representa encara avui un partit lligat a la realitat i a la il·lusió. Un partit únic: republicà, d’esquerres, independentista, amb visió i acció territorial (de la debò) com cap altre partit, orientat al desenvolupament sostenible, sabedor la necessitat d’una economia basada en el coneixement. Un partit sempre en lluita on el mateix partit no ha esta mai l’objectiu en sí mateix (i ben car que s’ha pagat sovint) sinó el país, el benestar de la seva gent. I així s’ha demostrat des d’una acció de govern ontundent i efectiva (mal explicada i amb soroll mediàtic dels que no ens volen) com en els serveis socials, la llengua, la recerca i la innovació, l’immigració, la projecció exterior, la cultura, el suport als municipis, a l’esport,…

Sabem governar, tenim projecte, tenim full de ruta i ho compartim i compartirem amb aquells que facin avançar cap el futur d’un país amb alts nivells de prosperitat i benestar que visqui en una societat cohesionada dins d’uns límits mediambientals sostenibles.

I en llibertat !!!

Visca Catalunya lliure !!!