Des de la implantació dels primers camps de gespa artificial als anys 80, fins a la data, la evolució d’aquest paviment esportiu sintètic ha estat extraordinària, desgastant permanentment el segell “d’última generació”, segell que ha acompanyat les repetides etapes d’evolució d’aquesta industria emergent que te davant seu el gran repte d’omplir de verd els milers de camps del nostre país.
La gespa artificial és un producte que compta amb moltes referències, les de més qualitat que milloren les condicions de joc de totes les instal·lacions de terra i com a mínim iguala les condicions dels millors camps de gespa natural, aquesta no és una afirmació gratuïta doncs tant sols cal remetre’s als resultats de les proves científiques que prestigiosos laboratoris com el de biomecànica de València, avalen el comportament comparat de rodadura, bot de la pilota, amortiguació, impacte així com de la uniformitat en tot el terreny i durant tota la temporada.
A l’última, última generació, tant sols li falta l’olor de gespa acabada de tallar, i altres aspectes sentimentals, per la resta m’atreveixo a dir que la gespa artificial és una millora qualitativa per la pràctica del futbol, permet universalitzar aquesta qualitat, elimina les grans diferències entre camps, i permet una utilització intensiva. La gespa artificial elimina els riscos als que esta sotmesa qualsevol instal·lació de gespa natural, epidèmies, sequera, embassament, calbes, situacions que soles o combinades determinen que la majoria de instal·lacions del nostre país presentin permanentment molts d’aquests problemes.
Entre les virtuts de la gespa artificial, tenim que atribuir la quasi nul·la suspensió de partits per l’estat del terreny de joc, la sostenibilitat (més d’un 80% d’estalvi d’aigua de rec, en relació a la gespa natural), la facilitat de manteniment, la facilitat de reparació, l’estalvi de marcatge setmanal, la rendibilitat social, econòmica i esportiva i la democratització dels usos de les grans instal·lacions esportives.
L’aposta per la gespa artificial ja ha trencat amb tots els tòpics, com ho demostra que aquest any ja hem tingut gespa artificial a la Champions League i a la Copa de l’UEFA.
Així mateix el màxim organisme Europeu del Futbol ha concedit la final de la Champions League 2008 per que es jugui a l’Estadi Luzhniki, que actualment és de gespa artificial. Des de juliol de 2005, és legal jugar qualsevol fase de la Champions League en aquesta superfície sintètica.
L’Ajuntament de Reus a optat pel canvi de superfície de joc a la gespa artificial a l’Estadi Municipal, opció que es materialitzarà aquest estiu, per sumar a les raons ja esgrimides, la de poder gaudir de la competició dels equips de tecnificació, del futbol femení i de qualsevol manifestació esportiva del futbol de casa nostra sense condicionar ni perjudicar al primer equip de la Ciutat.
La necessitat de millorar les instal·lacions esportives municipals, dotar-les de qualitat optima i posar-ho tot a l’abast del major nombre possible d’esportistes, és un objectiu irrenunciable i un primer pas per que a mig termini aquesta millora arribi a la totalitat de les nostres instal·lacions.
Àngel Cortadelles 