Un dissabte impressionant, en el qual milers de persones hem expressat un clar sentiment de rebuig a la guerra. Un dissabte sensacional, en el qual ens hem sentit units arreu del planeta amb aquest desig comú de Pau, amb fórmules d’expressió diverses però amb sensacions compartides independentment del color de les nostres pells, creences o llenguatges. Un dissabte colpidor, en el qual els impactes no han estat ni de bombes ni de metralla, sinó que la veu i la raó han estat els vehicles d’expressió creativa i no de destrucció.
Després de viure en directe la manifestació i concentració a Tarragona i a Reus, i després de veure pels mitjans de comunicació les experiències d’altres ciutats, em pregunto si és necessari organitzar un referèndum. Que no està prou clar? Encara hi ha algun dubte sobre l’opinió de la ciutadania?
Potser algun governant continuarà amb l’opinió que, malgrat estar-hi en contra, convé estar al costat del Bush i Cia per raons d’estat. Però, sincerament, el dissabte les raons d’estat no es podien trobar als despatxos, sinó al carrer. I foren expressades amb tota claredat.
A Reus l’expressió fou possible gràcies a l’acció ràpida d’algunes persones que van passar al davant i van facilitar que al Mercadal es visqués aquesta mena de comunió planetària. Moltes gràcies per la feina feta, però alhora també cal que ens estirem mútuament les orelles per no haver pogut fer una convocatòria amb més temps. No podem perdre les poques oportunitats que tenim per sentir-nos vius i actors en moments tan importants per a la humanitat, senzillament, tan impressionants.
Àngel Cortadelles
President del Casal Foment d’ERC. Reus
(15/02/2003)
Àngel Cortadelles 