Comiat de l’equip de la direcció general de Relacions Internacionals

El dia del meu cessament com a director general, ens hem fet una fotografia de comiat amb l’equip de la direcció general.

Tots els comiats són difícils, però quan has treballat amb intensitat amb un equip excel·lent, tant en capacitat tècnica com humana, tens la sensació que amb el tancament de l’etapa professional també hi deixes una part d’allò que ets.

Des d’aquí tot el meu reconeixement per aquestes persones que ho donen tot per a les relacions internacionals de Catalunya.

L'equip de la direcció general de Relacions Internacionals

L'equip de la direcció general de Relacions Internacionals

Anuncis

Trobada amb la Directora General de la UNESCO

Aquest matí, com a Director General de Relacions Internacionals (DGRI) de la Generalitat de Catalunya, en funcions, he rebut a l’aeroport del Prat a la Directora General de la UNESCO, Irina Bokova, aprofitant una escala tècnica al mig del seu viatge des de Doha fins a Santiago de Compostela.

De dreta a esquerra: Irina Bokova, Àngel Cortadelles, Elisabet Guillemat i Mariama Saïdou-Djermakoye (gabinet de la Directora General)

Algunes reflexions al respecte d’aquesta trobada.

APROFITAR QUALSEVOL OPORTUNITAT: divendres passat, Elisabet Guillemat, membre de l’equip tècnic de la DGRI, gràcies als contactes que hem anat teixint participant a diferents reunions internacionals, va rebre la informació que la Sra Bokova estaria tres hores a l’aeroport. Ràpidament va comentar la informació i ens vam posar en marxa per aprofitar l’ocasió per rebre adequadament a la DG UNESCO, posar-nos al seu servei i, evidentment, per aprofitar l’ocasió per presentar-li personalment temes de treball presents i futurs.

Aquest és un clar exemple de com cal treballar en l`àmbit de les relacions internacionals: has d’estar a les reunions, seguir l’agenda internacional. Potser a la gent li pot semblar que gastem diners en despeses que no tenen un retorn immediat però tot allò que sembrem, sigui a la curta o a la llarga, dóna els seus fruits si ho fas treballant amb les direccions estratègiques que prèviament s’han d’haver fixat.

HUB INTERNACIONAL: quan defensem i es demostra la necessitat que l’aeroport del Prat sigui un centre de connexions internacionals és per molts motius, entre els quals, que puguin passar coses com la reunió d’aquest matí. I ha estat possible gràcies a la bona feina feta per l’equip que treballa per aconseguir que les companyies aèries facin enllaços al nostre principal aeroport. I si no hagués estat així, la Sra. Bokova hagués fet escala a qualsevol altra aeroport (Madrid o altra ciutat europea). Potser em direu que és una anècdota, però si pregunteu a les empreses com ho veuen, diran que si les companyies aèries utilitzessin cada vegada més l’aeroport com a centre de connexions internacionals, això aplanaria el camí per a la implantació a casa nostra de noves empreses que treballen en l’àmbit global; que és un element facilitador del trànsit del turisme i, alhora, d’utilitzar Barcelona/Catalunya com a destinació final; que és clarament un element facilitador per ser seu de convencions internacionals; que tot plegat facilita els moviments de persones vinculades a la presa de decisions tant en l’àmbit econòmic com polític, etc.

EL NOSTRE PAÍS SEU D’ORGANISMES INTERNACIONALS: un dels objectius de la trobada era presentar-li el projecte del Recinte Històric de l’Hospital de Sant Pau. La construcció d’un nou i modern espai hospitalari ha permès alliberar el conjunt d’espais modernistes declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat, en els quals ara es podran ubicar noves iniciatives. De fet el passat 17 de novembre ja es va presentar el recinte com a seu d’un institut de la Universitat de les Nacions Unides, la segona seu d’un organisme internacional que hem aconseguit que s’allotgi a casa nostra durant aquesta legislatura, després del secretariat de la Unió per la Mediterrània. Pregunteu a responsables de ciutats com Ginebra, què els representa i per què ho posen tan fàcil a tots els organismes internacionals (públics o privats) per tal que hi fixin les seves seus… i les implicacions econòmiques positives per a les ciutats i el seu entorn seran les primeres afirmacions que us faran.

Per això durant l’entrevista d’aquest matí li he presentat Catalunya com un espai de diversitat cultural i lingüística i he ofert el suport de la Generalitat de Catalunya per col·laborar amb la UNESCO per acollir iniciatives internacionals, entre d’altres, lligades a les repercussions que la globalització té en la diversitat cultural. A aquests efectes, li he explicat el projecte sociocultural del Recinte Històric de Sant Pau, que impulsa la vocació internacional de Barcelona i promou  àmbits com la cultura, el desenvolupament, la formació, la ciència i la innovació. En aquest sentit, s’ha fet avinent a la Directora General d’UNESCO la possibilitat d’acollir organismes internacionals, xarxes civils i institucions al recinte modernista de Sant Pau.

En fi, ja veieu com soc de l’opinió que les oportunitats s’han de “caçar al vol”, però això mai podrà implicar que afavorim la improvisació. Repeteixo que totes aquestes accions han de respondre a línies estratègiques prèviament fixades i, a partir d’aquí, cadascú des del seu lloc, ha d’actuar com a element facilitador de que “passin coses”. Només així podrem construir un futur millor per al nostre país, on les persones que hi vivim tinguem oportunitats de treballar, de buscar noves estratègies empresarials basades en la innovació i en trobar què és allò que ens diferencia per posicionar-nos estratègicament en el món ja que, recordem-ho de nou, avui el nostre mercat és el món.

(veure al lloc web d’Afers Exteriors , notícia 9 desembre 2010)

Presents al món

El dimarts 16 de novembre de 2010 ha representat un dia especial pel que fa al reconeixement internacional de tradicions culturals importants als països catalans, amb el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat dels castells, el cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània o d’altres nouvingudes com el flamenc.

És un clar exemple de com podem ser presents en l’escena internacional a partir d’allò que ens és quotidià, a més i per descomptat, del clar reconeixement de la nostra identitat cultural.

En aquest cas vull incidir especialment en el vessant internacional, ja que aquest brillant exemple ens ha de servir per convèncer-nos que ens cal sempre tenir el vector internacional a totes les activitats que es promoguin al Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Recordem que avui el nostre territori, el nostre mercat ja és tot el món. Ja no ens serveixen visions localistes i cal que posem el focus des del més local cap al global.

Posarem alguns exemples de com els plantejaments d’Esquerra per al Camp de Tarragona i Baix Penedès integren l’eix internacional: quan parlem d’infraestructures (afavorir l’estratègic corredor del mediterrani), quan parlem de cultura i turisme (impulsar la internacionalització de les nostres indústries culturals i festivals; incloure com a paisatge cultural de la UNESCO les vinyes en terrasses al Priorat; crear rutes i promoure turísticament els elements declarats Patrimoni de la Humanitat), quan ens referim als emprenedors i l’impuls econòmic (presència a les fires internacionals; afavorir la internacionalització de les empreses), o quan ens referim a la URV (promoure la presència internacional a partir de l’excel·lència; reforçar el seu lideratge en l’espai euromediterrani com a seu de l’Euromed Permanent University Forum).

No només no podem viure d’esquenes al món sinó que hem de treballar sempre pensant en com estem presents en el món. Per afavorir-ho, des d’Esquerra plantegem que ens convé continuar amb les línies de treball que des del Govern ja hem desenvolupat aquesta legislatura des de tots els departament on hem tingut la responsabilitat directa.

I exemples clars de la feina feta són el Pla de l’Acció Exterior, la xarxa de delegacions, els consells territorials per a la internacionalització, el reconeixement internacional de federacions esportives catalanes, la presència de la llengua i cultura catalanes arreu del món, l’obertura a mercats internacionals de les nostres indústries culturals o la feina contínua d’ACC1Ó amb les empreses catalanes o captant inversions exteriors.

Si algú té clar que Catalunya té un lloc en el món, aquesta és la gent valenta d’Esquerra. I si ens feu confiança, així ho impulsarem des de les nostres comarques.

Àngel Cortadelles

Director General de Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya

Publicat a “El Punt”, dijous 25 de novembre de 2010

L’Observatori del Canvi Climàtic dels Pirineus

Observatoire Pyrénéen du Changement Climatique

(Actualité publiée au site de la Région Midi-Pyrénées)

Le réchauffement climatique est au cœur des préoccupations des acteurs du massif pyrénéen. En un siècle, 65% des glaciers ont disparus dans nos montagnes. Il est urgent d’agir. En octobre dernier, la présidence Midi-Pyrénées de la Communauté de Travail des Pyrénées a proposé la création d’un Observatoire Pyrénéen du Changement Climatique.

L’idée est de rassembler les connaissances disponibles sur les évolutions climatiques afin de passer à l’acte et d’orienter les politiques menées en la matière pour les rendre plus cohérentes. Pour se faire, les territoires de la CTP disposent d’ores et déjà de compétences d’excellence dans le domaine de l’environnement et du réchauffement climatique : Météo France, l’Ecole Nationale de Météorologie de Toulouse, le pôle mondial de compétitivité Eau de Montpellier ou encore le Bureau du Climat à Barcelone , l’Institut pyrénéen de l’Ecologie de Jaca sont quelques unes des structures sur lesquelles l’Observatoire peut compter pour mettre en œuvre ses objectifs.

Cet outil de coopération scientifique et technique au service des territoires pyrénéens a officiellement été lancé le 14 janvier, à Toulouse, en présence des membres de la Communauté de Travail des Pyrénées et des structures du territoire partenaires. Cette journée a aussi été l’occasion de réunir, une première fois, les membres du Conseil Scientifique chargés d’alimenter la réflexion sur des thématiques telles que l’agriculture et la forêt, la climatologie (météorologie, glaciologie), les risques ou le tourisme et l’économie.

The Climate Change Observatory of the Pyrenees

January 14 in Toulouse the Climate Change Observatory of Pyrenees was presented. This is a inicitiave promoted by the Working Comunity of Pyrenees (CTP), group of crossborder cooperation created in 1983 between the 3 southern french regions Aquitaine, Midi-Pyrénées and Languedoc-Roussillon, the Autonomous Communities of Euskadi, Navarra, Aragon and Catalunya, and the principality of Andorra.

The CTP works to promote iniciatives of crossborder cooperation in the main issues which concern the Pyrenees mountain-range, and every two years the presidency changes, in a rotatory way. At the moment the french region of Midi-Pyrénées has the presidency. Mr Malvy, the president of M-P region, presented the program of their presidency november 23 in Toulouse, and the rest of the partners agreed with them.

The 2010/11 program has four main issues:

-The creation of Climate Change Observatory of Pyrenees
-The celebration in two thousand eleven of the year of the Pyrenees
-Promotion of the lobby in the EU institutions
-Improvement of the internal organisation of CTP

L’acció exterior del Govern de Catalunya

Aquesta setmana el fet d’acomplir-se dos anys del govern d’entesa m’ha permès assistir a dues conferencies de balanç: la del president del Govern i la del Vicepresident, a les quals s’afegirà la setmana vinent un acte de partit. Ha estat doncs, una setmana de balanços (anàlisi de l’acció feta) i de situar clarament les prioritats de futur fins a finals de legislatura. La coincidència en el temps ha fet que, a més d’allò que s’ha explicat a les respectives conferències, el Vicepresident hagi refermat la voluntat de transformar la Secretaria d’Afers exteriors en una Viceconselleria arran de l’aprovació de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern.

No em referiré al contingut (ja abastament comentat) de les  conferències del President i Vicepresident, sinó que em vull centrar en l’àmbit des del qual estic actualment treballant per garantir un millor present i futur per a la ciutadania de Catalunya.

La transformació del rang institucional d’Afers Exteriors ha estat aprofitada (com sempre) per carregar contra Catalunya i, de forma molt especial, contra tot allò que faci Esquerra al Govern. Aquí no importa l’objectiu final de dotar de millors oportunitats de cara al desenvolupament econòmic del nostre país, ni el benestar de la ciutadania en un període de crisi. No, allò que importa només és la visió negativa i destruir per un sol motiu: d’allò que estem parlant és de convertir Catalunya en un actor de primer nivell en l’àmbit internacional i el problema no és altre que anar en contra de Catalunya i del seu Govern sigui quina sigui l’activitat que desenvolupi.

La presència i l’acció internacional es fan encara més necessàries en els moments en què vivim i per això es vol dotar els òrgans de l’acció exterior d’un rang institucional més alt, encara que això no impliqui un increment en la despesa.

Catalunya sempre ha estat un país de gent activa, que s’ha mogut en totes les direccions per comerciar, conèixer, viatjar. La presència catalana en el món és prou antiga i es faria impensable un futur del nostre país encotillat només en el nostre àmbit territorial. Si el fet d’obrir-nos al món ens ha permès tenir oportunitats que sempre ens aporten beneficis en l’àmbit econòmic, per què ara, precisament quan més necessitem tenir bons contactes, captar inversions, fer més competitiva la nostra economia productiva, atraure nous mercats emissors de turisme, ens hauríem de quedar amb els braços creuats?

La interconnexió de les economies necessita d’una constant anàlisi de què passa en el món per tenir capacitats de resposta àgils i competitives. Ens cal invertir a casa per millorar la recerca i el desenvolupament, però alhora cal estar atents a d’altres innovacions o a l’obertura de nous mercats. Però no és només en l’àmbit estrictament econòmic. També hi ha els aspectes d’innovació social, la millora d’oportunitats en la formació de la gent jove, l’intercanvi cultural que tant ens enriqueix i també, de forma significativa, la nostra aportació per aconseguir un món més just, sostenible i solidari. Tots els àmbits són prou significatius com per mirar d’estar presents a tots els fòrums on es marquen les tendències i es prenen les decisions que en algun moment ens marcaran aspectes quotidians de la nostra vida. Això és d’una evidència tal que ningú hi posaria cap pega a que es fes sinó fos pel fet que és des de Catalunya que ho impulsem. És únicament i exclusiva un tema de concepció política: els qui no creuen en l’existència del nostre país voldríem que ens estiguéssim quietets i a casa. Però això no cola; si no ens preocupem nosaltres del nostre país, qui ho farà?

Per tot això ara més que mai, des del Govern de Catalunya cal impulsar una acció internacional potent per garantir un present i futurs millors per a la ciutadania del nostre país.

El Consell Mundial de la CGLU a Istanbul

El curt desplaçament a Istanbul ha estat motivat per participar a les reunions del Consell Mundial de la CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), ja que s’ha fet un pas més en el debat de si cal unificar a nivell mundial la veu de tots els nivells dels governs per sota de l’estatal. És un debat interessant ja que implica un equilibri entre el paper que han de tenir les ciutats amb veu clara en els fòrums internacionals, sobretot els associats a Nacions Unides, i la voluntat de les anomenades regions (governs ni estatals ni locals) que també treballem per incidir en els mateixos fòrums.

Ha estat un dia i mig de contactes a les sessions de treball i als passadissos, profitosos per avaluar si les regions han d’anar pel seu costat amb una xarxa de xarxes creada el 2007 (FOGAR) o bé hi ha possibilitats d’entesa de FOGAR amb CGLU.  Estem presents en el debat i hem fet sentir la nostra veu.

Donada la important presència catalana, amb representació de Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de persones catalanes membres dels equips de xarxes de ciutats, i al lligam institucional i personal, hem pogut gaudir de l’hospitalitat de l’actual ambaixador d’Espanya a Turquia Joan Clos, cosa que ens ha permès conèixer millor i de primera mà aquest apassionant país a partir de les seves explicacions.

La ciutat d’Istanbul, l’antiga Constantinopla fundada per l’emperador Constantí el segle IV, simbolitza per ella mateixa una història particular, ja que es tracta d’un enclavament clau a cavall entre Europa, Àsia, l’Orient Mitjà. Turquia és cruïlla i lloc de pas, el punt de contacte del món d’arrels cristianes i el món islàmic, de les llengües indoeuropees i les que no ho són, el lloc d’origen o de pas d’imperis i cultures com les dels hitites, grecs, romans, otomans…; lloc de pas d’Alexandre el Magne per derrotar els perses, de contacte amb els armenis o d’esplendor de l’imperi Bizantí que ens ha deixat a Istanbul exemples d’edificis com el de Santa Sofia, primer església, després mesquita amb l’aparició de l’Islam; també capital de l’imperi Otomà en el cènit del qual al SXVI, Istanbul guanya gran esplendor. A partir d’aquí venen temps de decadència i els segles XIX i XX nou punt de cruïlla vora els Balcans, el Càucas, l’Orient Mitjà, Armènia, els Kurds. Només cal pensar en un detall: la República de Turquia té com a països veïns Grècia, Bulgària, Romania,  Ucraïna, Federació Russa, Georgia, Armènia, Azerbaidjan, Iran, Irak, Síria i Xipre. Ben bé al centre del “xou”.

Els desplaçaments de feina quan són a països on no hi havies anat, acaben sempre amb la conclusió “aquí hi he de tornar de viatge”.

Si des del cotxe quan vas de l’aeroport al centre d’Istanbul ja tens la impressió d’arribar a una ciutat cosmopolita, ho puc confirmar pel poc que m’hi he pogut passejar. Tens alhora la visió d’estar a una ciutat moderníssima, clarament europea, alhora que toques les pedres dels imperis Bizantí i Otomà. La circulació caòtica, els basars, la gent pescant dalt d’un pont sobre l’estret del Bòsfor degut a la riquesa piscícola de les aigües del mar de Màrmara, les olors… Tot et colpeix dins aquesta ciutat de 15.000.000 d’habitants, construïda a les dues bandes del Bòsfor, banyada per la circulació d’aigües entre el mar Negre, el mar de Màrmara i d’allí cap a l’Egeu.

Queden enrere museus per veure, a Istanbul o a Ankara, on poder gaudir amb la visió de les pedres on es troben evidències de l’origen d’escriptures. Queda pendent poder menjar o prendre un te fora dels hotels on es fan les trobades, ja que quan estàs dins podries trobar-te a qualsevol lloc del món. En el fons, queda pendent poder viure intensament la realitat d’aquesta part del món.

Entrevista al butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors-Novembre de 2008

Llegir l’entrevista al butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors

‘Hem d’actuar directament a l’escenari internacional, per defensar millor els interessos de Catalunya’

El director general de Relacions Internacionals, Àngel CortadellesEl director general de Relacions Internacionals, Àngel Cortadelles, defensa en aquesta entrevista la utilitat de les relacions bilaterals per a Catalunya, i també detalla les accions que el Govern duu a terme per enfortir-les.

El Govern té com a prioritat desenvolupar les relacions bilaterals amb els estats. Ara que estem a mitja legislatura, quines fites s’han aconseguit en aquest àmbit?

Estem avançant en el desenvolupament del memoràndum d’entesa amb la República de l’Uruguai, i també en els acords amb Andorra, Argentina i Xile. A més, estem mantenint una relació continuada i particular amb els governs de França, Alemanya i el Regne Unit gràcies a les delegacions que el Govern ha obert en aquests països. L’any que ve se n’obriran més, i podrem estrènyer els llaços amb més governs. D’altra banda, cal afegir les relacions amb altres estats amb qui estem signant acords sectorials de gran importància, com per exemple el Marroc, Moçambic o Colòmbia.

Així mateix, cal destacar les relacions que mantenim amb els consolats a Barcelona i les que desenvolupem a través de viatges institucionals, com els recents a Mèxic, Portugal, Finlàndia o el Marroc.

Com es beneficia el Govern de les relacions directes amb els estats?

Ens permet visualitzar que Catalunya és, cada vegada més, un actor significatiu a nivell internacional. I també ens ajuda a tenir informació i fer arribar el nostre posicionament en les temàtiques i fòrums reservats als estats. En un moment com l’actual, en què la crisi econòmica mundial ens afecta directament, ens convé està presents més que mai en els àmbits on es prenen les decisions. Com més directament actuem, més es tindran en comte els nostres posicionaments, i més directament podrem defensar allò que convé a Catalunya. En definitiva, podrem millorar la qualitat de vida i les oportunitats de la ciutadania del nostre país.

L’Estatut de 2006 dóna el mandat a la Generalitat de reforçar, de forma especial, la participació a la UNESCO. Què s’ha fet en aquest terreny?

D’una banda, estem seguint de forma especial la implementació de la Convenció 2005 sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals. També estem plantejant la renovació del Memoràndum d’Entesa entre la Generalitat i la UNESCO. Finalment, hem obert una nova etapa de col·laboració amb UNESCOCAT, que s’encarrega de coordinar les accions de la societat civil, mentre que la Secretaria té la missió de posicionar el Govern davant la UNESCO.

L’Euroregió està seguint el procés per convertir-se en una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Quin benefici tindria això?

L’Euroregió no es convertirà en un ens diferent, sinó que l’AECT serà un nou instrument de treball complementari, amb personalitat jurídica pròpia, dins el marc polític de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. L’instrument de l’AECT ens permetrà accedir al finançament de fons de la UE amb més facilitat. A més, l’Euroregió liderarà directament aquests projectes.

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) gestiona el Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, que subvenciona projectes transfronterers. N’hi ha algun que sigui especialment rellevant?

De moment encara estem en la fase de rebre projectes i de valorar els presentats a la primera convocatòria. En tenim 94 en els quals la participació de socis catalans és molt gran. Les temàtiques afecten àmbits molt concrets que afavoreixen les persones que viuen en el territori, com per exemple la salut, la cultura, la promoció econòmica, el foment de la sostenibilitat ambiental, la promoció de nous filons d’ocupació, etc.

Al final d’octubre les comunitats catalanes a l’exterior es van queixar que encara no havien rebut les subvencions d’enguany. La Secretaria ho ha resolt?

Ja estava previst que el pagament dels imports del conveni corresponents al 2008 es fessin majoritàriament entre el 15 i el 31 d’octubre, i algunes entitats ja havien cobrat amb anterioritat. Això era una de les principals queixes i, tal com estava previst, es va poder complir gràcies a l’esforç del Departament d’Economia i Finances que, malgrat les dificultats de tresoreria, va prioritzar els pagaments als Casals Catalans. Altra cosa és el debat de fons de com s’han de finançar els Casals i quines mesures de control s’han d’exercir. Estem en un procés que requereix molta pedagogia i que esperem poder fer amb la tranquil·litat necessària de part de tots plegats.

Quina estratègia té la Direcció General pel que queda de legislatura?

Tenim la voluntat de definir una estratègia més àmplia i a més llarg termini en l’àmbit de l’acció exterior. Per això, hem començat a elaborar el Pla estratègic, que ultrapassa els límits de la direcció i de la pròpia Secretaria d’Afers Exteriors. Pel que fa estrictament a la direcció general, volem acabar de consolidar el treball en dos àmbits citats anteriorment, l’Euroregió i la CTP, per consolidar la cooperació transfronterera. Quant a la cooperació regional, mantindrem els lligams a través de les xarxes de les quals som membres, com els Quatre Motors. Així mateix, volem continuar plenament implicats en el procés Euromediterrani i reforçar l’acció bilateral amb els països prioritaris. També cal millorar el posicionament del Govern en l’àmbit UNESCO i, en general, en el marc dels organismes multilaterals.

Finalment, en l’àmbit de les Comunitats Catalanes de l’Exterior, cal consolidar la reforma del sistema de suport econòmic i promoure el treball en xarxa dels casals. També hem de fomentar la formació en habilitats directives i facilitar el recanvi generacional.

(Llegir el butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors)