Aquest matí, com a Director General de Relacions Internacionals (DGRI) de la Generalitat de Catalunya, en funcions, he rebut a l’aeroport del Prat a la Directora General de la UNESCO, Irina Bokova, aprofitant una escala tècnica al mig del seu viatge des de Doha fins a Santiago de Compostela.
De dreta a esquerra: Irina Bokova, Àngel Cortadelles, Elisabet Guillemat i Mariama Saïdou-Djermakoye (gabinet de la Directora General)
Algunes reflexions al respecte d’aquesta trobada.
APROFITAR QUALSEVOL OPORTUNITAT: divendres passat, Elisabet Guillemat, membre de l’equip tècnic de la DGRI, gràcies als contactes que hem anat teixint participant a diferents reunions internacionals, va rebre la informació que la Sra Bokova estaria tres hores a l’aeroport. Ràpidament va comentar la informació i ens vam posar en marxa per aprofitar l’ocasió per rebre adequadament a la DG UNESCO, posar-nos al seu servei i, evidentment, per aprofitar l’ocasió per presentar-li personalment temes de treball presents i futurs.
Aquest és un clar exemple de com cal treballar en l`àmbit de les relacions internacionals: has d’estar a les reunions, seguir l’agenda internacional. Potser a la gent li pot semblar que gastem diners en despeses que no tenen un retorn immediat però tot allò que sembrem, sigui a la curta o a la llarga, dóna els seus fruits si ho fas treballant amb les direccions estratègiques que prèviament s’han d’haver fixat.
HUB INTERNACIONAL: quan defensem i es demostra la necessitat que l’aeroport del Prat sigui un centre de connexions internacionals és per molts motius, entre els quals, que puguin passar coses com la reunió d’aquest matí. I ha estat possible gràcies a la bona feina feta per l’equip que treballa per aconseguir que les companyies aèries facin enllaços al nostre principal aeroport. I si no hagués estat així, la Sra. Bokova hagués fet escala a qualsevol altra aeroport (Madrid o altra ciutat europea). Potser em direu que és una anècdota, però si pregunteu a les empreses com ho veuen, diran que si les companyies aèries utilitzessin cada vegada més l’aeroport com a centre de connexions internacionals, això aplanaria el camí per a la implantació a casa nostra de noves empreses que treballen en l’àmbit global; que és un element facilitador del trànsit del turisme i, alhora, d’utilitzar Barcelona/Catalunya com a destinació final; que és clarament un element facilitador per ser seu de convencions internacionals; que tot plegat facilita els moviments de persones vinculades a la presa de decisions tant en l’àmbit econòmic com polític, etc.
EL NOSTRE PAÍS SEU D’ORGANISMES INTERNACIONALS: un dels objectius de la trobada era presentar-li el projecte del Recinte Històric de l’Hospital de Sant Pau. La construcció d’un nou i modern espai hospitalari ha permès alliberar el conjunt d’espais modernistes declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat, en els quals ara es podran ubicar noves iniciatives. De fet el passat 17 de novembre ja es va presentar el recinte com a seu d’un institut de la Universitat de les Nacions Unides, la segona seu d’un organisme internacional que hem aconseguit que s’allotgi a casa nostra durant aquesta legislatura, després del secretariat de la Unió per la Mediterrània. Pregunteu a responsables de ciutats com Ginebra, què els representa i per què ho posen tan fàcil a tots els organismes internacionals (públics o privats) per tal que hi fixin les seves seus… i les implicacions econòmiques positives per a les ciutats i el seu entorn seran les primeres afirmacions que us faran.
Per això durant l’entrevista d’aquest matí li he presentat Catalunya com un espai de diversitat cultural i lingüística i he ofert el suport de la Generalitat de Catalunya per col·laborar amb la UNESCO per acollir iniciatives internacionals, entre d’altres, lligades a les repercussions que la globalització té en la diversitat cultural. A aquests efectes, li he explicat el projecte sociocultural del Recinte Històric de Sant Pau, que impulsa la vocació internacional de Barcelona i promou àmbits com la cultura, el desenvolupament, la formació, la ciència i la innovació. En aquest sentit, s’ha fet avinent a la Directora General d’UNESCO la possibilitat d’acollir organismes internacionals, xarxes civils i institucions al recinte modernista de Sant Pau.
En fi, ja veieu com soc de l’opinió que les oportunitats s’han de “caçar al vol”, però això mai podrà implicar que afavorim la improvisació. Repeteixo que totes aquestes accions han de respondre a línies estratègiques prèviament fixades i, a partir d’aquí, cadascú des del seu lloc, ha d’actuar com a element facilitador de que “passin coses”. Només així podrem construir un futur millor per al nostre país, on les persones que hi vivim tinguem oportunitats de treballar, de buscar noves estratègies empresarials basades en la innovació i en trobar què és allò que ens diferencia per posicionar-nos estratègicament en el món ja que, recordem-ho de nou, avui el nostre mercat és el món.
(veure al lloc web d’Afers Exteriors , notícia 9 desembre 2010)
Àngel Cortadelles 