L’Observatori del Canvi Climàtic dels Pirineus

Observatoire Pyrénéen du Changement Climatique

(Actualité publiée au site de la Région Midi-Pyrénées)

Le réchauffement climatique est au cœur des préoccupations des acteurs du massif pyrénéen. En un siècle, 65% des glaciers ont disparus dans nos montagnes. Il est urgent d’agir. En octobre dernier, la présidence Midi-Pyrénées de la Communauté de Travail des Pyrénées a proposé la création d’un Observatoire Pyrénéen du Changement Climatique.

L’idée est de rassembler les connaissances disponibles sur les évolutions climatiques afin de passer à l’acte et d’orienter les politiques menées en la matière pour les rendre plus cohérentes. Pour se faire, les territoires de la CTP disposent d’ores et déjà de compétences d’excellence dans le domaine de l’environnement et du réchauffement climatique : Météo France, l’Ecole Nationale de Météorologie de Toulouse, le pôle mondial de compétitivité Eau de Montpellier ou encore le Bureau du Climat à Barcelone , l’Institut pyrénéen de l’Ecologie de Jaca sont quelques unes des structures sur lesquelles l’Observatoire peut compter pour mettre en œuvre ses objectifs.

Cet outil de coopération scientifique et technique au service des territoires pyrénéens a officiellement été lancé le 14 janvier, à Toulouse, en présence des membres de la Communauté de Travail des Pyrénées et des structures du territoire partenaires. Cette journée a aussi été l’occasion de réunir, une première fois, les membres du Conseil Scientifique chargés d’alimenter la réflexion sur des thématiques telles que l’agriculture et la forêt, la climatologie (météorologie, glaciologie), les risques ou le tourisme et l’économie.

The Climate Change Observatory of the Pyrenees

January 14 in Toulouse the Climate Change Observatory of Pyrenees was presented. This is a inicitiave promoted by the Working Comunity of Pyrenees (CTP), group of crossborder cooperation created in 1983 between the 3 southern french regions Aquitaine, Midi-Pyrénées and Languedoc-Roussillon, the Autonomous Communities of Euskadi, Navarra, Aragon and Catalunya, and the principality of Andorra.

The CTP works to promote iniciatives of crossborder cooperation in the main issues which concern the Pyrenees mountain-range, and every two years the presidency changes, in a rotatory way. At the moment the french region of Midi-Pyrénées has the presidency. Mr Malvy, the president of M-P region, presented the program of their presidency november 23 in Toulouse, and the rest of the partners agreed with them.

The 2010/11 program has four main issues:

-The creation of Climate Change Observatory of Pyrenees
-The celebration in two thousand eleven of the year of the Pyrenees
-Promotion of the lobby in the EU institutions
-Improvement of the internal organisation of CTP

L’acció exterior del Govern de Catalunya

Aquesta setmana el fet d’acomplir-se dos anys del govern d’entesa m’ha permès assistir a dues conferencies de balanç: la del president del Govern i la del Vicepresident, a les quals s’afegirà la setmana vinent un acte de partit. Ha estat doncs, una setmana de balanços (anàlisi de l’acció feta) i de situar clarament les prioritats de futur fins a finals de legislatura. La coincidència en el temps ha fet que, a més d’allò que s’ha explicat a les respectives conferències, el Vicepresident hagi refermat la voluntat de transformar la Secretaria d’Afers exteriors en una Viceconselleria arran de l’aprovació de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern.

No em referiré al contingut (ja abastament comentat) de les  conferències del President i Vicepresident, sinó que em vull centrar en l’àmbit des del qual estic actualment treballant per garantir un millor present i futur per a la ciutadania de Catalunya.

La transformació del rang institucional d’Afers Exteriors ha estat aprofitada (com sempre) per carregar contra Catalunya i, de forma molt especial, contra tot allò que faci Esquerra al Govern. Aquí no importa l’objectiu final de dotar de millors oportunitats de cara al desenvolupament econòmic del nostre país, ni el benestar de la ciutadania en un període de crisi. No, allò que importa només és la visió negativa i destruir per un sol motiu: d’allò que estem parlant és de convertir Catalunya en un actor de primer nivell en l’àmbit internacional i el problema no és altre que anar en contra de Catalunya i del seu Govern sigui quina sigui l’activitat que desenvolupi.

La presència i l’acció internacional es fan encara més necessàries en els moments en què vivim i per això es vol dotar els òrgans de l’acció exterior d’un rang institucional més alt, encara que això no impliqui un increment en la despesa.

Catalunya sempre ha estat un país de gent activa, que s’ha mogut en totes les direccions per comerciar, conèixer, viatjar. La presència catalana en el món és prou antiga i es faria impensable un futur del nostre país encotillat només en el nostre àmbit territorial. Si el fet d’obrir-nos al món ens ha permès tenir oportunitats que sempre ens aporten beneficis en l’àmbit econòmic, per què ara, precisament quan més necessitem tenir bons contactes, captar inversions, fer més competitiva la nostra economia productiva, atraure nous mercats emissors de turisme, ens hauríem de quedar amb els braços creuats?

La interconnexió de les economies necessita d’una constant anàlisi de què passa en el món per tenir capacitats de resposta àgils i competitives. Ens cal invertir a casa per millorar la recerca i el desenvolupament, però alhora cal estar atents a d’altres innovacions o a l’obertura de nous mercats. Però no és només en l’àmbit estrictament econòmic. També hi ha els aspectes d’innovació social, la millora d’oportunitats en la formació de la gent jove, l’intercanvi cultural que tant ens enriqueix i també, de forma significativa, la nostra aportació per aconseguir un món més just, sostenible i solidari. Tots els àmbits són prou significatius com per mirar d’estar presents a tots els fòrums on es marquen les tendències i es prenen les decisions que en algun moment ens marcaran aspectes quotidians de la nostra vida. Això és d’una evidència tal que ningú hi posaria cap pega a que es fes sinó fos pel fet que és des de Catalunya que ho impulsem. És únicament i exclusiva un tema de concepció política: els qui no creuen en l’existència del nostre país voldríem que ens estiguéssim quietets i a casa. Però això no cola; si no ens preocupem nosaltres del nostre país, qui ho farà?

Per tot això ara més que mai, des del Govern de Catalunya cal impulsar una acció internacional potent per garantir un present i futurs millors per a la ciutadania del nostre país.

El Consell Mundial de la CGLU a Istanbul

El curt desplaçament a Istanbul ha estat motivat per participar a les reunions del Consell Mundial de la CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), ja que s’ha fet un pas més en el debat de si cal unificar a nivell mundial la veu de tots els nivells dels governs per sota de l’estatal. És un debat interessant ja que implica un equilibri entre el paper que han de tenir les ciutats amb veu clara en els fòrums internacionals, sobretot els associats a Nacions Unides, i la voluntat de les anomenades regions (governs ni estatals ni locals) que també treballem per incidir en els mateixos fòrums.

Ha estat un dia i mig de contactes a les sessions de treball i als passadissos, profitosos per avaluar si les regions han d’anar pel seu costat amb una xarxa de xarxes creada el 2007 (FOGAR) o bé hi ha possibilitats d’entesa de FOGAR amb CGLU.  Estem presents en el debat i hem fet sentir la nostra veu.

Donada la important presència catalana, amb representació de Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de persones catalanes membres dels equips de xarxes de ciutats, i al lligam institucional i personal, hem pogut gaudir de l’hospitalitat de l’actual ambaixador d’Espanya a Turquia Joan Clos, cosa que ens ha permès conèixer millor i de primera mà aquest apassionant país a partir de les seves explicacions.

La ciutat d’Istanbul, l’antiga Constantinopla fundada per l’emperador Constantí el segle IV, simbolitza per ella mateixa una història particular, ja que es tracta d’un enclavament clau a cavall entre Europa, Àsia, l’Orient Mitjà. Turquia és cruïlla i lloc de pas, el punt de contacte del món d’arrels cristianes i el món islàmic, de les llengües indoeuropees i les que no ho són, el lloc d’origen o de pas d’imperis i cultures com les dels hitites, grecs, romans, otomans…; lloc de pas d’Alexandre el Magne per derrotar els perses, de contacte amb els armenis o d’esplendor de l’imperi Bizantí que ens ha deixat a Istanbul exemples d’edificis com el de Santa Sofia, primer església, després mesquita amb l’aparició de l’Islam; també capital de l’imperi Otomà en el cènit del qual al SXVI, Istanbul guanya gran esplendor. A partir d’aquí venen temps de decadència i els segles XIX i XX nou punt de cruïlla vora els Balcans, el Càucas, l’Orient Mitjà, Armènia, els Kurds. Només cal pensar en un detall: la República de Turquia té com a països veïns Grècia, Bulgària, Romania,  Ucraïna, Federació Russa, Georgia, Armènia, Azerbaidjan, Iran, Irak, Síria i Xipre. Ben bé al centre del “xou”.

Els desplaçaments de feina quan són a països on no hi havies anat, acaben sempre amb la conclusió “aquí hi he de tornar de viatge”.

Si des del cotxe quan vas de l’aeroport al centre d’Istanbul ja tens la impressió d’arribar a una ciutat cosmopolita, ho puc confirmar pel poc que m’hi he pogut passejar. Tens alhora la visió d’estar a una ciutat moderníssima, clarament europea, alhora que toques les pedres dels imperis Bizantí i Otomà. La circulació caòtica, els basars, la gent pescant dalt d’un pont sobre l’estret del Bòsfor degut a la riquesa piscícola de les aigües del mar de Màrmara, les olors… Tot et colpeix dins aquesta ciutat de 15.000.000 d’habitants, construïda a les dues bandes del Bòsfor, banyada per la circulació d’aigües entre el mar Negre, el mar de Màrmara i d’allí cap a l’Egeu.

Queden enrere museus per veure, a Istanbul o a Ankara, on poder gaudir amb la visió de les pedres on es troben evidències de l’origen d’escriptures. Queda pendent poder menjar o prendre un te fora dels hotels on es fan les trobades, ja que quan estàs dins podries trobar-te a qualsevol lloc del món. En el fons, queda pendent poder viure intensament la realitat d’aquesta part del món.