El règim de municipis de gran població

El ple de l’ajuntament de Reus del 28/1/2011 va aprovar de demanar al Parlament el reconeixement com a municipi de gran població i ahir es va fer la presentació als grups parlamentaris.

Algunes implicacions d’aquest reconeixement són que la Junta de Govern Local se li traslladen algunes competències del Ple i es modifica la seva composició, permetent la incorporació de noregidors. També, els districtes passen a tenir un paper molt important que facilitarà apropar l’administració al ciutadà. I una altra de les modificacions importants que permet el reconeixement de gran ciutat, la creació del Consell Social de Ciutat i la Comissió de Suggeriments i Reclamacions, que han de ser eines per fomentar una governança de la ciutat més participativa.

No es tracta d’un reconeixement simbòlic de Reus. Que som una ciutat, ho sabem perfectament des de fa molts segles. Aquest règim d’organització de municipis de gran població és una qüestió pràctica que dóna eines per possibilitar una gestió eficaç i de proximitat. I aquesta és la paraula important proximitat, apropar l’administració i els serveis a la ciutadania amb adaptació a la realitat més propera del barri.

En aquests moments que estem planejant el Reus del 2020 al 2050, amb un disseny que completarà el cercle de les variants i estarà molt més lligat al nostre àmbit metropolità, Reus necessitarà d’aquestes eines. Però la de més impacte pràctic per a la ciutadania, la divisió de districtes, no es pot improvisar sinó que requereix d’una feina ben feta. Ara amb el PGOU tindrem un instrument de gran ajuda i després haurem d’enfocar l’adaptació dels òrgans municipals perquè siguin més eficients.

Tot plegat no serà un procés que es farà en dos dies i, per tant, que ningú esperi resultats instantanis de l’aplicació d’aquest nou règim.

Ho hem de fer poc a poc i amb bona lletra i, sobretot, pensant en el millor i més eficient servei a la ciutadania. I és en aquesta manera de fer ciutat, sabent planificar a llarg termini, que a Esquerra sempre ens hi trobareu.

 

 

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , , , . 3 Comments »

Inauguració del nou edifici de Fires i Congressos al Tecnoparc

Ahir vam participar en l’acte d’inauguració de l’edifici Tecnoparc que ha de passar a ser l’element central i de referència del Parc Tecnològic de Reus. D’entrada aquest edifici acull Tecnoredessa (incubadora i centre de negocis), el Centre de Fires i Convencions i la Cambra de Comerç de Reus. La inauguració representa un pas més en un llarg camí que l’any 1995 inicià el regidor Sarobé i que el llavors jove regidor de l’ajuntament de Reus, Ernest Benach, passà a liderar uns mesos després.

Fruit de l’anomenat “pacte de les SAM”, ERC, malgrat estar a l’oposició, es posà a treballar en la creació d’una nova manera d’entendre la promoció econòmica de la ciutat. D’aquesta voluntat i del treball del grup municipal d’Esquerra, en nasqueren Redessa i el Centre de Negocis. Tota una nova manera d’obrir camins per a l’economia, la gent emprenedora i una generosa i útil forma d’exercir la capitalitat i el treball cooperatiu en xarxa dins el territori.

És per això que ahir van poder celebrar el nou pas, aquesta nova realitat creada en un espai que representa una nova centralitat de Reus. Un àmbit físic que ha nascut gràcies a la fermesa de Jordi Bergadà i Ernest Benach, els quals, en el moment que s’havia d’imaginar com es volia que fos en el futur aquell tros de ciutat, van defensar que no fos un polígon industrial més, a l’estil dels existents, sinó que estés al servei de la innovació i de les noves maneres de l’economia.

16 anys després no només recollim fruits sinó que sembrem noves llavors. Aquest és el paper dels polítics des de les institucions, el millor exemple de la política ben entesa i feta amb generositat.

Per cert, ens hagués agradat una visita a les instal·lacions. Alhora, cal que pensem tots plegats a aplicar la innovació i el dinamisme a totes les situacions de la nostra vida, fins i tot a les inauguracions.

 

Els partits independentistes a Reus

Fa unes setmanes vaig començar converses amb les diferents formacions independentistes presents a la ciutat de Reus per plantejar una possible candidatura unitària de cara a les eleccions municipals. Després de parlar separadament amb representants de les CUP, RCat i SI, era evident la diferència de ritme, d’implantació i de feina feta de cara a poder concretar una proposta programàtica per a la ciutat de Reus però, com que ningú no va tancar la porta a poder establir un diàleg més a fons, ens vam emplaçar a continuar-ne parlant.

Ahir es va concretar amb un sopar (impulsat per un patriota reusenc) la trobada dels 4 partits. El diàleg fou franc, positiu i aclaridor sobre la realitat de l’independentisme a la nostra ciutat. Després de reflexions prèvies, ens concentràrem en l’anàlisi de les propostes programàtiques de les formacions que ho tenim treballat (CUP i ERC). Es va veure clar que a Reus l’espai electoral independentista polític no es troba situat en un sol espai ideològic, cosa que implica que els programes electorals siguin prou diferents com per dificultar una proposta única i coherent de cara a la ciutadania. Una reflexió que sorgí a la taula fou de l’estil que si tinguéssim un únic plantejament ideològic, el sensat seria que existís un sol partit independentista. Aquesta i altres reflexions, al meu entendre, també posaren damunt la taula la pregunta de si l’actual diversitat de partits és fruit d’una veritable reflexió ideològica o bé producte d’altres factors. En tot cas aquest és un tema que cada formació ha d’analitzar i l’electorat ha de decidir donant representació política, o no, a les possibles candidatures que es puguin presentar.

Per ERC les bases del diàleg han estat positives i totes les aproximacions les hem fetes des del respecte i la voluntat de diàleg. Creure que podem jugar el paper de pal de paller de l’independentisme no ens fa oblidar que només ens en sortirem des de la generositat i l’actitud de oberta.

Mentrestant, i a l’espera que RCat i SI valorin si es presenten per plantejar propostes des d’un àmbit ideològic propi (a més de l’eix independentista), cal que actuem amb una clara voluntat de consolidar l’espai independentista i avançar cap a la majoria social. Ahir vam dir clarament que creiem en l’estratègia de construir i no en la destruir; en proposar positivament i no en la desqualificació.

D’aquestes reflexions sorgeix l’article publicat avui a delCamp.cat i que tot seguit us transcric.

Consolidar des de Reus l’espai independentista i avançar cap a la majoria social

La contribució d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’extensió de l’independentisme aquests darrers 15 anys ha estat fonamental. Com a pal de paller de l’independentisme, hem estat al peu del canó en la defensa del país i hem propiciat debats en solitari que han acabat essent assumits per tothom. Debats com el concepte de dèficit fiscal o accions com l’impuls del procés de redacció del nou estatut i la consolidació de la idea que la via estatutària és un carreró sense sortida.

En definitiva, ERC ha posat la independència al centre del debat polític, l’ha tret de la marginalitat, l’ha institucionalitzat i ha permès que avui en dia hi hagi més independentistes que mai. Esquerra representa a una franja de ciutadans que creuen en la plena sobirania nacional dels Països Catalans i com a partit ens devem a ells. És per això que treballarem per recuperar la confiança perduda a les darreres eleccions, mentre ens proposem sumar més gent.

En clau municipalista, el que importa són les idees i el model de ciutat pensat per a Reus. Així doncs, cal desdramatitzar la diversitat d’oferta de partits independentistes i l’hem d’interpretar com una oportunitat per poder arribar a més capes de la societat, per eixamplar l’espai electoral i per esdevenir una majoria social. I aquest és un objectiu bàsic que ha de ser assumit per totes les forces independentistes. No és la diversitat la que ens afebleix, sinó la falta de respecte mutu que ens tinguem. Serà un error estratègic per l’independentisme el partit que faci una campanya electoral en contra de la resta de partits independentistes, perquè cap de nosaltres som l’impediment per l’alliberament nacional.

Per tant, la campanya electoral i tota acció política plantejada pels partits independentistes no ha de consistir en batallar per tenir l’hegemonia de l’espai independentista actual i fer servir la desqualificació per aconseguir-lo, sinó per fixar cada partit un objectiu per créixer fora de l’espai independentista i poder avançar cap a la majoria social. La ciutadania ja es pronunciarà donant suport a uns o altres.

És per aquest motiu que ERC ens presentem a la societat de la mateixa manera que ho hem fet sempre: amb respecte per la diversitat i centrant-nos en exposar les nostres propostes polítiques per millorar el benestar de la gent de Reus.

 

Àngel Cortadelles

És alcaldable per ERC a Reus

 

Publicat a delCamp.cat el 24/02/2011

Política, amistat i reptes de futur

Avui hem gaudit d’un agradable dia de calçotada amb l’Ignasi Donyate i la Teresa.

L’Ignasi i jo hem compartit aquests darrers anys, com a directors generals en l’àmbit de les relacions internacionals de la Generalitat de Catalunya, moltes vivències i un gran desig: veure el nostre país lliure i reconegut internacionalment.

El destí que ens va portar a treballar junts, ara ens fa tornar a coincidir en una nova situació: els dos som candidats a l’alcadia per ERC a les nostres ciutats. L’Ignasi a Cornellà del Llobregat; jo a Reus.

Amistat, compromís i l’esperit de servir a la ciutadania des de la política municipal.

Molts ànims Ignasi! A fer un gran paper el proper 22 de maig!

Dos exdirectors generals candidats a l'alcaldia per ERC: Cornellà de Llobregat i Reus ciutats agermanades.

Unes eleccions municipals costa amunt? No!! Amb ganes, il·lusió i capacitat de treball a Cornellà i a Reus la farem grossa. Va som-hi!!

Va, som-hi!

És per a mi un gran honor assumir la responsabilitat de ser proposat com a cap de llista per Esquerra a les eleccions municipals de Reus, a l’espera de la ratificació per part de l’assemblea local. Prenc el relleu a l’Empar Pont amb moltes ganes de continuar treballant per la ciutat. Em sento hereu de la trajectòria històrica d’ERC, que a Reus ha fet una aportació fonamental tant en la planificació del futur de la ciutat com en la solució dels problemes immediats.
Com és propi del meu tarannà, assumeixo l’encàrrec amb afany constructiu, tal com he fet sempre treballant per Reus, per Catalunya i per una societat més justa: des de la societat civil, com a regidor i, els darrers anys, com a director general de Relacions Internacionals. Des de la meva responsabilitat he tingut l’oportunitat de conèixer diversos models i pràctiques de política municipal d’arreu del món, i us confesso que davant les bones idees no podia evitar d’imaginar-me com es podrien aprofitar per adaptar-les a Reus. I ara puc tenir, si voleu, l’oportunitat de fer-ho.
La situació actual no és plàcida. A la crisi econòmica que pateixen les famílies i els negocis, s’hi suma l’amenaça de desmantellament dels serveis públics bàsics per part de la dreta que ve, i l’atac constant contra Catalunya. Personalment tenia pensat continuar la meva carrera professional, però ho dec tot a la meva ciutat i al meu país; per això, quan l’executiva local em va demanar d’encapçalar la llista municipal d’ERC, vaig assumir el repte de preparar un programa polític esperançador que afronti amb realisme i efectivitat els problemes de tota la ciutadania.
El moment és massa delicat com perquè els qui compartim els mateixos valors de Macià i Companys ens quedem a casa o tancats en les nostres capelletes, i deixem el govern de la ciutat en mans dels qui impulsaran o permetran un retrocés nacional i social irreversible.
Per això, aquest és un repte que no assumeixo sol, sinó que espero fer-ho amb moltes més persones, fins i tot els qui podeu haver discrepat amb l’actuació d’ERC en el passat, però que per sobre de tot compartim el sentit del deure i les ganes de treballar per la prosperitat de Reus i de la gent que hi viu.

Va, som-hi!

Publicat al Diari de Tarragona, el 18 de gener de 2011

Arxivat a Escrits. Etiquetes: , , . Leave a Comment »

Club d’Aeromodelisme Ciutat de Reus i la vall del riu Glorieta

El matí del diumenge l’hem dedicar a visitar un parell de llocs dins el terme d’Alcover: el camp de vol del Club d’Aeromodelisme de Reus i la vall del riu Glorieta.

Hem fet la visita amb en Francesc Aguiló (representant territorial de l'Esport)

Detall dels avions que utilitzen els socis del club per practicar aquest esport.

Arran de les felicitacions de Nadal, els amics del Club d’Aeromodelisme em van convidar a visitar les instal·lacions del nou camp de vol que han construït al terme d’Alcover. Aquest ha estat un projecte de llarga gestació, però que amb la tenacitat dels membres del club han aconseguit fer-lo realitat. I no només això, sinó que s’ha convertit en una instal·lació esportiva de referència en el seu àmbit.

Els anys en què era regidor de l’Esport a l’Ajuntament de Reus, després de mirar possibilitats de terrenys dins el terme de Reus, es va arribar a la conclusió que era molt difícil trobar-ne un amb les condicions de seguretat adients, per la qual cosa van eixamplar el seu àmbit de cerca.

Tant des de l’ajuntament com posteriorment des de la Generalitat, vaig ajudar-los en tot allò que es podia per aconseguir superar el dificultós i llarg procés administratiu per aconseguir la llicència d’activitat. Crec que el seu ha estat, malgrat les dificultats, un exemple de com una entitat vol i arriba a fer les coses ben fetes, seguint tots els procediments sense defallir. No els ha estat fàcil, però el resultat s’ho val.

Amb una bona planificació econòmica, el camp de vol és una realitat i les activitats del club aconsegueixen abastar cada vegada més àmbit territorial, amb sortides dins l’estat espanyol i a la Catalunya Nord.

Els queda feina a fer, però amb la línia de treball que porten, segur que la faran i estarà ben feta. I a més gaudeixen d’allò més de l’activitat!

Moltes felicitats i ànims, amics del Club d’Aeromodelisme de Reus.

Si cliqueu aquí podreu veure més fotografies del camp de vol.

I per arrodonir el matí, què millor que una caminada cap el niu de l’Àliga a la vall del Glorieta!

Festa de comiat de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, celebrada el 4 de juny de 2010. Text de comiat i algunes fotografies.

El divendres 4 de juny de 2010, alumnes, professorat i famílies vam viure la festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat. Aquesta fou una festa especial. A casa ja és la 3a que vivim (i la darrera…) i com totes significa molt per a tota la comunitat educativa. Emotiva, com sempre, aquest any l’Anna es va regalar a tothom el text de comiat.

L’adjunto amb algunes fotografies de la festa per tal que en pugueu gaudir.

TEXT DE COMIAT DELS ALUMNES DE 2n DE BAT. Anna Cortadelles i Adzerias

Final de curs 2010

VEU EN OFF: Alumnes, jo he estat també professor vostre. Recordo la primera classe que vau fer en aquest institut; va ser aleshores quan ens vam conèixer. Jo observava en silenci les vostres cares, àvides de tastar els dies que vindrien, i també em preguntava, com vosaltres, quantes coses seríem capaços d’aprendre junts. No sé si mai us heu pres les meves classes gaire seriosament ni si mai m’heu considerat un professor. De fet, ni tan sols sé si sou conscients de tot el que he intentat ensenyar-vos.

Des d’aquella primera classe m’he sentit com l’artista que modela amb paciència la seva obra, com el científic que busca amb perseverança la fórmula adequada, com l’escriptor que cultiva lentament les seves paraules; i amb aquesta mateixa tenacitat he procurat que el vostre pas pel Gabriel Ferrater us omplís de sentit.

Quan donàveu el millor de vosaltres, les nostres classes es convertien en moments inoblidables, desbordants de vivències intenses. Però no sempre era així, de tant en tant també em fèieu enfadar, i llavors em veia obligat a castigar-vos fent que els divendres a última hora us semblessin eterns. Està bé, posats a dir la veritat, reconec haver escurçat els trenta minuts d’algun pati, però no em podeu negar que més d’una vegada us ho vau merèixer.

Entre aquests moments i d’altres més memorables, hem arribat a final de curs i, avui, celebrem junts la nostra última classe. No us penseu que us abandono, però. Els professors no acabem de deixar mai els nostres alumnes perquè tot el que us ensenyem us acompanyarà en els anys que vindran. Ara que us torno a observar, amagat com el dia que ens vam conèixer, no puc evitar sentir-me orgullós de veure que heu aprovat la meva assignatura, la més important de totes les que mai heu cursat.

Bé, em sembla que ja he parlat massa i comença a ser hora que desaparegui perquè jo, en definitiva, només sóc una al·legoria del temps que heu passat en aquest institut. S’acaba el curs i ara m’extingeixo; però vosaltres no, lluny de metàfores, continuareu transitant pel camí que us heu anat construint aquests anys.

M’acomiado, doncs. No voldria, però, acabar la classe sense que m’entreguéssiu els últims deures que us he manat. Els heu fet, no? A veure, encara tenim una mica de temps… Vinga, algun voluntari vol sortir a llegir la seva redacció?

VOLUNTARI: És molt difícil trobar el més significatiu dels nostres anys d’institut; hi ha tantes anècdotes que mereixen ser recordades…

Podríem parlar dels viatges: Cerdanya, Canàries, Albi, Colònia…; de sortides i excursions: Sitges, el Parlament, Montblanc, la ruta del Cister, la Via Verda…; d’activitats com les olimpíades de 1r d’ESO, la venda de castanyes per Tots Sants i de llibres i roses per Sant Jordi, la coral que es va crear el mateix any que nosaltres vam arribar a l’institut, els Cangurs, aquell crèdit de síntesi a la platja, en què més d’un s’escapava per anar a prendre el sol…

Però més enllà de tot això, hi ha una sèrie de records que defineixen encara millor els anys d’institut: em refereixo als petits moments del dia a dia, d’aquesta quotidianitat que avui pren una nova dimensió: exàmens i treballs; estones al bar, al pati, a la biblioteca; classes interminables, d’altres que passaven volant; professors, llibres; la pols de guix, el so celestial del timbre…

Però avui això s’acaba i, com en tot final, cal aturar-se, girar el cap i acomiadar el temps que es deixa enrere. Em pregunto qui voldria, ara, marxar de classe; qui voldria, ara, sentir el timbre que anuncia el final de…

(Sona el timbre)

VEU EN OFF: S’ha acabat la classe, podeu sortir.

VOLUNTARI: Un moment! No volem marxar de l’institut sense agrair la tasca de les persones que ens heu acompanyat aquests anys. Gràcies als pares, i, molt especialment, a tots els professors que, dia rere dia, amb il·lusió, esforç i dedicació, heu aconseguit omplir de sentit el nostre pas per l’institut.

Gràcies, també, a tots els que esteu aquí compartint amb nosaltres la darrera classe.

Us deixem amb el power point, un resum en imatges d’allò que hem viscut junts.

(després del text van passar un power point amb imatges de tots aquests anys)

RECULL FOTOGRÀFIC (per veure el recull complet clica a àlbums web picasa)

Actuació musical

Actuació musical d'alguns alumnes de 2n de BAT

L'Ada i professorat adreçant-nos unes paraules

L'Ada i professorat adreçant-nos unes paraules

El teatre/gimnàs ple de famílies

El teatre/gimnàs ple de famílies