Reflexions a l’escocesa

Salmond
Estic content que Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia i líder del Partit Nacional escocès, pugui complir la seva promesa de celebrar un referèndum d’independència pel seu país. Estic content que sigui Salmond, que va patir enormement per aconseguir que el seu partit vinculés la construcció nacional amb l’ubicació al centre esquerra i les polítiques socials, qui hagi aconseguit ser un polític admirat a tota Escòcia. Estic content que lluny de simplismes populistes digui que el referèndum se celebrarà quan s’hagi sortit de la crisi i que cal treballar molt per superar la situació actual i aconseguir tenir la majoria democràtica per esdevenir un nou estat de la Unió europea.

Cameron
Estic content que David Cameron , primer ministre del Regne Unit i líder del partit conservador, digui que no s’oposarà al referèndum. Estic content que Cameron digui que farà campanya activa, encara que sigui pel no. Estic content que pugui governar amb un partit que l’hagi portat a preguntar a la ciutadania quin sistema electoral volia i que, malgrat impulsar la pregunta, hagi decidit que ell no hi estava d’acord.

Llàstima
Llàstima que Espanya no sigui el Regne Unit. Llàstima que Catalunya no tingui un president a qui no fa por liderar un procés d’independència. Llàstima que ni el partit conservador espanyol ni el progressista no tinguin la cultura democràtica que es respira a les Illes Britàniques.

Sort
Sort que la voluntat d’un poble és imparable. Sort que no es pot anar en contra de la democràcia. Sort que podem canviar els nostres polítics. Sort que podem canviar la manera de fer política. Sort que hem decidit parlar i votar per confrontar les nostres opinions. No sé si és sort, però és un orgull, militar i presentar-me a les eleccions encapçalant la llista del partit independentista, republicà i d’esquerres del meu país.

Pels camins del terme

Aprofitant que avui es feia la pedalada popular, hem presentat la ruta “Pels camins del terme”, inclosa dins la guia “REUS, PAÍS… PERSONES”.

La pedalada ha servit per posar en relleu la importància dels camins en el desenvolupament de Reus. Reus, cruïlla de camins, ha estat històricament una ciutat feta de mercats, intercanvis comercials, exportacions. Per aquest motiu, a través d’aquesta ruta, donem a conèixer la rellevància dels camins i senders de l’entorn de Reus.

El fet que sempre hàgim estat enmig de l’anar i venir ens ha donat unes potencialitats extraordinàries. Avui que el nostre món està connectat amb tot el món, que Reus tingui la capacitat de seguir exercint aquesta capitalitat, poder mantenir el lideratge respecte el Camp i l’entorn més proper, passa per aprofitar les infraestructures com l’aeroport, l’eix mediterrani per a mercaderies i passatgers i l’aprofitament del paper motor que fa la Universitat Rovira i Virgili per seguir projectant-nos al món i ser un actor de primer ordre en tota mena d’intercanvis comercials.

Estic convençut que l’èxit d’aquest lideratge passat necessitarà de cara al futur de l’enfortiment de les accions conjuntes per a la promoció econòmica i turística. El nostre objectiu és treballar des de l’Ajuntament per fer possible el progrés basat en un bon sistema educatiu, un aeroport internacional, una universitat capdavantera per crear sinèrgies per a la innovació i la recerca en sectors econòmics emergents.

Reivindiquem el paper de lideratge que ja ha exercit Reus al llarg de la història. Des de la Boca de la Mina al Mas del Burgar, passant pel Castellvell del Camp fins a arribar al Campus de Bellissens, els senders de l’entorn de Reus menen de la tradició a la modernitat. La internacionalització de Reus passa per una millor connexió amb l’entorn i una aposta clara per l’economia del coneixement i les infraestructures. Noves oportunitats i visió de futur.

Pels camins del terme

L'equip "Per Reus, fem feina", a la pedalada popular

Reus, laboratori d’ecoinnovació

Fa temps que em plantejo com ens ho podrem fer per mantenir les properes dècades la qualitat de vida i els avenços socials que havíem aconseguit, i que ara veiem perillar. Les veus expertes sempre responen que, en un segle en què no queda petroli per descobrir, es tracta de descobrir idees; i viatjant pel món sovint m’han fet notar que el nostre país té les condicions institucionals, educatives i socials més propícies per dissenyar i innovar. Només ens hi hem de posar.

Encara hi ha qui creu que la política industrial municipal ha de consistir en arrencar més avellaners que el poble del costat. Una política basada en oferir sòl i taxes low-cost potser no incomoda les empreses, però no faria sorgir noves iniciatives, a banda de no estar a l’alçada del paper de Reus com a capital. L’ajuntament té mà en molts més elements que si s’alinien en la mateixa direcció poden convertir Reus en el que des d’ERC proposem, una factoria de la innovació.

La innovació no implica necessàriament caríssimes instal·lacions científiques. Hi ha àmbits molt prometedors a desenvolupar, com el de l’ecoinnovació, per als quals la base tecnològica ja està inventada, i el que cal ara és aprendre a implantar-la. En els propers anys caldrà que alguns territoris facin les proves pilot de nous sistemes sostenibles i especialment dels que impliquin més eficiència energètica. Per exemple, alguna ciutat haurà de ser la primera a tenir una implantació àmplia del cotxe elèctric. La regió de Victoria, a Austràlia, i la ciutat de Peterborough, a Anglaterra, ja han emprès aquest camí, però si Reus s’hi afegís seria el referent a l’Europa del sud. El premi per als pioners serà dominar el mercat d’uns nous sistemes que després s’exportaran arreu, i per tant generar llocs de treball de qualitat, que són el que ara ens cal.

Per aconseguir-ho cal tanta iniciativa privada com de l’ajuntament, que a través dels seus importants volums de compra pública té la capacitat d’impulsar les innovacions. Sobretot, a través del sistema de compra anticipada l’ajuntament pot plantejar necessitats futures que incentiven la innovació i la generació de nous béns i serveis amb un alt valor afegit per l’empresa que els produeixi perquè la permet situar-se al mercat amb un producte diferenciat.

Cal generalitzar aquesta política de compres públiques orientada a la innnovació i en tot això hi pot tenir un paper determinant les empreses que formen part del grup Innova, fent honor al seu nom.

Per canviar el model econòmic a Reus calen noves maneres de fer des d’un ajuntament obert i despert, i això és el que proposem des d’ERC.

#perReus, fem feina

Publicat a Reusdigital.cat el 3 de maig de 2011