Feliç diada de #SantJordi !

Sant Jordi 2011

La diada de Sant Jordi sempre ens fa revisar com anem en el tema de la lectura i porta, al menys a mi, a dues conclusions: durant el darrer any he llegit més (cosa positiva); malauradament no ho puc fer de forma continuada i les vacances acaben sent el meu espai preferit per devorar tot tipus de llibres (cosa negativa).

Com que les bones intencions no s’han de perdre mai, anem per feina. Quin llibres són els que em criden l’atenció?

Si analitzo les darreres lectures, semblaria que soc poc lector d’autors de casa nostra o de novetats recents, ja que les darreres lectures han estat Kafka a la platja, d’Haruki Murakami i Tots els noms, de José Saramago

Ambdós autors em tenen el cor robat però la perspectiva més propera em portarà una mica més lluny en el temps, ja que el primer llibre que aquesta setmana m’han regalat ha estat Manual per a unes eleccions. Si no us dic res més, pensareu que no em volen deixar que em tregui del cap el #Reus22M i que em plantegen un curs accelerat, però si us dic que qui me l’ha regalat ha estat l’Anna, la filla petita que estudia filologia clàssica i us afegeixo que es tracta d’un recull de textos d’autors com Quint Tul·li Ciceró, Marc Tul·li Ciceró o de grafits electorals de Pompeia, ja veureu que la seva lectura se m’emportarà vora 2.000 anys enrere. Sembla una lectura que promet i que potser em farà descobrir que la política no ha canviat tant des dels temps dels romans.

Dels que em criden l’atenció, remarco aquells que segurament compraré (o espero que em regalin…) d’autors de qui m’han parlat molt bé i desitjo descobrir: L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez i Els castellans, de Jordi Puntí. D’aquest darrer n’he sentit dir que és imprescindible ja que és un mirall de les nostres pors al desconegut.

En llengua castellana he de recuperar a la biblioteca La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza i El Juego del Ángel, de Carlos Ruiz Zafon. I possiblement compraré Un naturalista y otras bestias, de George B. Schaller per no oblidar el gust per la lectura naturalística.

Per no perdre el plaer de la lectura en francès, he de reprendre la lectura de les obres completes de Simenon (Tout Simenon). Tinc feina per a dies, però sempre és un plaer retrobar les seves novel·les. I espero obrir amb delit Léon l’Africain, d’Amin Maalouf, i endinsar-me en aquesta autobiografia imaginària. Finalment no sé si demanar-lo o esperar a un pròxim viatge a França per comprar Le monstre doux, edició francesa de Il mostro mite. Perché l’Occidente non va a sinistra de Raffaele Simone. Em diuen que és un llibre clau d’aquest lingüista italià per entendre l’evolució política a Europa.

I finalment una confessió que si la descobreix el meu professor d’anglès, em pelarà. Encara tinc pendents les seves 3 darreres recomanacions per a les vacances de Nadal: The Curious Incident of the Dog in the Night-Time, de  Mark Haddon; How to be Good, de Nick Hornby i Disgrace, de J. M. Coetzee. Tom: algun dia m’hi he de posar, però de moment, sembla que tinc poc temps. 😉

Que tingueu una feliç diada de Sant Jordi!

Bona diada de Sant Jordi 2011