Ahir vaig participar a l’acte en reivindicació de l’escola catalana Somescola.cat, organitzat a casa nostra per Òmnium Cultural en representació de totes les entitats que formen la plataforma impulsora.
La presència de la societat civil en moments clau de la història del nostre país és una clara mostra de maduresa i seriositat. Per això, quan el 16 de febrer vaig veure als mitjans de comunicació la fotografia on sortien entre d’altres persones, la Muriel Casals i en Miquel Àngel Essomba, amb la notícia que s’havia constituït la plataforma d’entitats per l’escola catalana, ràpidament em vaig adherir via el lloc web.
L’acte d’ahir va ser dens, emotiu, reivindicatiu i, malauradament, necessari. No ens podem despistar ni un moment o finalment els espanyols se’n sortiran de destruir el nostre model educatiu que busca la cohesió social en base a una llengua comuna, que no pot ser altra que la nostra, la pròpia.
Com a pare he viscut molt intensament l’educació del meu fills i filles i tinc molt clar que l’existència d’una escola catalana, pública i de qualitat, és una garantia bàsica per al futur del nostre país. No hi pot haver cap mena de dubte, cap mena de rebaixa. És massa important.
En va saber greu no poder escoltar la totalitat de la conferència de Joaquim Arenas ni seguir el final de l’acte, ja que a 2/4 de 10 hi havia un important partit de l’OK lliga que enfrontava el Reus Deportiu amb el Vic. Però allò que valoro com a més important va ser la presència massiva de persones a la sala que són garantia del futur de la defensa de la nostra escola i la nostra llengua.
I ens cal animar a moltes persones més, ja que les estadístiques continuen jugant en contra nostra; les sentències també. Si tinguéssim un estat propi la meitat dels problemes no els tindríem. L’altra meitat els podríem resoldre.
Àngel Cortadelles 