Somescola.cat

Ahir vaig participar a l’acte en reivindicació de l’escola catalana Somescola.cat, organitzat a casa nostra per Òmnium Cultural en representació de totes les entitats que formen la plataforma impulsora.

La presència de la societat civil en moments clau de la història del nostre país és una clara mostra de maduresa i seriositat. Per això, quan el 16 de febrer vaig veure als mitjans de comunicació la fotografia on sortien entre d’altres persones, la Muriel Casals i en Miquel Àngel Essomba, amb la notícia que s’havia constituït la plataforma d’entitats per l’escola catalana, ràpidament em vaig adherir via el lloc web.

L’acte d’ahir va ser dens, emotiu, reivindicatiu i, malauradament, necessari. No ens podem despistar ni un moment o finalment els espanyols se’n sortiran de destruir el nostre model educatiu que busca la cohesió social en base a una llengua comuna, que no pot ser altra que la nostra, la pròpia.

Com a pare he viscut molt intensament l’educació del meu fills i filles i tinc molt clar que l’existència d’una escola catalana, pública i de qualitat, és una garantia bàsica per al futur del nostre país. No hi pot haver cap mena de dubte, cap mena de rebaixa. És massa important.

En va saber greu no poder escoltar la totalitat de la conferència de Joaquim Arenas ni seguir el final de l’acte, ja que a 2/4 de 10 hi havia un important partit de l’OK lliga que enfrontava el Reus Deportiu amb el Vic. Però allò que valoro com a més important va ser la presència massiva de persones a la sala que són garantia del futur de la defensa de la nostra escola i la nostra llengua.

I ens cal animar a moltes persones més, ja que les estadístiques continuen jugant en contra nostra; les sentències també. Si tinguéssim un estat propi la meitat dels problemes no els tindríem. L’altra meitat els podríem resoldre.

Anuncis

TV3 sense senyal al País Valencià. De què tenen por?

#sensesenyal
Hi ha valors que són els impulsors i els que sostenen i donen sentit a les societats occidentals com són la democràcia, la justícia i les llibertats d’informació i expressió. Tots aquests principis bàsics han estat concatenats amb la decisió de govern valencià de Francisco Camps. Després d’anys de pressions i denúncies, ha acorralat l’Associació Cultural del País Valencià i l’ha forçat a tancar els repetidors que encara emetien TV3.

Tots seguim TV3 i sabem que pot ser qualsevol cosa menys un òrgan d’adoctrinament o programació de ments. Així doncs, de què tenen por els del PP? Han silenciat una oferta televisiva, una entre tantes que ofereix la TDT, malgrat que qualsevol persona pot seguir un canal de TV per internet. Es pensen que silenciant un mitjà acabaran amb el sentiments d’un poble, que desdibuixaran una realitat nacional.

Als governants de la Generalitat valenciana els molesta que pugui ser realitat que existeix una comunitat nacional i que compartir la mateixa llengua sigui una expressió de la seva identitat. Fer caure l’emissió d’un canal és símbol de censura i una mostra com entenen el món i la política alguns governants.

Aquestes setmanes vivim un esclat de l’ànsia de llibertat en societats que no l’han viscuda (a Tunísia, Egipte…) És frustrant que mentre això entusiasma la comunitat internacional occidental, a Espanya un govern es nega a acceptar la realitat que l’envolta i no té contemplacions a posar esparadraps a la boca de tots aquells que no hi combreguen.

Cal tenir present que l’entestament polític del PP valencià en aquest afer ha comptat amb la complicitat per omissió de l’executiu espanyol. Perquè si el Ministeri hagués exercit la seva competència tècnica estatal, com bé havia demanat i negociat el conseller Tresserras durant quatre anys, al final Francisco Camps hauria perdut la batalla contra TV3 i l’ACPV hauria guanyat la guerra. Amb tot, encara queda pendent una Iniciativa Legislativa Popular i tal com deia Eliseu Climent, “la batalla pot estar perduda, però no la guerra”.

Àngel Cortadelles és alcaldable d’ERC per Reus.

 

Publicat el 22/02/2011 a reusdigital.cat

#sensesenyal

#sensesenyal

#sensesenyal

Sense senyal

http://www.vilaweb.cat/

TV3 deixa de veure’s al País Valencià · VilaWeb tanca la portada 24 hores

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d’emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).

La llibertat d’informació, la llibertat pura i nua, i l’espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim amb els valencians la pèrdua d’una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.

VilaWeb tornarà a emetre divendres 18 a dos quarts de deu del vespre.

Acció Cultural (ACPV) ha decidit cessar les emissions de TV3 al País Valencià aquest dijous en entrar en vigor la modificació de la llei valenciana de l’audiovisual que imposa sancions de 60.000 euros cada 15 dies si continua emetent.

Jo ja m’he adherit al manifest “Somescola.cat”. I tu?

Encara no t'has adherit al manifest?  

Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignants

AFIRMEM:

  • Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
  • Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
  • Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
  • Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
  • Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

  • Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
  • Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
  • Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

  • Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
  • Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
  • Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2010

Les fotografies de la manifestació #somunanacio que ahir no vaig poder enviar des del mòbil i altres.

Algunes de les imatges de la manifestació del 10 de juliol que feia des del mòbil i que per problemes a la xarxa no es va pujar via twitter i altres fetes amb la càmera de fotos.

Crides a la participació a la manifestació del 10J. I tu hi seràs?

Diferents crides a la participació a la manifestació del 10 de juliol:

Ernest Benach amb el seu videobloc “Jo hi seré, i tu?”

Joan Puigcercós mitjançant l’espot “Somniem”

Josep-Lluís Carod-Rovira mitjançant el seu butlletí informatiu Carod.cat http://www.carod.cat/

Benvolgut amic, benvolguda amiga,

Aquesta és una convocatòria per anar tothom unit a la manifestació del dia 10 de juny.

Dissabte ha de ser una victòria popular, un èxit nacional, un triomf de la gent. Només si hi anem, el futur podrà ser diferent, perquè el futur és a les nostres mans. Catalunya et necessita.
El meu lloc a la manifestació, més que darrera d’un determinat lema en el qual crec, és al costat teu.

Et convoco a les 18 h. a Rosselló – Passeig de Gràcia (banda Llobregat).

T’hi espero. Dissabte, tothom al carrer per Catalunya i la llibertat!!!

Josep-Lluís Carod-Rovira