Trobada amb la Directora General de la UNESCO

Aquest matí, com a Director General de Relacions Internacionals (DGRI) de la Generalitat de Catalunya, en funcions, he rebut a l’aeroport del Prat a la Directora General de la UNESCO, Irina Bokova, aprofitant una escala tècnica al mig del seu viatge des de Doha fins a Santiago de Compostela.

De dreta a esquerra: Irina Bokova, Àngel Cortadelles, Elisabet Guillemat i Mariama Saïdou-Djermakoye (gabinet de la Directora General)

Algunes reflexions al respecte d’aquesta trobada.

APROFITAR QUALSEVOL OPORTUNITAT: divendres passat, Elisabet Guillemat, membre de l’equip tècnic de la DGRI, gràcies als contactes que hem anat teixint participant a diferents reunions internacionals, va rebre la informació que la Sra Bokova estaria tres hores a l’aeroport. Ràpidament va comentar la informació i ens vam posar en marxa per aprofitar l’ocasió per rebre adequadament a la DG UNESCO, posar-nos al seu servei i, evidentment, per aprofitar l’ocasió per presentar-li personalment temes de treball presents i futurs.

Aquest és un clar exemple de com cal treballar en l`àmbit de les relacions internacionals: has d’estar a les reunions, seguir l’agenda internacional. Potser a la gent li pot semblar que gastem diners en despeses que no tenen un retorn immediat però tot allò que sembrem, sigui a la curta o a la llarga, dóna els seus fruits si ho fas treballant amb les direccions estratègiques que prèviament s’han d’haver fixat.

HUB INTERNACIONAL: quan defensem i es demostra la necessitat que l’aeroport del Prat sigui un centre de connexions internacionals és per molts motius, entre els quals, que puguin passar coses com la reunió d’aquest matí. I ha estat possible gràcies a la bona feina feta per l’equip que treballa per aconseguir que les companyies aèries facin enllaços al nostre principal aeroport. I si no hagués estat així, la Sra. Bokova hagués fet escala a qualsevol altra aeroport (Madrid o altra ciutat europea). Potser em direu que és una anècdota, però si pregunteu a les empreses com ho veuen, diran que si les companyies aèries utilitzessin cada vegada més l’aeroport com a centre de connexions internacionals, això aplanaria el camí per a la implantació a casa nostra de noves empreses que treballen en l’àmbit global; que és un element facilitador del trànsit del turisme i, alhora, d’utilitzar Barcelona/Catalunya com a destinació final; que és clarament un element facilitador per ser seu de convencions internacionals; que tot plegat facilita els moviments de persones vinculades a la presa de decisions tant en l’àmbit econòmic com polític, etc.

EL NOSTRE PAÍS SEU D’ORGANISMES INTERNACIONALS: un dels objectius de la trobada era presentar-li el projecte del Recinte Històric de l’Hospital de Sant Pau. La construcció d’un nou i modern espai hospitalari ha permès alliberar el conjunt d’espais modernistes declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat, en els quals ara es podran ubicar noves iniciatives. De fet el passat 17 de novembre ja es va presentar el recinte com a seu d’un institut de la Universitat de les Nacions Unides, la segona seu d’un organisme internacional que hem aconseguit que s’allotgi a casa nostra durant aquesta legislatura, després del secretariat de la Unió per la Mediterrània. Pregunteu a responsables de ciutats com Ginebra, què els representa i per què ho posen tan fàcil a tots els organismes internacionals (públics o privats) per tal que hi fixin les seves seus… i les implicacions econòmiques positives per a les ciutats i el seu entorn seran les primeres afirmacions que us faran.

Per això durant l’entrevista d’aquest matí li he presentat Catalunya com un espai de diversitat cultural i lingüística i he ofert el suport de la Generalitat de Catalunya per col·laborar amb la UNESCO per acollir iniciatives internacionals, entre d’altres, lligades a les repercussions que la globalització té en la diversitat cultural. A aquests efectes, li he explicat el projecte sociocultural del Recinte Històric de Sant Pau, que impulsa la vocació internacional de Barcelona i promou  àmbits com la cultura, el desenvolupament, la formació, la ciència i la innovació. En aquest sentit, s’ha fet avinent a la Directora General d’UNESCO la possibilitat d’acollir organismes internacionals, xarxes civils i institucions al recinte modernista de Sant Pau.

En fi, ja veieu com soc de l’opinió que les oportunitats s’han de “caçar al vol”, però això mai podrà implicar que afavorim la improvisació. Repeteixo que totes aquestes accions han de respondre a línies estratègiques prèviament fixades i, a partir d’aquí, cadascú des del seu lloc, ha d’actuar com a element facilitador de que “passin coses”. Només així podrem construir un futur millor per al nostre país, on les persones que hi vivim tinguem oportunitats de treballar, de buscar noves estratègies empresarials basades en la innovació i en trobar què és allò que ens diferencia per posicionar-nos estratègicament en el món ja que, recordem-ho de nou, avui el nostre mercat és el món.

(veure al lloc web d’Afers Exteriors , notícia 9 desembre 2010)

Anuncis

Entrevista al butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors-Novembre de 2008

Llegir l’entrevista al butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors

‘Hem d’actuar directament a l’escenari internacional, per defensar millor els interessos de Catalunya’

El director general de Relacions Internacionals, Àngel CortadellesEl director general de Relacions Internacionals, Àngel Cortadelles, defensa en aquesta entrevista la utilitat de les relacions bilaterals per a Catalunya, i també detalla les accions que el Govern duu a terme per enfortir-les.

El Govern té com a prioritat desenvolupar les relacions bilaterals amb els estats. Ara que estem a mitja legislatura, quines fites s’han aconseguit en aquest àmbit?

Estem avançant en el desenvolupament del memoràndum d’entesa amb la República de l’Uruguai, i també en els acords amb Andorra, Argentina i Xile. A més, estem mantenint una relació continuada i particular amb els governs de França, Alemanya i el Regne Unit gràcies a les delegacions que el Govern ha obert en aquests països. L’any que ve se n’obriran més, i podrem estrènyer els llaços amb més governs. D’altra banda, cal afegir les relacions amb altres estats amb qui estem signant acords sectorials de gran importància, com per exemple el Marroc, Moçambic o Colòmbia.

Així mateix, cal destacar les relacions que mantenim amb els consolats a Barcelona i les que desenvolupem a través de viatges institucionals, com els recents a Mèxic, Portugal, Finlàndia o el Marroc.

Com es beneficia el Govern de les relacions directes amb els estats?

Ens permet visualitzar que Catalunya és, cada vegada més, un actor significatiu a nivell internacional. I també ens ajuda a tenir informació i fer arribar el nostre posicionament en les temàtiques i fòrums reservats als estats. En un moment com l’actual, en què la crisi econòmica mundial ens afecta directament, ens convé està presents més que mai en els àmbits on es prenen les decisions. Com més directament actuem, més es tindran en comte els nostres posicionaments, i més directament podrem defensar allò que convé a Catalunya. En definitiva, podrem millorar la qualitat de vida i les oportunitats de la ciutadania del nostre país.

L’Estatut de 2006 dóna el mandat a la Generalitat de reforçar, de forma especial, la participació a la UNESCO. Què s’ha fet en aquest terreny?

D’una banda, estem seguint de forma especial la implementació de la Convenció 2005 sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals. També estem plantejant la renovació del Memoràndum d’Entesa entre la Generalitat i la UNESCO. Finalment, hem obert una nova etapa de col·laboració amb UNESCOCAT, que s’encarrega de coordinar les accions de la societat civil, mentre que la Secretaria té la missió de posicionar el Govern davant la UNESCO.

L’Euroregió està seguint el procés per convertir-se en una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Quin benefici tindria això?

L’Euroregió no es convertirà en un ens diferent, sinó que l’AECT serà un nou instrument de treball complementari, amb personalitat jurídica pròpia, dins el marc polític de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. L’instrument de l’AECT ens permetrà accedir al finançament de fons de la UE amb més facilitat. A més, l’Euroregió liderarà directament aquests projectes.

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) gestiona el Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, que subvenciona projectes transfronterers. N’hi ha algun que sigui especialment rellevant?

De moment encara estem en la fase de rebre projectes i de valorar els presentats a la primera convocatòria. En tenim 94 en els quals la participació de socis catalans és molt gran. Les temàtiques afecten àmbits molt concrets que afavoreixen les persones que viuen en el territori, com per exemple la salut, la cultura, la promoció econòmica, el foment de la sostenibilitat ambiental, la promoció de nous filons d’ocupació, etc.

Al final d’octubre les comunitats catalanes a l’exterior es van queixar que encara no havien rebut les subvencions d’enguany. La Secretaria ho ha resolt?

Ja estava previst que el pagament dels imports del conveni corresponents al 2008 es fessin majoritàriament entre el 15 i el 31 d’octubre, i algunes entitats ja havien cobrat amb anterioritat. Això era una de les principals queixes i, tal com estava previst, es va poder complir gràcies a l’esforç del Departament d’Economia i Finances que, malgrat les dificultats de tresoreria, va prioritzar els pagaments als Casals Catalans. Altra cosa és el debat de fons de com s’han de finançar els Casals i quines mesures de control s’han d’exercir. Estem en un procés que requereix molta pedagogia i que esperem poder fer amb la tranquil·litat necessària de part de tots plegats.

Quina estratègia té la Direcció General pel que queda de legislatura?

Tenim la voluntat de definir una estratègia més àmplia i a més llarg termini en l’àmbit de l’acció exterior. Per això, hem començat a elaborar el Pla estratègic, que ultrapassa els límits de la direcció i de la pròpia Secretaria d’Afers Exteriors. Pel que fa estrictament a la direcció general, volem acabar de consolidar el treball en dos àmbits citats anteriorment, l’Euroregió i la CTP, per consolidar la cooperació transfronterera. Quant a la cooperació regional, mantindrem els lligams a través de les xarxes de les quals som membres, com els Quatre Motors. Així mateix, volem continuar plenament implicats en el procés Euromediterrani i reforçar l’acció bilateral amb els països prioritaris. També cal millorar el posicionament del Govern en l’àmbit UNESCO i, en general, en el marc dels organismes multilaterals.

Finalment, en l’àmbit de les Comunitats Catalanes de l’Exterior, cal consolidar la reforma del sistema de suport econòmic i promoure el treball en xarxa dels casals. També hem de fomentar la formació en habilitats directives i facilitar el recanvi generacional.

(Llegir el butlletí de la Secretaria d’Afers Exteriors)