El pare i la mare ens donen la vida, ens bressolen i ens guien pel camí de la nostra existència. Ells pateixen per nosaltres i comparteixen les alegries.
L’indefugible pas del temps fa que, al cap dels anys, siguem nosaltres els qui patim pels seus mals. I malgrat això, cada dia podem continuar gaudint amb la seva companyia. Encara que amb dolor, el record és agraïment.
Tota una vida que ens ha estat donada als qui no som altra cosa que el fruit de la seva generositat.
Gràcies pare.
El teu record, la nostra estimació.
Reus, 19 de gener de 2013
Àngel Cortadelles 