In memoriam Ramon Adzerias Vallverdú

Si de Cornudella estant alces la teva mirada, veuràs els immensos llençols de pedra del Montsant, els diferents tons de verd dels boscos de la Gritella o bé els tons rogencs i ocres de les cingleres de Siurana. Si pel contrari, adreces la teva mirada cap a terra, trobaràs els teus peus o bé damunt la llicorella o d’una barreja de terra i còdols.

Allí, al bell mig d’aquesta terra esquerpa, en Ramon i la M Teresa van plantar la llavor del seu amor de la qual en nasqué una olivera, a qui la vida ha anat platejant les fulles i recargolant el tronc revellit; que n’ha vist de tots colors: hiverns freds i llargs que gelen l’ànima, estius ardents de foc, primaveres en què naixien plançons, tardors en què s’han pansit algunes flors.

Els qui d’alguna manera o altra formem part d’aquesta olivera familiar, hem estat molt afortunats. En Ramon, amb les seves grans mans i forts braços, ens ha acollit, ja sigui en el moment de néixer, o bé quan hem arribat enamorats per la bellesa dels plançons i la fortalesa de l’olivera. Tots nosaltres hem somrigut amb el “Rei de la risa…. Charlot!!!”; o ens hem recargolat veient al Ramon, amb un acudit a mig explicar, però sense poder seguir ja que ell mateix es posava a riure pensant en com s’acabava. Amb bon humor fins el darrer moment… I és que el Ramon ha tingut un cor immens dins un cos que feia respecte; amb la seva pell aspra et donava la mà i et podies imaginar que era com una abraçada…

Ningú s’estranyarà si diem que el Ramon ha estat sempre amatent a com podia fer el bé al proïsme. L’estimació i la caritat han estat per a ell una sola cosa. Parlem de valors, us sona? Només cal que penseu en ell i segur que trobareu un bon exemple a seguir. Només cal que mireu al vostre voltant i trobareu alguna persona a qui ha ajudat…

Però no hem esta130223-Ramon Adzeriast només nosaltres, els humans, els qui hem pogut compartir amb ell els valors positius de la vida. Qui no ha pensat alguna vegada “si jo fos gat, voldria estar a la seva falda”? La immensa comunió amb tots els éssers, animals, plantes, amb tota la natura que ha rebut el benefici del seu exemple a partir de l’eix conductor de la seva existència: la seva fe, una immensa fe que li traspuava a l’igual que ho feia la suor en el moment de treballar. Una fe viscuda, una fe predicada amb l’exemple, una fe expressada a tot hora i a tot arreu, també en els seus poemes, com el que va escriure per a la celebració dels 90 anys. Aquí en teniu un fragment:

He caminat amb seny i mesura

Pel camí que Déu ha volgut traçar

I avui veig el camí fet, que dura,

Que vol cloure’s en el més enllà.

Ramon, no som capaços de recordar els teus defectes, ja que a un home bo tot se li perdona.

Ramon, no podem recriminar-te que el teu cos ens deixi, ja que sabem que estàs obrint-nos camí i ens esperes, al mig de la boira de la Serra Major, per obrir-nos la porta del cel blau damunt del Montsant.

Moltes gràcies Ramon.

I moltes gràcies a tots vosaltres pel vostre suport, per ser-hi, per ajudar-nos a continuar vivint amb el Ramon.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: